Anar al contingut

ENTREVISTA

Gala Pin renuncia a repetir com a regidora de Barcelona: «És el moment de la meva retirada»

La regidora de Ciutat Vella anuncia en una entrevista concedida a EL PERIÓDICO que finalment anirà en un simbòlic 37 en la llista de les pròximes municipals

"En la institució has de poder estar al 100%. No em queda energia", afirma la que va ser mà dreta d'Ada Colau des dels seus temps d'activistes

Helena López

Gala Pin renuncia a repetir com a regidora de Barcelona: «És el moment de la meva retirada»

ALBERT BERTRAN

L’encara regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, abandonarà l’Ajuntament de Barcelona. Ho anuncia de manera inesperada en una entrevista concedida a EL PERIÓDICO quan ja semblava definitiu que repetiria en la llista d’Ada Colau  com a setena de la candidatura. Al final, anirà en un lloc simbòlic "per mostrar el seu recolzament". En el número 37. Mà dreta de l’alcaldessa des de fa més d’una dècada, afirma que sent que li falta l’energia.

–¿S’imaginava des del despatx de l’ajuntament tuitejant la llista de desnonaments a parar pels veïns l’endemà? 

–M’imaginava fent coses que tenien a veure amb la defensa del que defensava quan estava fora des d’un altre paper, que és una mica el que crec que hem intentat fer, amb errors i de vegades sense arribar fins on volíem arribar. És molt important mantenir el contacte amb el que passa fora de la institució. Jo per a això tinc la meva gent del barri. No ho sé, si ets com Alberto Fernández Díaz o com Jaume Ciurana, que estàs aquí des dels anys 80, és bastant fàcil que perdis aquest ancoratge amb la realitat.

–¿A BComú no l’han perdut?

–Uns més i d’altres menys. Però crec que de vegades hem caigut en aquella lògica de partit. És complicat sortir-hi si hi estàs envoltat tota l’estona, però crec que en general no. I crec que això ha sigut possible perquè una gran part de la base no havia militat mai en cap partit i això et fa tenir una base que et tira cap a l’altre costat.

–¿Per quant temps es veu aquí?

–Crec que una de les coses de fer política d’una altra manera és saber que la cosa no va de càrrecs, ni de cares ni d’ancorar-se en un lloc. Governar una ciutat és una responsabilitat molt bèstia i has d’estar al 100%. Crec que en aquests quatre anys ho he donat tot i ara és el moment de la retirada, perquè hi ha relleus i perquè en la institució has d’estar des de l’honestedat que pots estar al 100% i jo no estic segura que aquests quatre anys pogués estar-ho.

–¿Què ha passat perquè ho anunciï ara?

–No ha passat res. Feia molt temps que ho pensava. Pensant on seria més útil, sobre si tenia l’energia o no... En aquell moment vaig estar parlant amb molta gent i vaig pensar que podria continuar, però ara, just abans que es tanquin les llistes, des d’un exercici d’honestedat, ho he decidit. Continuo creient molt en el projecte de Barcelona en Comú i faré tot el possible perquè surti reforçat, però estic molt cansada. Seguiré en el projecte, però des de segona fila, des d’un lloc sense tanta exposició pública, que em permeti estar al 100%, però no 14 hores al dia, sinó 10.

–¿Com ha encaixat la notícia l’alcaldessa?

–La veritat és que li agraeixo bastant l’actitud, perquè d’una banda m’ha insistit per la part política, però en l’aspecte humà, com que sap que no ho faig per cap motiu ocult i que continuaré en el projecte, ho respecta. M’ha transmès a tota hora que, si em retirava per un motiu honest i sincer, com ho és que no puc més, ho respectaria. La qüestió també és que estem en un projecte col·lectiu i que pots ser en diferents llocs, no només sent un càrrec electe.

"Colau m’ha transmès a tota hora que, si em retirava per un motiu honest i sincer, com ho és que no puc més, ho respectaria"

–¿Quins plans té ara?

–Em dedicaré de ple a la campanya de Barcelona en Comú.

–¿Com valora aquests quatre anys?

‑Hi ha dos elements. Un, que era el més important i pel qual érem aquí, era fer les polítiques de Ciutat Vella entenent el districte com un lloc eminentment residencial, on l’important són els veïns, i deixar en un pla secundari la centralitat del districte. L’altre és un tema de seguretat en què, malgrat determinats imaginaris que s’han volgut reproduir, hem tingut una Generalitat absolutament desapareguda, primer per un 155 injust i després per un Govern que no està centrat en les necessitats que té la ciutat. Com a ajuntament hem hagut de liderar la lluita contra el narcotràfic al Raval de la mà de l’àrea bàsica policial dels Mossos de Ciutat Vella, però amb una falta de recolzament de la Conselleria d’Interior que fa 10 anys hauria sigut impensable, que en el mandat de Xavier Trias hauria sigut impensable. I en aquest sentit hem hagut de fer de Generalitat i d’ajuntament.

¿Llavors, se’n va satisfeta amb la feina feta?

–Crec que sempre hem de pensar que podem fer més. Sí que hi ha una part en la qual estic satisfeta. Hem intentat posar l’empatia en el centre i també la capacitat o la força per confrontar interessos que feia molt temps que manaven a Ciutat Vella i que marcaven molt més les polítiques que les veïnes i els veïns. Una de les coses de les quals estic bastant orgullosa és que, quan agafo la llista de reivindicacions veïnals de les actuacions que estan a les nostres mans com a govern municipal, crec que les hem cobert gairebé totes. Segle XX, Can 60, Borsí. Crec que això està bé.

–¿Com ha portat la tensió amb els ‘lobbies’ turístics?

–El que he portat malament aquest mandat ha sigut anar a una reunió amb els veïns de Riera Baixa, que ho estan passant malament per la situació del carrer, i veure que no puc fer res més i que no hi ha ningú a l’altre costat de Sant Jaume, a la Generalitat. Ara, la pressió dels ‘lobbies’, les crítiques de Roger Pallarols del gremi de restauració o dels senyors del lleure nocturn... Tot això forma part dels conflictes d’interessos que té la ciutat i jo tinc molt clar a quin costat estic. Ells exerceixen el seu rol; el meu ha sigut fer de contrapès.

–¿Aquesta mala relació amb els sectors econòmics és la que l’ha deixat sense energia?

–No. Al revés. A mi que hi hagi conflicte amb aquests sectors m’agrada. Al final és el que em fa pensar que ho estem fent bé. Per exemple, ara tindré el judici amb MK Premium. Això no em suposa un desgast, al revés, em reafirma en el que estic fent.

–No són els únics enfadats amb vostè. Els veïns d’Illa Robadors també ho estan, i molt.

–Sí, però és diferent. Són veïns amb els quals podem no estar d’acord, però no estan defensant uns privilegis econòmics. No té res a veure. Nosaltres des d’un primer moment els hem dit que érem prodrets de les dones, no els hem volgut enganyar i aquí tenim un desacord. Però aquest desacord és molt més natural i suportable.

–Aquests veïns insisteixen que no estan en contra d’aquestes dones, sinó del tràfic de blanques.

–Som el govern que més ha fet contra el tràfic de blanques, des de la regidoria de feminisme s’ha fet una gran feina. Però hi ha una altra part que té a veure amb la densitat de Ciutat Vella i la quantitat de coses que hi passen. Fa 15 anys que visc al districte. La brutícia, per exemple, és un tema que surt de manera reiterada. Però és que els 30 milions de turistes que tenim a la ciutat passen per aquí.

–Hi ha qui veu Ciutat Vella pitjor que mai.

–Jo crec realment que hem liderat la lluita contra els narcotràfic. El macrooperatiu que es va fer a l’octubre es va fer perquè es va començar una investigació l’abril del 2018. ¿Què hauria passat si Interior hagués començat l’abril del 2017 en comptes de l’abril del 2018?

“Continuo creient molt en el projecte de Barcelona en Comú i faré tot el possible perquè surti reforçat, però estic molt cansada”

–Com Colau, vostè ve de la PAH. ¿Se’n va amb bon sabor de boca de la seva gestió de la vivenda?

–Sabent que la possibilitat de regular els lloguers depèn de l’Estat, i que a més depèn de l’Estat poder tenir lleis que penalitzin l’especulació, crec que hem fet més que qualsevol govern municipal. En concret a Ciutat Vella, en el mandat anterior es va comprar vivenda a la zona de Robadors per provocar una regeneració social per gentrificar. Nosaltres hem comprat molta vivenda, hem invertit uns 23 milions en compra i rehabilitació bàsicament per poder mantenir la gent que viu o el perfil que viu a Ciutat Vella. 

–¿De què se sent més orgullosa?

–Hi ha una cosa molt personal, que és el carrer per a Emilia Llorca. Per la part de regidora de participació, haver aprovat la normativa de participació ciutadana. Saber que si es planteja una altra reforma del Port Vell es podran recollir firmes i fer una consulta.

–¿Quin ha sigut el moment més difícil del mandat?

–L’últim ple, havent de retirar la rescissió de la cessió del Macba a la Misericòrdia i el ple en el qual vam perdre la multiconsulta, en què també era molt evident com la pressió d’un ‘lobby’ era al darrere. També situacions com la reunió amb els veïns de Riera Baixa un dijous a les nou de la nit que comentava abans, en la qual vaig veure gent absolutament desesperada i no tenia més eines per intervenir-hi.

–Marxa sense tancar el futur del CAP del Raval Nord.

–Crec que tindrem un CAP nou al Raval. Queda un plenari. A veure.

–¿Es penedeix d’haver-se ficat en política institucional?

[Rialles] La política institucional té una part que és que et torna una imatge molt lletja de l’ésser humà i crec que no s’ha de perdre de vista que l’ésser humà és molt més que el que et torna la política institucional. Els moviments socials tenen moltes potències, però també tenen limitacions; la política institucional té moltes limitacions, però també té una potencialitat transformadora que crec que no s’ha de menysprear. La part més bonica és que et dona una visió més complexa de la realitat. La ciutat és plena de gent que treballa de manera altruista per millorar la vida de les persones, que és invisible i que et fa confiar en la humanitat. Tornar l’esperança. Sona molt tòpic, però és veritat.