Els trasters s'apoderen dels baixos de Barcelona

“Com més vius, més espai necessites”, resa l’eslògan d’una de les empreses més importants del sector dels trasters. Els qui no volen desprendre’s de cap manera d’aquests objectes –per exemple, a través d’‘apps’ de compravenda entre particulars– poden deixar-los en lloc segur en algun dels més de 470 centres d’autoemmagatzemament repartits per tota la geografia espanyola.

Els primers trasters van sorgir als afores, a grans edificis situats en polígons industrials, però ara estan ocupant els baixos d’edificis en nuclis urbans. On abans hi havia botigues de barri o sucursals bancàries, per exemple. Barcelona i Madrid concentren pràcticament la meitat de tots els trasters. Aquests mòduls d’emmagatzemament, amb pany propi i assegurança, tenen diferents utilitats. Cada vegada més empreses i autònoms troben en aquests cèntrics trasters un lloc on guardar amb total seguretat estoc, eines o arxius. En cas de mudança o reformes a la llar també són molt útils.

Els anomenats trasters de proximitat, majoritàriament situats als baixos d’edificis, tot i que també n’hi ha que ocupen edificis sencers –com l’OhMyBox del carrer de Marina– han augmentat en els últims cinc anys. En aquest període n’han obert alguns com el Central Trasteros del carrer del Doctor Rizal, al districte barceloní de la Vila de Gràcia. Allà l’activitat diària és intensa. Les entrades i sortides se succeeixen. La meitat dels clients d’aquest centre d’autoemmagatzemament són empreses o autònoms, com explica la seva encarregada, Raquel Bernal: “Imagina un lampista autònom. Prefereix deixar totes les seves eines aquí i agafar només les que necessita per a cada treball. Així no va carregat amb coses innecessàries i tampoc s’exposa a què li robin tot el material si li obren la furgoneta”.

A molt pocs metres d’aquest traster situat al carrer del Doctor Rizal es troba el Gula Bar, client del traster pràcticament des de la seva obertura fa uns quatre anys. En un dels mòduls guarden principalment barrils de cervesa i begudes. Per a un establiment petit com el seu, sense magatzem, surt més rendible llogar un traster que un local sencer. L’encarregat d’aquest establiment, i també del restaurant Santa Gula, a la plaça de Narcís Oller, és l’Adrià Santo Domingo. “Hi ha molt moviment, no només d’empreses, també de particulars. Per a molta gent és una solució a la falta d’espai als pisos, però tristament em temo que també és un refugi per a persones sense llar”, assegura Santo Domingo, qui diu va quedar molt impactat al veure com un usuari connectava en aquests petits mòduls un ordinador i ordenava la seva roba. “Imagino que serà algú que va perdre el seu pis i no té cap altra opció per conservar les seves coses”, afegeix.

Només a la ciutat de Barcelona hi ha centenars d’espais susceptibles de convertir-se en trasters. Segons l’últim inventari de l’ajuntament, dels 78.033 locals en planta baixa, un 6,1% no tenen activitat i del 16,7% no es té informació exacta.

Missatgeria ecològica d’última milla

Algunes empreses de transport utilitzen aquests trasters com microcentres de distribució. És el cas de Geever, una companyia de missatgeria ecològica d’última milla. Unes furgonetes deixen la mercaderia dels seus diferents clients en aquests trasters de matinada i l’equip de Geever s’encarrega de l’últim tram. Carlos Palenzuela, cap de trànsit d’aquesta empresa, coordina les entregues. “Tenim un o dos trasters com a aquest a cada districte. D’aquesta manera cobrim tot Barcelona i els nostres repartidors poden entregar el paquet caminant, amb carretó o amb monopatí elèctric”, explica Palenzuela, que remarca la sostenibilitat d’aquesta iniciativa i l’alta eficàcia del seu innovador sistema. “Si no trobem el client en un primer moment, que seria l’ideal –continua–, podem intentar-ho el mateix dia perquè l’entrega sempre agafa relativament a prop”.

Els trasters s’han convertit en extensions dels pisos, que s’han quedat petits.  Val la pena recordar que la paraula traster, com apunta la Reial Acadèmia de la Llengua, prové de trastos, coses inútils o de poca utilitat. “Abans potser no eren necessaris. Ara tenim més aficions i acumulem moltes coses. Des d’esquís, material d’escalada... Són coses que no utilitzaràs diàriament i ocupen molt als pisos”, afirma Bernal.

Quan un pis es queda petit, adverteix el màxim responsable de màrqueting de Bluespace, Eduard Bosch, surt més econòmic llogar un traster –la mitjana són 20 euros per metre quadrat al mes– que canviar de pis.  “Fa 20 anys els trasters estaven als afores. Ara estan més a prop dels clients, sobretot per donar cobertura a les persones que viuen a grans ciutats on els pisos són petits,” afegeix Bosch.

Consumisme i emocions

El fenomen dels trasters va arribar dels Estats Units, on són pràcticament indispensables des dels anys 60, per quedar-se. El sector no deixa de créixer. El 2016 es comptabilitzaven uns 300 trasters a tot Espanya, i en tres anys la xifra ha augmentat més d’un 50%. El filòsof i sociòleg Francesc Núñez, professor de la Universitat Oberta de Catalunya, enquadra aquest augment de trasters en el consumisme imperant en la societat actual. “El problema de l’acumulació de coses té una dimensió estructural. Cada vegada tenim més coses, i ens veiem empesos a comprar més coses gairebé per obligació vital”, explica l’expert en sociologia de les emocions. “Amb les coses no només tenim una relació instrumental. Les carreguem d’afectivitat, de libido, com deia Sigmund Freud”, afegeix Núñez.

Cada persona pot acumular actualment 2.000 i 5.000 objectes, dels quals segurament el 80% són totalment prescindibles, explica el professor de la UOC, basant-se en estudis i reflexions d’experts i sobretot defensors del minimalisme. “Fa uns anys es podien fer mudances amb una sola furgoneta, i ara és impensable. El consumisme neoliberal ens genera moltes necessitats i problemes com la falta d’espai que al final ha de resoldre el mateix individu. O es desfà d’aquestes coses que li sobren o les guarda en trasters, que ha de pagar de la seva butxaca”, afegeix Núñez.

D’un a 200 metres quadrats

La companyia Bluespace, per exemple, creix a un ritme d’entre 7 i 10 centres nous a l’any.  Un dels últims en obrir les seves portes va ser el situat a Sant Adrià del Besòs.  “Tenim trasters a partir d’un metre quadrat, on caben unes 20 caixes en vertical, i fins a 200 metres quadrats. En un mòdul de cinc metres quadrats, per exemple, cap tot el pis d’una parella: sofà, llit, armaris, tele, nevera, rentadora, taules, cadires i caixes”, explica l’encarregat, Ferran Sales, qui també assessora els clients sobre la millor manera per guardar el material i tenir-lo accessible a cada moment.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Les sis plantes d’aquest modern centre, inaugurat el juliol del 2018, sumen uns 4.000 metres quadrats, dels quals ja estan ocupats per clients en un 25%. Per entrar és necessari prémer un codi secret i cada traster té un cadenat. Les cambres recullen tots els moviments, des de l’entrada fins als passadissos dels mòduls. L’interior de cada traster, això sí, és totalment secret. “No podem saber el que el client emmagatzema, però se’ls fa firmar un paper conforme que no emmagatzemarà res que no estigui permès”, puntualitza l’encarregat. En aquesta llarga llista d’articles que no es poden emmagatzemar figuren materials perillosos, tòxics i il·legals; tampoc és possible emmagatzemar plantes o animals. “Els trasters són de xapa per evitar humitats –continua Sales– i la temperatura es manté baixa perquè no es faci malbé res”.

En aquest gran centre de Sant Adrià, pel seu emplaçament al costat de la ronda Litoral, la majoria dels clients són empreses. Unes places d’aparcament els permeten carregar i descarregar amb total tranquil·litat.  “Els dissabtes venen bastants particulars a agafar la bicicleta, per exemple. Com estem al costat del riu Besòs és ideal per pedalar fins a Montcada o la platja”, comenta l’empleat de Bluespace. Aquesta companyia, nascuda a Barcelona i controlada per fons inversors nord-americans amb presència a la capital catalana, València i Madrid, forma part de l’ Associació Espanyola de Self Storage (AESS), que representa al 20% de les empreses del sector, les quals gestionen un 30% dels centres del mercat.