"Al carrer ningú et vendrà marihuana per menys de 20 euros"

Les parets dels carrers que envolten la plaça Reial de Barcelona (Tres Llits, Lleona, Escudellers Blancs i Escudellers) criden l’atenció a plena llum del dia pel posat de diversos homes –sempre són homes–, que recolzats a les façanes i a una certa distància uns dels altres observen els nombrosos turistes que deambulen pel centre. Molts són captadors. "Haixix, marihuana, cocaïna...", xiuxiuegen. Com qui no vol la cosa. De fet, no aborden el visitant de cara, sinó que es limiten a pronunciar al seu costat, amb discreció, el catàleg de productes.

"¿Tens maría?", pregunta el client potencial a l’escoltar el reclam. "I tant. I molt bona. ¿Quanta en vols?", diu el camell, d’uns 50 anys, que diu ser del Marroc, "on hi ha el millor haixix del món". "Jo només vull 10 euros de marihuana". "Per això, te’n vas a un 'coffee shop'. Aquí al carrer per menys de 20 euros ningú te’n vendrà", respon amb seguretat. "Doncs apa. D’acord", accepta el consumidor. "Som-hi a un pis. Segueix-me".

Conseqüència de les batudes

Són les quatre de la tarda. Els carrers del Gòtic estan atapeïts de turistes. Gairebé tots van en grup. Com a mínim en parella. Els venedors només aborden els que van sols. Mitja hora abans un altre captador ha refusat acompanyar aquest client a un pis. "T’esperes aquí i jo et buscaré la maria", etziba, fins i tot a risc de perdre la venda, com finalment ocorre. Però no sembla importar-li. N’hi haurà més.

Allò de pujar a un pis s’ha complicat d’un temps ençà. Una conseqüència de les recents batudes de Mossos i Guàrdia Urbana als anomenats pisos de la droga, on, a diferència dels narcopisos, no es pot consumir la substància, sinó només adquirir-la amb la discreció que donen quatre parets.

El segon venedor sí que prefereix tancar el tracte a una vivenda del barri. "La veritat és que per comprar maria és millor anar a un 'coffee shop', a un club, perquè pagues una quota i la pots comprar allà", diu per temptejar les intencions del seu nou i novell comprador. "Ja, però és que no sé com funciona i no me’n vull fer soci. M’han convidat a una festa aquest cap de setmana i volia fer uns porros", contesta el consumidor novell.

Del Gòtic al Raval

El camell crida el nom d’un soci mentre camina a pas ràpid pels carrerons del barri. "Aquest vol maria", li diu assenyalant el client. I Manolo encapçala la comitiva, veloç malgrat la seva evident coixesa. Prenen els carrers Obradors, Rull, Sant Francesc i Josep Pijuan fins a la plaça de Joaquim Xirau, que desemboca a la Rambla. Els tres implicats en la transacció il·lícita creuen la Rambla i avancen amb pas decidit pel carrer de Santa Mònica, ja al Raval. El Gòtic li ha quedat a l’esquena. El guia, també d’uns 50 anys, agafa el mòbil, un model molt antic, i truca. Parla molt baix. Penja i li diu que no pot ser, que no poden anar al pis.

"Jo prefereixo sempre pujar perquè sé que el client està allà més tranquil. Però aquest diu que el del pis no vindrà abans de mitja hora i no podem esperar tant". El guia s’enfada i se’n va. I es queden enmig del carrer Santa Mònica, el camell i el seu client. "Espera. Preguntaré". El venedor, àvid de tancar el negoci i obtenir la seva comissió, avança només fins a la Rambla i s’adreça a un tercer home assegut, que s’aixeca i se’n va a pas ràpid. "Espera un moment. Ara ens la portarà". En uns cinc minuts torna i li passa una petita bosseta de plàstic amb autotancament, mentre li dona la mà.

Cinc euros de més

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

El venedor de maria l’hi ofereix al comprador, ja de nou al carrer de Santa Mònica, absolutament desert. L’adquirent l’agafa, l’obre, l’olora i comprova la seva característica olor dolçassa. "Però m’has de donar 25 euros. Li he de donar cinc al noi que l’ha portat", s’excusa. En ple carrer i amb poca experiència és difícil saber si l’operació és raonable.  Cobra i diu: "Si vols et dono el meu mòbil i així la pròxima vegada que vulguis alguna cosa, m’ho dius". Li diu el número. Es vol guanyar la seva confiança i possibles noves vendes.

En aquest cas no ha aparegut cap policia. De vegades, a la sortida d’un pis de la droga solen sorgir agents de paisà que identifiquen els compradors quan s’allunyen del pis on han adquirit la droga. L’objectiu, incloure’ls com a testimonis a les diligències que presentaran davant del jutjat per acreditar que en aquell pis es trafica. Només així el jutge permetrà l’entrada i registre i les conseqüents detencions. Per sort en aquesta ocasió no hi havia vigilància policial al carrer. I el camell ho havia de saber. Estava tranquil. Com la vintena dels altres captadors que es recolzen en les parets de les cantonades del Gòtic a l’espera d’un turista, que no pot o no sap entrar en un club de cànnabis, o del consumidor esporàdic i incaut.