Sant Antoni dedicarà una plaça a la miliciana anarquista Conxa Pérez

Va regentar durant dècades una petita parada de bijuteria i roba interior al mercat de Sant Antoni, que durant el franquisme va servir de clandestí punt de trobada entre anarquistes, des del qual mai va abandonar el seu ideal llibertari. No és casualitat, doncs, que l’enclavament de la ciutat triat per recordar-la sigui l’encreuament entre els carrers de Borrell i de Tamarit, en un dels extrems de la llotja, acabada de reformar. Així ho va aprovar l’últim consell plenari del districte de l’Eixample, amb els vots a favor de tots els grups excepte Ciutadans i el Partit Popular.

Conxa Pérez Collado va néixer a les Corts el 1915 i va morir a la Barceloneta el 2014, als 98 anys, després d’una vida marcada per l’antifeixisme militant. Filla d’anarquista, va rebre la notícia de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat al bar Los Federales, al seu barri. "El primer que se’ns va ocórrer va ser assaltar la caserna de Pedralbes, a buscar armes. L’entrada va ser fàcil, no es van resistir, però estàvem tan il·lusionats que vam agafar els fusells i ens vam oblidar les bales", explicava en una entrevista el 2010, feta amb motiu de l’homenatge que li va organitzar l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del qual era sòcia. La preciosa fotografia que il·lustra aquesta peça va ser feta aquell mateix dia.

L’oblit de la munició era una de les seves anècdotes estrella, que va compartir en nombrosos espais com a membre del col·lectiu Dones del 36, al qual es va unir a finals dels anys 90 gràcies a la tossuderia de l’activista Llum Ventura, mare de la iniciativa, de qui ja no es va separar fins a la seva mort. Juntes, al costat de dones com ara Trinidad Gallego i Josefina Piquet, coneguda com ‘la nena del 36’, van fer una tasca vital per conservar i reivindicar el paper d’aquestes dones en la història.

Testimoni de la presó de dones

El 1932 es va afiliar a la FAI i el 1933 va ser detinguda per portar una pistola amagada al pit, que amagava per ajudar un company (el propietari de l’arma). Per aquest episodi va ser empresonada a l’oblidada presó de dones de Reina Amàlia, al Raval, la memòria de la qual va ser recentment recuperada pel col·lectiu SomAtents.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Militant de la CNT i de la CGT en l’etapa moderna, va lluitar a Belchite. El desembre de 1938 va abandonar Barcelona i va ser traslladada al camp de refugiats d’Argelès. Va tornar el 1942 i, després de passar un temps com a empleada domèstica, va obrir la parada al mercat de Sant Antoni on va passar gran part de la seva vida.

Els seus últims anys els va viure a prop de la seva inseparable Llum, en una residència a la Barceloneta, on fins a l’últim dia, ja en cadira de rodes, va formar part de la lluita veïnal del seu barri d’acollida.