SOS per La Ponderosa: l'última horta regada per les aigües del Rec Comtal

El seu logo senzill és un pont. Sobre el Rec, per descomptat. Tot i que el seu nom oficial és Escola Ciutat Comtal, fantasiegen amb la idea de canviar-lo per Escola Rec Comtal. “Ciutat està bé, però el que ens representa és el Rec. El tema ha sortit en el consell escolar i en l’ampa. El Rec és patrimoni i espai de referència al barri, igual que La Ponderosa”, assenyala Vicent Peñarroja, director de l’escola de Vallbona, una petita escola familiar en un petit barri familiar. “A cinquè tenim el projecte del Rec,treballat amb la Casa de l’Aigua, i no només estudiem la seva mil·lenària història, sinó que tots els nens es posen les botes d’aigua per posar-se dins, mesurar-lo i calcular el seu cabal”, prossegueix l’implicat professor, qui explica també que a l’escola tenen un hort urbà i, quan estava viu Juan Ortuño, ànima de La Ponderosa, el visitaven per aprendre de la seva tècnica i experiència i que els donés consells.

Juan Ortuño, conegut per gairebé tots com el senyor Juan, va conrear durant dècades aquest reducte verd –i vermell i morat, segons la temporada– enmig del dur extraradi barceloní; collint de forma gairebé miraculosa tomàquets que tenien gust de glòria entre línies de tren, carreteres i polígons fumejants. Va morir al novembre als 85 anys, i a mitjans de març va tancar el punt de venda d’hortalisses de l’horta per a disgust de molts, per als quals comprar les verdures directament al pagès era un luxe. Un dels pocs privilegis de viure a la perifèria. “Aquest estiu el gaspatxo no té gust a gaspatxo”, explica Charo Hortet, membre de l’Associació Sociocultural el Torrent de la Zona Nord, a qui li semblaria “grotesc” que construïssin a la zona. No és l’única. La seva associació és una de la nombroses entitats i organismes públics que conformen la Taula Comunitària del Rec Comtal, impulsora del manifest ‘L’horta de la Ponderosa ha de ser protegida com a espai agrícola’.

Sobirania alimentària

“Reivindiquem blindar el terra per evitar que es construeixi perquè La Ponderosa continuï mantenint l’activitat agrícola. Volem que es dinamitzi la seva activitat per teixir els barris del seu al voltant des de la sobirania alimentària, recuperant la venda directa al públic”, assenyala Antonio Alcántara, membre de l’associació de veïns de Can Sant Joan, barri limítrof a Vallbona, tot i que ja a Montcada i Reixach, units precisament per l’aigua de la mil·lenària sèquia, on els veïns de Montcada van impulsar ja fa tres anys el projecte comunitari ‘El Rec és mou!, que va convertir una zona fins aleshores totalment abandonada per les administracions malgrat ser molt estimada pels seus habitants, en punt de trobada (i orgull del barri).

El temor dels membres de la Taula al fet que, després de la mort d’Ortuño i el tancament del punt de venda directa, aquest oasi entre fàbriques i asfalt s’ompli de totxo es deu a diversos motius. Un dels principals és que els terrenys no estan qualificats urbanísticament com a agrícoles –que en realitat són–, sinó com a equipaments, “cosa que no ens assegura res, l’Heron City també estava qualificat com a equipament”, recorda Alcántara. Per això el primer punt del manifest vindica la requalificació urbanística.

Projecte fallit

Un altre dels motius és que es tracta de terrenys privats (de diversos grans propietaris). L’últim, i no menys important, és que durant l’últim govern socialista de la ciutat –el previ a l’era Trias–, es va projectar al lloc una àrea residencial estratègica que preveia 2.000 pisos sobre aquests terrenys, un projecte que van anomenar ‘ecobarri’ que no va arribar a executar-se per l’esclat de la bombolla immobiliària, però que el des de dimecres primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni continuava defensant en campanya electoral.

“El govern municipal de Barcelona vol que aquests terrenys siguin agrícoles, treballats amb les entitats i amb productes de quilòmetre 0. Així s’està treballant a partir del Pla Director de Vallbona, amb l’objectiu de preservar el valor afegit que donen al barri i a la ciutat l’ús actual i les característiques d’aquests terrenys”, van assenyalar aquesta setmana a aquest diari fonts municipals.

Per a Carmen Perales, veïna de Roquetes i clienta del senyor Ortuño fins a l’últim dia, La Ponderosa va tenir un punt terapèutic. “Coneixia el lloc des de feia molts anys, per la meva mare, però quan vaig emmalaltir i vaig estar diversos mesos de baixa, el lloc va cobrar un significat especial per a mi. Hi venia amb ella, i mentre ella comprava jo m’asseia a escoltar córrer l’aigua pel Rec Comtal. Parlàvem amb el senyor Juan, que ens explicava històries de l’hort i sempre ens donava alguna cosa, quan era l’època de les figues, una figa...”, recorda aquesta veïna, també signant del manifest des de la seva associació Som del barri.

Les persones, primer

Peñarroja, el director de l’escola, planteja un altre element: “Protegir La Ponderosa està molt bé, i jo soc el primer que la defensa, però a Vallbona, més enllà de l’hort, hi viuen persones i és molt important dignificar també els entorns. Entenc també els veïns que pensen que potser la construcció de l’ecobarri projectat hagués servit per invertir aquí, per millorar les condicions de vida”.   

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

La campanya veïnal, que compta amb recolzaments en les administracions –a la foto de presentació hi apareixen dos regidors d’urbanisme i educació i destacats membres de BComú–, demana també recuperar l’espai per formar professionalment els joves d’aquests barris en el camp d’agroecologia i desenvolupar una zona d’horts comunitaris i socials dinamitzats per monitors, fent partícips els veïns i enllaçant el projecte amb la iniciativa comunitària El Rec Comtal és mou! 

Sobre l’enclavament, a dos passos de la recuperada via verda del riu Besòs, sobrevola també una transformació urbanística important vinculada a la promesa i baralladíssima pels veïns cobertura de les vies del tren al seu pas per Montcada. Una altra peça important que definirà el futur de l’entrada nord de la Gran Barcelona.