Barcelona ha tancat més de 3.000 pisos turístics il·legals en dos anys i ha ordenat el cessament de 1.862 més

La caça dels pisos turístics il·legals a Barcelona, que tan infructuosa sembla en alguns moments per la complexitat de la detecció, comprovació i llargs processos administratius previs a un tancament, està donant finalment els seus fruits. Segons l’ajuntament, dels 5.875 anuncis il·legals detectats en diversos portals d’internet a finals del 2016 s’ha passat a 272 a l’acabar el 2018. La persecució de tots aquests casos s’ha traduït en 4.900 ordres de cessament, dels quals un 62% (més de 3.000) ja han deixat l’activitat, mentre que 1.862 estan pendents de fer-ho o de ser precintats. L’ajuntament es congratula especialment que en gairebé un miler de casos les vivendes hagin passat al parc de lloguer convencional.

L’anomenat pla de xoc contra els pisos que es lloguen per dies sense llicència ha suposat analitzar més de 17.000 domicilis que s’anunciaven a través de 140 plataformes web (en especial a Airbnb), que s’han traduït en 6.453 sancions, sense que el consistori pugui precisar quantes s’han cobrat fins que no millorin alguns recursos informàtics –en transformació– de l’àrea d’Hisenda. Una pluja de xifres que en el que la ciutadania concerneix suposa que la impunitat s’ha acabat per als pisos il·legals.

Tecnologia i equip

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, treu pit al capdavant d’aquesta croada: “El pla funciona i és útil”. Un operatiu que es va consolidar en l’ús d’eines tecnològiques per detectar a les webs l’oferta sense número de registre que acredita la llicència d’activitat i multiplicant per cinc fins a arribar al centenar, les persones en serveis d’inspecció i detecció.  

Precisament, els anomenats visualitzadors de pisos turístics han expressat la seva queixa per una suposada retallada de llocs de treball, ja que afirmen que el departament ha passat de 40 persones a alinear-ne només 22 i que deixarà de funcionar al maig, la qual cosa suposarà la sortida de 13 més amb contracte d’obra. Sanz ha replicat que després dels resultats obtinguts cal “redimensionar” l’equip i buscar noves “fórmules administratives per mantenir-lo”. “No se’n vol prescindir”, ha dit, recordant que alguns ja eren treballadors fixos de l’empresa municipal BSM que s’han “redirigit a altres tasques” i la resta s’articularan des de fora d’aquest paraigua, encara no se sap com. Segons els afectats, és paradoxal externalitzar aquest treball quan l’equip de Colau promou la remunicipalització de diversos serveis.

Sabent que molts operadors de pisos il·legals poden tenir la temptació de fingir que deixen l’activitat i tornar al cap de poc temps a la càrrega, l’ofensiva municipal inclou la recomprovació que no hi ha activitat. Es fan visites periòdiques, sobretot en moments d’alta ocupació, com durant el congrés de mòbils, Setmana Santa o estiu. Aquesta rutina ha permès descobrir que dels més de 3.000 pisos que han deixat l’activitat (la gran majoria de forma voluntària després de l’ordre de cessament, vistes les sancions, que comencen per 60.000 euros), un total de 937 s’havien reconvertit al lloguer tradicional mentre que 234 eren el domicili del propietari.

Localització i pensions

Als més de 1.862 pisos en via de cessament els queda poc temps. Després de rebre l’ordre de cessament, disposen d’un període d’al·legacions i recursos de diverses setmanes. L’any passat només 70 van arribar a ser precintats, mentre els 1.596 acataven el final de la seva il·legalitat.

Quant a la seva localització, des del 2016, més de la meitat dels 13.014 expedients disciplinaris oberts es concentren a l’Eixample i Ciutat Vella. 

Les indagacions han permès, també, inspeccionar 107 edificis sencers sospitosos, que s’han saldat amb 95 ordres de cessament i 72 multes, davant de casos de pensions encobertes sota el paraigua d’“habitacions de lloguer” per dies o pisos grans segregats en unitats menors.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

La croada contra aquest fenomen ara es va obrint a nous fronts. Els esforços dels equips d’inspecció, destaca l’ajuntament, apunten ara a la lluita contra l’infractor professional i les xarxes organitzades que exerceixen d’amfitrió amb diversos contractes de lloguer al seu nom. Segons les dades municipals, aquests multiinfractors concentren en l’actualitat almenys 150 emplaçaments que es publiciten en diferents webs. Per combatre-ho també es treballa amb els mossos i la fiscalia.

Queda pendent per abordar l’auge de les habitacions de lloguer (alegal encara) per dies a turistes –la regulació de les quals ultima el Govern–, ja que moltes vegades en realistat oculten pisos complets il·legals que s’anuncien així per eludir les multes.