Els veïns del carrer Provença, farts de la Zona Bus de la Pedrera

Viure al costat de la freqüentada Pedrera s’ha convertit en un autèntic suplici per als veïns del carrer deProvençaentre el passeig de Gràcia i Pau Claris. El problema no són tant els turistes que transiten pel carrer com els autocars que estacionen en aquest tram des de fa uns tres anys. Tot i que un senyal indica que només tenen 10 minuts per encotxar i desencotxar passatgers, molts xofers fan temps en aquest punt amb el motor encès, quan no fan voltes a l’illa per evitar la multa de l’agent encarregat de vigilar la Zona Bus.

“No podem obrir les finestres de casa per ventilar-la una mica perquè hi entrael fum dels autocars”, explica un dels veïns més bel·ligerants, Javier Fontanet, un enginyer jubilat que fa tres anys que posa reclamacions al Districte de l’Eixample pel que considera un ús intensiu de l’espai públic per part d’empreses privades, les dels autocars turístics d’agències. Ha comptabilitzat entre 80 i 100 vehicles –en ocasions infrautilitzats o buits– al dia. “Els tenim aquí els set dies de la setmana, des de primera hora del dia fins a altes hores de la nit”, explica Fontanet, fart de trucar a la Guàrdia Urbana perquè hi acudeixi quan els xofers incompleixen la normativa i també fart de sentir que falten efectius.

Mals fums

Fontanet viu al costat mar del carrer i, dins de tot, té sort. Els que estan una mica pitjor en aquest tram són els que viuen al costat muntanya, on paren aquests grans vehicles. “El meu pis dona just a la Zona Bus i el que més em molesta, a més dels fums, són els xiulets de la marxa enrere. Comencen a les sis del matí i els sento molts dies fins a les dotze de la nit”, explica Anna Mundó, de 63 anys, veïna de tota la vida del carrer de Provença. “Vaig créixer en aquest edifici –continua– i et puc assegurar que mai hem estat tan malament com ara”. Fa tres anys van convertir els aparcaments de la zona blava del costat mar en un carril bici de doble sentit, i els del costat muntanya, en un dels 19 espais de Zona Bus de 10 minuts repartits per la ciutat.

A més d’aquestes zones d’aparcament, actualment hi ha 17 zones bus més on està permès aparcar fins a dues hores (Estadi Olímpic, Paral·lel, Diputació, Jocs del 92...), amb un preu que varia en funció del barri, i tres zones que funcionen amb una reserva prèvia: parc Güell, Sagrada Família i Fonts de Montjuïc.

Moure la Zona Bus a Aragó

La solució al seu particular calvari, expliquen els veïns afectats, passa per moure aquesta zona d’estacionament exclusiva per a autocars i buscar-ne una de més adequada. Provença, amb tot just 12 metres d’amplada, és massa estret, asseguren. “Tampoc volem passar el mort a un altre carrer. Això no seria necessari si es complís la regla dels 10 minuts, però per això és necessari quevigilin més i posin moltes multes”, puntualitza Mundó.

En les últimes reunions amb representants del govern municipal, els veïns, amb el recolzament de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample, han suggerit moure aquestes places de Zona Bus al carrer d’Aragó, a tres illes, entre Llúria i passeig de Gràcia. “Ens sembla una bona solució provisional. Aragó és una via molt més àmplia, amb cinc carrils, i no comportaria molèsties als veïns perquè la majoria dels edificis en aquest tram acullen oficines”, explica el president de l’associació de veïns, Jaume Artigues, convençut de la necessitat d’un canvi de model en què els turistes es moguin per la ciutat en transport públic. “Molts dels autocars que paren a Provença estan relacionats amb els creuers. Deixen els creueristes al centre i fan temps allà o fan voltes, contaminant i congestionant la ciutat, perquè no volen anar-se’n fins a l’Estació del Nord, que, a més, s’ha quedat petita, o Sants”, afegeix Artigues.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

A partir de l’1 de gener del 2020, s’estima que uns 50.000 vehicles deixaran d’entrar i transitar per la ciutat de Barcelona amb l’entrada en vigor de la zona de baixes emissions permanent, per la qual cosa restar un carril a Aragó no sembla tan forassenyat. “Durant dos anys els van tenir tallats per les obres de l’estació de Rodalies i no va passar res”, apunta Fontanet. L’Ajuntament de Barcelona estudia aquesta opció, després de descartar altres emplaçaments pròxims. “És cert que Aragó compleix alguns requisits, sobretot per l’amplada i els tipus de residència, però no té prou consens”, confessa el director de Mobilitat del consistori, Adrià Gomila, que admet que ara mateix hi ha un “debat obert” sobre la conveniència o no de posar més places de Zona Bus al cor de l’Eixample.

Al carrer de Provença l’ajuntament va reduir a tres el nombre de places d’autocar per intentar dissuadir els conductors que hi van per fer temps, però s’ha demostrat que l’estratègia no ha funcionat. Gomila reconeix que això ha provocat que alguns autocars esperin en doble fila mentre la resta d’autocars encotxen o desencotxen passatgers. “Si hi posem més places, s’hi pot incrementar l’ús dels autocars per l’efecte crida. Si n’hi posem poques, com a Provença, les operacions es fan de manera desordenada”, defensa el director de Mobilitat. Sigui com sigui, tot apunta que la resposta definitiva a les queixes dels veïns de Provença –si arriba– serà en el pròxim mandat i serà molt diferent en funció del color polític al consistori.