Anar al contingut

Les seguretat al suburbà

On i com treballen els carteristes del metro de Barcelona

Els lladres fan servir diversos trucs per distreure les seves víctimes i treure'ls les seves pertinences sense que se n'adonin

Óscar Hernández

On i com treballen els carteristes del metro de Barcelona

Els carteristes desenvolupen diverses tècniques per robar als vagons, andanes, escales i vestíbuls del metro. Tenen per objectiu preferent el turista, però no tenen manies per cap víctima si hi ha un bon botí. Els diners en efectiu són el més preuat, perquè no porten el segell del propietari. Però també s’emporten mòbils, targetes de crèdit i càmeres de fotos. A més de vigilant molt bé les seves pertinences, el ciutadà pot prevenir aquests delictes coneixent les tècniques i escenaris preferits dels delinqüents.

L’EMBARCAMENT: Just quan es tanquen les portes 

Un dels moments preferits pels carteristes és quan els passatgers pugen al vagó en hora punta. Si no hi ha massa gent, un d’ells es para al llindar per fer-hi un tap. Un altre agafa la cartera just quan es tanquen les portes. I amb sort, per al dolent, és clar, la víctima es queda dins el vagó i el comboi arrenca. Un tercer còmplice espera a l’andana per agafar el botí amb sigil i així l’autor material de la sostracció no el durà al damunt si l’enxampen.

LA DISPENSADORA: Observar el PIN en la compra del bitllet 

Als delinqüents del metro els resulta fàcil observar el turista quan es planta davant de la màquina dispensadora de bitllets. Tot i que els Mossos han aconsellat que es canviï el sistema, el teclat del PIN queda a la vista de qualsevol. El lladre es fixa en el número i veu on guarda la cartera. Si l’aconsegueix, podrà treure molts diners.

L’ESCALA: Una falsa avaria per despistar 

L’escala automàtica s’atura de sobte. Un dels lladres ha premut l’‘stop’. El seu company cau a sobre de la víctima a causa de la frenada, i zas, ja s’ha fet amb la cartera. Les altres escales, les normals, són un altre bon escenari. Aquí els dolents van de samaritans. Esperen un turista carregat i s’ofereixen a ajudar-lo. Vist i no vist. Adeu a la càmera o a una bossa. I la víctima somriu agraïda per l’ajuda. Les escales també són un bon lloc per ensopegar o xocar amb el del costat. A més, la majoria de passatgers les pugen o baixen amb rapidesa. Sobretot quan arriba el tren. I posats a pujar, o baixar, als lladregots també els agraden els ascensors, molta gent en poc espai.

ELS AURICULARS: El fil directe fins al telèfon mòbil 

Els telèfons mòbils són molt fàcils de detectar. N’hi ha prou amb observar els auriculars de l’usuari i seguir el cable. Molts el porten en una butxaca de fàcil accés, als pantalons o a la motxilla. La mà del delinqüent l’agafa amb sigil. L’usuari pensa que la cançó s’ha tallat, però ja no té mòbil.

LES HORES: Molt d’hora i al migdia 

L’horari preferit per robar carteres és de set a nou del matí, quan es desplaça més gent, però també entre dues i tres de la tarda. A aquesta hora, hi ha canvi de torn dels mossos de paisà que patrullen per la xarxa.