Anar al contingut

DESNONATS

La PAH ocupa indefinidament l'Ajuntament de BCN per exigir reallotjaments dignes

Exigeixen la creació d'un comitè de crisi per "gestionar l'emergència habitacional que pateix la ciutat"

Ada Colau dona la raó als protestants i exigeix a la Generalitat més implicació en el problema

Gisela Macedo

La PAH ocupa indefinidament l'Ajuntament de BCN per exigir reallotjaments dignes

Robert Ramos

Membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona han ocupat aquest dijous l’ajuntament  de la capital catalana, juntament amb diverses famílies desnonades, per a exigir al consistori, a la Generalitat i al Govern de l’Estat la creació d’un comitè de crisi per “gestionar l’emergència habitacional que pateix la ciutat”.

Un portaveu de la PAH ha denunciat que “en el dia d’avui hi ha més de 600 famílies que es veuen obligades a viure en pensions, albergs i residències d’estudiants que, tot i que haurien de ser alternatives habitacions per a uns quants dies, s’han convertit en solucions definitives per a les famílies”. L’organització ha argumentat que aquesta és una situació que fa molt temps que denuncia, per la qual cosa ara exigeixen a les tres administracions que trobin una sortida al problema habitacional. "No ens n’anirem d’aquí fins que no es creï un comitè de crisi i donin una solució a les famílies. Ens hi quedarem a dormir tants dies com sigui necessari", ha advertit un dels membres de la plataforma.

Els concentrats assenyalen que des de l’any 2008 s’han dut a terme més de 10.000 desnonaments només a la ciutat de Barcelona, fet que ha provocat un col·lapse a la taula d’emergència i, asseguren, això comporta una violació de la llei 24/2015 al no garantir un reallotjament digne a les persones desnonades. “A Espanya hi ha sanitat pública, educació pública, però a ningú mai li ha  interessat que hi hagi un parc de vivenda pública”, manifesta un dels portaveus de la PAH. 

La regidora de Vivenda, Lucía Martín, ha acudit al vestíbul on es troben instal·lats els protestants a interessar-se per la situació i dialogar amb ells. L’alcaldessa Ada Colau, per la seva banda, ha reconegut que tenen "tota la raó" i ha demanat més implicació per part de la Generalitat, ja que, segons ha explicat en roda de premsa, "qui ha fet els deures és l’Ajuntament, que assumeix el 80% dels allotjaments".

Situació dramàtica

Entre les famílies que avui s’han instal·lat indefinidament a l’edifici del consistori hi ha la Pampa, una mare de tres fills menors d’edat, entre ells un de 15 anys amb un 79% de discapacitat, que es desplaça en cadira de rodes, ja que pateix espina bífida. Després del desnonament, que va tenir lloc fa dos mesos i en el qual el seu primogènit va patir un desmai per estrès, ella i la seva família han sigut reallotjats en dues residències diferents: “En la primera ens van col·locar en habitacions separades de diferents plantes, sense espai perquè el meu fill pogués entrar a la meva habitació, a la residència actual estem els cinc membres de la família vivint en una habitació de 20 metres quadrats. Aquesta vegada, la data de sortida és el 23 d’agost i ningú ens diu on ens portaran quan arribi el dia. Necessitem estabilitat per poder treballar i no ens n’anirem de l’ajuntament fins que tinguem una solució”, ha declarat.

Les tres administracions, en el punt de mira

Els activistes de la PAH assenyalen com a culpables tant el consistori com la Generalitat i el Govern central de la desfavorable situació d’aquestes famílies. En primer lloc, culpen l’ajuntament de tenir un conveni amb una empresa turística anomenada SnowTravel perquè s’encarregui dels reallotjaments temporals, i que "reallotja la gent sense tenir en compte les situacions de les famílies".  A més, recriminen que la Generalitat permeti que les vivendes protegides de Catalunya puguin tornar al mercat privat passats 20 anys, ja que, si no fos per això, "avui tindríem un 39% de parc de vivenda pública i protegida". Finalment, els concentrats denuncien que l’Estat inverteix "només un 0,04% del pressupost en vivenda, quan la mitjana de la Unió Europea és d’un 0,6% i que, a més, a Espanya només un 1,5% de la vivenda és pública, quan a Europa representa un 15%".