Anar al contingut

noves accions

Barcelona es posa en marxa per despuntar com a destinació LGTBI

Ajuntament, consorci turístic i algunes entitats del col·lectiu treballaran junts per captar esdeveniments com l'Europride 2022

L'objectiu és posicionar-se com a ciutat tolerant i en favor de la diversitat, per captar viatgers i talent LGTBI

Patricia Castán

Barcelona es posa en marxa per despuntar com a destinació LGTBI

ALVARO MONGE

Si a milers d’homosexuals de tot el món els pregunten per Barcelona, molts d’ells sens dubte citaran el Circuit, el festival lúdic que acaba demà diumenge, com a reclam per visitar la ciutat, amb uns 70.000 assistents, sobretot forans. Però la capital catalana ha estat uns quants anys sense moure fitxa quant al turisme LGTBI (lesbianes, gais, transgènere, bisexuals i intersexuals) i no es pot permetre que aquest sigui el seu únic aparador promocional, coincideixen des de l’Administració i el sector privat. Amb la guia de tots dos, s’obre ara una etapa en què es vol reposicionar la capital catalana com a referent en drets del col·lectiu i en els valors de la diversitat i la tolerància, és a dir, com a ciutat acollidora. Ja hi ha moviments tant per intentar ser seu de l’Europride 2022, la gran cita que dona visibilitat a les seves reivindicacions, com per reconnectar amb els països emissors de viatgers o fins i tot rellançar l’anomenat Gayxample amb més mires.

Ambient a la festa Water Park Day, al festival Circuit, el 13 d’agost passat. / tarek del moreno

 Fa més d’una dècada Barcelona despuntava tant com a destinació ‘gayfriendly’ que fins i tot es va obrir el primer hotel enfocat a aquests viatgers, l’Axel, que ara té seus a diversos països. Però en els últims anys han prevalgut certs prejudicis del govern municipal, com si les reivindicacions i les necessitats del col·lectiu –que la ciutat sempre ha encapçalat, des de la primera gran manifestació de 1977– no fossin compatibles amb la promoció de qualsevol negoci o servei desenvolupat entorn d’aquest segment de viatgers. Se’n lamenten els empresaris consultats, i fins i tot el primer tinent d’alcalde i responsable de Promoció Econòmica, Jaume Collboni, té clar que les reivindicacions i l’‘economia rosa’ no són “antitètics”, malgrat les polèmiques que han suscitat tant el Circuit com fins i tot el recinte Pride de Barcelona entre activisme i emprenedors.

L’àmbit privat critica que la ciutat hagi perdut pistonada, malgrat ser un referent quant a drets i llibertats

Per això, Turisme de Barcelona emfatitza que, tot i que no es treballa en atraure més visitants com a mera “oportunitat de negoci en aquest segment”, sí que hi ha una línia de treball per posicionar-la específicament com a “ciutat de diversitat i tolerància”, afí a aquests col·lectius, per als quals vol ser destinació preferent, com explica Joan Torrella, el seu director.

Els àmbits lúdics o econòmics no impliquen en absolut que la ciutat perdi pistonada en la seva defensa social, insisteixen a la patronal ACEGAL, que aglutina un centenar d’empresaris. Ferran Poca, portaveu d’aquests, es queixa que el consistori de Colau hagi oblidat aquest sector en els seus ajuts i promoció. 

Nous compromisos

El també director del Pride es congratula d’haver arrencat compromisos en el període electoral per revertir aquesta situació. I han trobat en Collboni un aliat, convençut que el viatger LGTBI és un turista de qualitat, en tant que és respectuós amb el destí, consumeix cultura, viatja molt i si li agrada el destí obre negocis com a emprenedor. Aquest és el repte, diu el regidor socialista, atraure turisme i talent”, i per això s’ha integrat a les missions promocionals, com es fa en altres àmbits.

En aquest marc, Barcelona ha decidit presentar la seva candidatura a l’Europride del 2022 (que ja han acollit Madrid, Londres, París i moltes ciutats nòrdiques). Per això se seguirà un programa d’accions, com la presentació del projecte Barcelona 2022 a l’assemblea general d’Europride el mes que ve a Bilbao i la presentació de la ciutat i els atractius que ofereix per al col·lectiu (hi acudiran responsables de Turisme de Barcelona, l’Agència Catalana de Turisme i la Diputació de Barcelona) en la Conferència Internacional de la Diversitat i el Turisme LGTBI que se celebrarà en uns dies a São Paulo (Brasil).

Ja a l’abril, una delegació del consorci va viatjar a Nova York a fi de també començar a vertebrar la candidatura de la capital catalana per acollir la convenció internacional de la fundació IGLTA (l’associació internacional de viatges LGTBI) el 2022. Allà es va parlar de les destinacions emergents i les perspectives culturals que ofereix aquest segment.

Collboni emfatitza que la defensa dels drets és compatible amb desenvolupar l’‘economia rosa’

El propietari d’Axel, Juan Julià, explica que en els últims anys Tel Aviv, Estocolm, Viena, Mykonos, Londres, Nova York i altres zones han fet un gran treball en la promoció de les seves destinacions entre el col·lectiu, mentre que a Barcelona el sector era “menystingut”. Tampoc ha ajudat la nul·la promoció del turisme en general, la turismofòbia, el conflicte polític i la inseguretat, explica, convençut que la ciutat ha perdut oportunitats després de tenir “avantatges competitius” pel seu posicionament durant anys quant a drets i iniciatives empresarials.  

Poca afegeix que un altre pas proposat per ACEGAL és “rellançar” l’anomenat Gayxample, tant en nomeclatura com diversificant-ne el públic, més allà de l’“homonormatiu”, afegint-hi també oferta cultural i més contingut. I a Turisme de Barcelona destaquen també les accions a països emissors i en mercats asiàtics.

Aquesta oferta cultural i ruptura d’arquetips és la que Collboni reivindica per enriquir cites com el Pride i el Circuit, que s’acomiada després d’11 dies de programació, en què els seus organitzadors destaquen no només la presència d’assistents de 80 països, sinó la tornada del viatger homosexual de la resta d’Espanya després d’un parell d’anys d’absència. 

Més viatges i consum

Des dels moviments en favor dels drets LGTBI se sol ser crític amb la visió més capitalista del turisme gai, enaltida pel seu impacte econòmic, però que al generalitzar no dibuixa una visió realista del conjunt de la comunitat. No obstant, les xifres de la polèmica les serveix l’Organització Mundial del Turisme (OMT), que en un estudi del 2016 va calcular en 1.200 milions els turistes internacionals, dels quals 35 milions pertanyien al col·lectiu. Aquest 3% representa a la pràctica el 15% de la despesa turística. I segons la IGLTA (la associació internacional de viatges de gais i lesbianes), aquest segment viatja tres vegades més que l’heterosexual, amb estades més llargues i una despesa tres vegades superior. 
    Espanya rep sis milions de viatgers LGTBI a l’any que gasten el 40% més que la resta. Sobretot a Barcelona, Eivissa, Madrid i Sitges. Sentir-se segur i acollit és clau en les destinacions que trien, especialment si procedeixen dels 75 països on encara estan estigmatitzats i no poden expressar lliurement la seva sexualitat.