REIVINDICACIÓ EN UN BARRI DE MUNTANYA

Casa Buenos Aires: la història de la mansió okupada a Vallvidrera

Un grup de joves del barri es va instal·lar fa un mes i mig a la finca, que feia set anys que estava tancada, "per evitar que sigui enderrocada i convertida en hotel"

L'edifici modernista, pendent de catalogació patrimonial, era propietat de la congregació Pares Paüls, que fa un any el van vendre a una societat

zentauroepp47640857 barcelona  04 04 2019   casa buenos aires   un grupo de jove190410152122

zentauroepp47640857 barcelona 04 04 2019 casa buenos aires un grupo de jove190410152122 / maitecruz

5
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hi ha llocs, escassos en grans ciutats com aquesta, en els quals el temps sembla aturar-se. La immensa torreal 31 del carrer del Mont Orsà, en l’assossegada Vallvidrera, és un d’aquests llocs. Rere els seus majestuosos finestrals és fàcil imaginarTeresa Goday, la bonica protagonista de ‘Mirall trencat’.Però no. Malgrat que és innegable que és un escenari de novel·la com pocs, la que s’escriu aquests dies en la batejada com a Casa Buenos Aires no narra la vida i misèries dels Valldaura,  sinó la lluita d’un barri per evitar que el preciós edifici modernista que feia set anys que estava tancat, sigui enderrocat i convertit en un hotel.

Rere la porta principal, un jove de poc més de 20 anys escombra l’escala d’aquesta singular, lluminosa i senyorial casa okupada. L’organització de la neteja -la casa és impol·luta- és també important per a ells, expliquen. Volen construir una societat diferent i millor, i per això és necessari "posar de relleu les tasques tradicionalment més invisibilitzades". 

Un jove escombra una de les terrasses del vell hotel de Vallvidrera / MAITE CRUZ

El de l’escombra és un dels20 fills d’aquest barri de muntanya que des del 2 de març, fa un mes i mig, okupen la que durant dècades va ser la residència per a persones grans Llar Betània, propietat de la congregació religiosa Pares Paüls, fins fa un any, quan va firmar un acord de compravenda amb la societat London Private Company, formada per un petit grup d’inversors locals, malgrat el nom internacional. Després d’iniciar la compra –encara no se n’han fet tots els pagaments– i estudiar "les possibilitats de l’immoble", la nova propietat va sol·licitar a l’ajuntament dos llicències: una de demolició i obres majors i una altra d’hotelera. 

L’imponent edifici, construït l’any 1886 per acollir un hotel i reformat el 1910 pel reconegut arquitecte modernista Jeroni Granell, autor dels vitralls del Palau de la Música –segons recull Julio Vives al llibre ‘Hotel Buenos Aires, un record del modernisme a Vallvidrera'– ara com ara no està catalogat patrimonialment. I, segons l’actual Peuat,Peuat, compleix tots els requisits legals perquè se li concedeixi la llicència sol·licitada.

Congelada en el temps

És curiós com malgrat que fa set anys que la Llar Betània va tancar les portes, les habitacions en les quals dormien els avis segueixen intactes. Els llits continuen perfectament fets, amb les clàssiques vànoves de catre d’hospital al qual li queden pocs somnis per albergar. 

Una de les habitacions de la que va ser durant anys la Llar Betània. / maite cruz

La joia de la corona és l’impressionant menjador de l’antic hotel: el mosaic hidràulic, els llums de ferro forjat, les vidrieres policromades en perfecte estat de conservació i, sobretot, les espectaculars vistes sobre la ciutat.

La jove Eulàlia Castelló, portaveu del grup de recolzament de la Casa Buenos Aires, explica que el privilegiat espai ha sigut durant el seu més d’un segle d’història residència d’estudiants de la Universitat de Barcelona, un refugi per a malalts i refugiats de la guerra civil i, en els seus inicis, sí, l’Hotel Buenos Aires. D’aquí prové el nom que han volgut recuperar, canviant ‘hotel’ per ‘casa’, que és el que volen que sigui. "Els preus del lloguer a Vallvidrera són absolutament inassumibles per als joves del barri, que quan volen emancipar-se es veuen obligats a marxar-ne", assenyala la jove, que també reivindica la necessitat d’equipaments per a les persones grans –com va ser l’espai durant gran part de la seva història–. "Hi ha persones que tota la vida que fan comunitat aquí i quan es fan més grans es troben que no tenen espais en els quals envellir", segueix la portaveu. La idea de l’okupació va néixer d’un grup d’aquests joves "desplaçats": "Vam decidir tornar-hi".

Col·lectius vulnerables

La voluntat de protegir l’espai és compartida pel teixit associatiu i veïnal de Vallvidrera, des del qual insisteixen en la necessitat de la catalogació patrimonial. Fa més d’un any que ho demanen. "La Casa Buenos Aires ha de ser per al barri. De res serveix que protegim l’edifici si els veïns no el poden viure", recalca Castelló, que té clars els col·lectius a protegir: els joves i la gent gran. "A més de protegir l’edifici, l’objectiu de la nostra reivindicació és doble: d’una banda, evitar que Vallvidrera es converteixi en un aparador turístic més de la ciutat, protegint, cuidant i reforçant el seu teixit veïnal, i de l’altra, donar resposta a les dificultats per accedir a una vivenda digna dels més vulnerables", conclou.

Imponent façana principal de l’edifici okupat a Vallvidrera. / MAITE CRUZ

Sota el gairebé museístic sostre de l’ampli menjador presidit per un Sant Sopar, un altre jove mira un àlbum de fotos. "L’hem trobat en una de les habitacions. És un tresor. Mira, aquests són els meus avis fent una barbacoa aquí a baix, al pati. Durant tots els anys que això va ser residència hi havia espais oberts d’ús comunitari. Aquest lloc ha marcat la vida del barri", assenyala aquest fill de Vallvidrera. Un dels que "ha pogut tornar al barri per l’okupació". 

Una treballadora de la London Private Company, la nova propietat, assegura que fa mesos que negocien amb l’ajuntament. "Nosaltres no volíem fer caure l’edifici, que és preciós, però està fora d’ordenació segons el PGM, i des de l’ajuntament no ens donaven cap llicència si no l’enderrocàvem", assenyala la portaveu de la propietat, que destaca que ho tenen "tot en regla" així que l’ajuntament els ha de concedir la llicència hotelera per a 150 llits sol·licitada.

Demanda interposada

Mentrestant, els joves continuen habilitant espais a la casa per iniciar nous projectes (ara estan arreglant un hort), i la denúncia judicial per la via penal per sol·licitar el desallotjament ja està interposada.

Notícies relacionades

Fonts municipals, per la seva banda, apunten que segueixen en converses amb la propietat "per trobar la millor solució per a tot el món". "La voluntat de l’ajuntament és continuar treballant per preservar aquest exemple interessant d’arquitectura d’inspiració modernista", indiquen sense entrar més en la qüestió. 

No és la primera vegada que veïns d’aquests barris intenten "recuperar" aquest edifici. Segons recorda la portaveu del col·lectiu de recolzament a l’okupació, fa dos anys una cooperativa de vivenda va intentar sense èxit comprar l’immoble a la congregació religiosa per dedicar-lo a fer vivendes assequibles i activitats socials, però no van arribar a un acord econòmic.

La recuperació del mercat

La batalla per salvar del picot i de la turistificació el vell Hotel Buenos Aires i convertir-lo en un equipament veïnal i vivendes assequibles no és l’única en aquesta part de la muntanya. L’<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: PTSerif-Regular; font-size: 16px; line-height: 26px; background-color: rgb(244, 245, 246);"><strong>Associació Cultural de Vallvidrera </strong></span>fa molt temps que reivindica <strong>convertir en espai cultural el vell mercat,</strong> tancat des de fa 15 anys. "Es tracta de teixir vida veïnal. Un projecte no s’entén sense l’altre", assenyala la portaveu del grup de recolzament de l’okupació de la Casa Buenos Aires.