El pla de TMB no resisteix el primer bany de realitat

Una vegada més, resulta que el mariscal prussià Helmuth von Moltke tenia raó quan va dir que “els plans polítics rarament sobreviuen al primer contacte amb l’enemic”. Els plans que TMB va presentar per trampejar la clausura de 10 estacions de l’L1 del metro durant dos mesos han hagut de ser ja corregits i augmentats, en part gràcies a la insistència de l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que dimarts passat va obtenir per fi diversos sís allà on a mitjans de juny només rebia nos per resposta. El curiós del cas és que Santa Coloma no és de lluny, com fins i tot admet Parlon, la ciutat més perjudicada per aquesta monumental obra d’estiu. Més ho és Barcelona. No és ironia. No és com quan una tempesta va tancar la navegació en el pas de Calais i la premsa anglesa va titular que el continent quedava aïllat. Santa Coloma, final de línia a Fondo, té alternatives. Trinitat Vella, o sigui, Barcelona, està aïllada de la resta de l’àrea metropolitana.

El 25 de juny, quatre dies abans de la interrupció, Santa Coloma negociava pedaços a un pla que, des del seu punt de vista, es quedava curt. L’alcaldessa va fer de corretja de transmissió de les queixes de les organitzacions veïnals. El punt de partida era clar. Les obres causen inevitables contratemps, d’acord. Suplir en superfície, amb autobusos, una ruta que utilitzen 90.000 persones al dia provocaria monumentals embussos, d’acord també. Però el pla previst tenia arestes tallants. No es va preveure, d’entrada, reforçar l’L9, amb parada a Fondo. Tampoc l’L5, per evitar un efecte embut a Sagrera. La presència d’informadors semblava curta en el temps i, com es va demostrar després, ineficaç. Com es diu en aquests casos, els informadors no eren “proactius”, deixaven que els usuaris pugessin a les llançadores a Clot quan alguns haurien d’haver baixat a Sagrera i saltar a l’L9 abans de prosseguir endavant. A tot estirar, en aquesta primera reunió es van acceptar alguns suggeriments lògics, com que la targeta rosa de transport públic pogués fer-se servir en els trens de Rodalies per sortir o entrar, per exemple, de Sant Andreu.

Les millores

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Va ser necessari posar en marxa l’engranatge, el cap de setmana passat, perquè la presidenta de TMB, Mercedes Vidal, en funcions mentre no es pacti un nou govern a Barcelona, acceptés que Von Moltke tenia raó. Dos combois més circulen en hores punta per l’L9, l’L5 ha sigut també reforçada i els informadors (caldrà suposar que més “proactius”) estaran a peu de carrer una setmana més del previst. Al que no ha accedit TMB és a aproximar la distància que encara separa les dues línies d’autobusos llançadora. Esgrimeix que és per raons tècniques insuperables. La distància que separa el final d’una de l’inici de l’altra, entre 10 i 15 minuts a peu, són un abisme a més de 30 graus de temperatura, sobretot per als veïns de Trinitat Vella, que veuen en l’horitzó la resta de Barcelona i que, en el que és tot un símptoma, els resulta més fàcil retrocedir, és a dir, allunyar-se de la seva destinació final, i viatjar fins a Santa Coloma per prendre allà l’L9, per a molts aquesta gran desconeguda.

L’L1 recuperarà plenament el servei quan conclogui el mes d’agost.