Airenet denuncia que hi ha més dioxines als voltants de Tersa que a BCN

La Coordinadora Veïnal Metropolitana Airenet, del barri Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou (Sant Martí), ha criticat aquest dimarts la nota de premsa emesa per l’Ajuntament de Barcelona en relació amb un estudi elaborat pel CSIC per encàrrec de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) sobre les emissions de la planta incineradora de residus urbans Tersa. Els veïns acusen el consistori de minimitzar els danys de Tersa, ja que en la seva nota de premsa descartava que la incineradora emetés més dioxines que el trànsit. Segons ells, els nivells de dioxines [un tipus de contaminant cancerigen] a l’Escola de Catalunya i el Poliesportiu la Mina (tots dos situats als voltants de Tersa) continuen sent entre 1,5 i 5,2 vegades més alts que al centre de Barcelona.

"La nota de premsa de l’ajuntament és frívola, superficial i incerta", ha dit Marta Rosés, responsable de temes institucionals d’Airenet. "No estem d’acord que diguin que en aquesta zona hi ha tantes dioxines com en altres de Barcelona". Segons els veïns, que asseguren que Sant Martí, Sant Adrià de Besòs i Badalona són les zones més contaminades de Barcelona, si la incineradora Tersa (a Sant Adrià i activa des del 1975) no contamina tant com abans és per la "lluita veïnal". Però, no obstant, continua contaminant. 

"No volem que l’ajuntament frivolitzi amb aquestes coses. Volem un observatori ciutadà per continuar controlant Tersa", ha insistit Rosés. Aquesta incineradora, a més, té una investigació en curs oberta per la Fiscalia del Medi Ambient de Catalunya.

"Aquest estudi de contaminació del CSC –ha dit Silvina Frucella, presidenta d’Airenet– no és ampli, sinó que està limitat a les dioxines i a metalls pesants. Hi ha altres contaminants que no hi són presents i per això no tenim un panorama clar sobre quina és la situació a la zona". Frucella ha explicat que les dues principals fonts contaminants de dioxines són la incineradora Tersa i el trànsit. 

"És veritat que les dioxines emeses per Tersa han baixat perquè la planta va augmentar en un 75% els seus filtres. Però rebutgem que es faci un ús polític d’aquestes conclusions. Nosaltres volem que Tersa tanqui, però, mentre això no passi, volem que continuï amb aquests filtres i que baixi el trànsit de la zona". Frucella ha recordat també que "no existeix un límit segur per a les dioxines en l’aire", ni hi ha una regulació a Espanya. Però, per poques que siguin, són igualment "cancerígenes".

Més dioxines

Sant Adrià de Besòs, ha dit Frucella, té una "història terrible de contaminació". "El CSIC per primera vegada diu que hi pot haver contaminació al terra a causa dels fangs de la depuradora. I també pren l’Escola de Catalunya [al costat del riu Besòs] com a espai significatiu de contaminació per incineració".

A més, Airenet assegura que l’estudi del CSIC "corrobora" que els nivells de dioxines als voltants de Tersa continuen sent entre 1,5 y 5,2 vegades més alts que a la resta de Barcelona. "Hi ha zones de Sant Adrià de Besòs on els valors de les dioxines a terra superen en 22 vegades els valors recomanats per països del nostre entorn com Alemanya", afirma.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Tersa, diu Airenet, utilitza elevades xifres de consum de carbó actiu i gas natural, elements que són fonamentals per evitar l’emissió de contaminants a l’atmosfera. "Altres dades molt significatives, que fan referència a l’existència de metalls pesants trobats a terra, en diversos punts analitzats, tampoc han estat esmentades en la nota de l’ajuntament, entre altres qüestions rellevants", denuncia l’entitat veïnal.

Airenet demana una "investigació en profunditat" per determinar les "veritables" causes de la "preocupant contaminació" que es dona en dos equipaments públics (i sensibles) com l’Escola de Catalunya i el Poliesportiu la Mina. I reclamen un estudi més a fons sobre la contaminació a la zona, així com una "vigilància constant", ja que l’estudi del CSIC, critiquen, es va fer només "per períodes de dies".