LA GESTIÓ DE LA CIUTAT

Batlle i el PSC marquen perfil en l'inici de mandat a Barcelona

El grup socialista acapara l'atenció en dos mesos de govern marcats per la inseguretat

BComú adopta un perfil baix i nega un canvi en el discurs sobre el 'top manta'

Batlle i el PSC marquen perfil en l'inici de mandat a Barcelona

JOAN CORTADELLAS

5
Es llegeix en minuts
Toni Sust

¿Qui governa Barcelona? Ho fa Barcelona en Comú, amb els seus 10 regidors, en aliança amb el PSC, que en té vuit. L’alcaldessa és Ada Colau i Jaume Collboni és el primer tinent d’alcalde. Són obvietats, però convé recordar-les: en principi aquesta és l’estructura. Els dos primers mesos d’aquest govern, que es va constituir el 15 de juny, han deixat una imatge diferent. Sembla el govern d’Albert Batlle, el cinquè tinent d’alcalde, el responsable de la seguretat. És la seguretat, o la inseguretat, la que ha marcat aquestes setmanes en tots els sentits: d’una banda, per l’enduriment del discurs, i de l’altra, perquè hi ha hagut més morts violentes que altres estius.

Just quan s’ha enviat el missatge que el front de la seguretat comptarà en aquest mandat amb una tutela reforçada, els fets indiquen que alguna cosa passa: se succeeixen els homicidis. Mentrestant, el govern ha defensat de manera insistent que el problema són els furts, no pas els delictes de sang.

El ‘top manta’ i els Mossos

La gestió de la seguretat té diversos fronts. D’una banda, hi ha el ‘top manta’: és en realitat un tema més de competència deslleial amb els comerciants i d’abordatge social per la situació de les persones que es dediquen a aquesta activitat il·legal, els manters. El consens és general sobre que aquests últims són víctimes de les seves pròpies situacions. Que els culpables són les màfies que hi ha al darrere, que no veiem a cap vorera: els que els venen els productes, guardats a grans naus. I se’ls ha de buscar una alternativa legal per integrar-los laboralment, cosa que en l’anterior mandat es va aconseguir amb gairebé 100 manters.

¿Hi ha hagut un canvi radical en l’abordatge del ‘top manta’? Els que coneixen el tema asseguren que no. Que els dispositius de saturació que s’han vist en aquestes setmanes són similars als que es van veure en l’anterior mandat, tot i que en comptades ocasions. El motiu, argumenten, és que llavors els agents dels Mossos, imprescindibles per als dispositius conjunts amb la Guàrdia Urbana i la policia portuària, no acostumaven a estar disponibles i ara sí que ho estan. És el que diu la mateixa Colau, que fa mesos que denuncia que el conseller d’Interior, Miquel Buch, “va abandonar” Barcelona. Per tant, per aquesta banda, les protestes tindrien sentit, i la tesi que d’ara endavant es podrà evitar la venda il·legal amb la presència d’agents només perquè l’actitud de la Generalitat ha canviat.

La inseguretat que no percep Janet Sanz

El que segur que ha canviat és el discurs. Almenys per la part del govern que correspon al PSC. O per ser més precisos, a Batlle. El tinent d’alcalde va constatar dijous passat que a la ciutat hi ha “una crisi de seguretat”.Divendres va fer un tuit amb el següent text: “Amb Jaume Collboni i els veïns i amics de la Barceloneta, i amb els professionals dels Mossos i de la Guàrdia Urbana, disfrutant del passeig de Joan de Borbó, recuperat per al passeig i el lleure cívic”. És un missatge eloqüent: no es pot recuperar el que no estava o no es considerava perdut.

Al juliol, en una de les seves primeres intervencions públiques, Batlle va advocar pel “retorn” dels menors no acompanyats als seus països d’origen, una cosa que no és dins de la legalitat si no és voluntària. L’endemà va matisar que només es referia als casos en els quals els ‘menes’ voldrien tornar a casa. En una entrevista concedida a aquest diari, va considerar que “no és admissible” que el primer que els turistes vegin al baixar dels creuers siguin els manters.

Davant aquestes declaracions, aquest estiu pràcticament una sola veu de Barcelona en Comú ha reaccionat, la de la segona tinenta d’alcalde, Janet Sanz, que va declarar a EL PERIÓDICO sobre Batlle: "Segur que jo diria les coses d’una manera diferent a com ell les diu”. En una entrevista concedida a aquest diari a començaments d’agost, la tinenta d’alcalde va remarcar: “Si algú pensa que amb polítiques de seguretat resoldrem el problema del ‘top manta’, s’equivoca”. I va treure importància als fets dels últims temps: “El que veig al meu entorn és una enorme preocupació per l’emergència climàtica. No identifico una percepció superior d’inseguretat”.

L’inici del pròxim curs, al setembre, podria girar la truita, però a l’estiu Barcelona en Comú ha mantingut un perfil baix, que va començar a marcar-se amb la no-assistència al ple extraordinari sobre seguretat, forçat per l’oposició, de Colau i sis regidors del seu grup. No és que el ple tingués molt recorregut, però es tracta, sens dubte, del tema de l’estiu a la ciutat.

Batlle ha sortit aplaudit de comissàries de la Guàrdia Urbana, mentre els manters acusen Colau de traïció

S’ha estès la imatge que l’alcaldessa va estar desapareguda, fins que va participar en l’aniversari de l’atemptat de la Rambla, després d’haver fet declaracions amb motiu de l’inici de les festes de Gràcia. Declaracions en les quals va insistir a negar la crisi de seguretat que Batlle va admetre i en les quals va atribuir a "fets puntuals" els episodis d’inseguretat. A la imatge que Colau va desaparèixer massa temps s’ha afegit la que el PSC ha estat encantat d’omplir aquest buit.

Crítiques i aplaudiments

Notícies relacionades

Mentre Colau estava de vacances, Batlle ha estat acudint a reunions de totes les comissaries de la Guàrdia Urbana. El tinent d’alcalde ha volgut mostrar amb la seva presència que el nou govern vol acompanyar els agents. I diuen testimonis d’aquestes trobades entre els urbans i els seus responsables que Batlle ha sortit aplaudit en diverses ocasions. Perquè la Guàrdia Urbana sí que té la sensació d’estar més avalada ara que en l’anterior mandat, segons testifiquen integrants del cos. En contrast, els manters no aplaudeixen l’alcaldessa. L’acusen d’abandonar-los i d’apostar-ho tot a la solució policial.

La part colauista del govern de Barcelona té tot el mandat per marcar perfil. Però ara per ara ha optat per mantenir-lo baix o molt baix.