Febrer negre: a Flick se li descús el Barça i l’abandona el gol

El 4-0 de l’Atlètic a la Copa era «una lliçó», com va admetre l’alemany. Una lliçó gens apresa perquè el Barça, un mal estudiant, queia també amb el Girona, perdia el liderat amb el Madrid (Arbeloa ara té dos punts de renda), i Flick va sortir, tot just acabar el partit a exigir explicacions a Soto Grado.

Aquest col·legiat, que no va veure la trepitjada d’Echeverri a Koundé –ni va ser cridat tampoc pel VAR– en aquesta acció prèvia al 2-1 que certifica el febrer negre del Barça, que encadena dues derrotes, amb un contundent parcial (6-1). Dues caigudes sense resposta, desfigurat i irreconeixible el Barça de Flick.

Viu angoixat, al límit de l’eliminació a la Copa i destronat del cim de la Lliga per errors de tal magnitud que li han desfigurat el rostre: no pressiona, no marca, no defensa, no guanya... Prou arguments perquè de sobte s’hagi vist la imatge del Flick més enutjat. Tant amb els àrbitres com amb el seu equip al comprovar que no n’aprèn.

Problemes estructurals

El tècnic tampoc sap resoldre els problemes estructurals que han esfilagarsat el Barcelona en una setmana tràgica. Tràgica perquè ha perdut el fil del seu joc caient en contradiccions que delaten la seva frustració. La temporada passada vivia de la seva enorme punteria i contundència, aferrat al trident màgic integrat per Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha.

Era (ja no ho és) una màquina de fer gols de tot tipus i pelatge. Una màquina que ara està encallada, amb el punt de mira tan desviat que en els dos últims partits (Atlètic i Girona) només ha anotat un gol. I no va ser de cap d’aquests davanters que sostenien la bastida amb tanta solvència.

Un gol, a més, estèril perquè el cop de cap de Pau Cubarsí va ser remuntat després amb ferocitat pel Girona, que va desconnectar el Barça de Flick en una superba segona meitat i va convertir Joan Garcia, el seu porter, en el millor del partit firmant set parades, dues (el xut amb la dreta d’Iván Martín –m.72– i el xut de Joel Roca –m. 75–) d’espectaculars.

No és que no marqui el Barça sinó que remata molt (41 xuts en els dos últims partits), però sense encert. Tot just vuit a porta, amb tres pals que, a més, retraten el seu infortuni: el travesser de Fermín al Metropolitano, el xut de Raphinha, escopit pel pal esquerre de Gazzaniga, el mateix que va repel·lir el penal de Lamine.

Ni de penal anota el Barcelona, que ataca malament i defensa pitjor amb una estructura on convivien a Montilivi fins a cinc jugadors amb ànima de davanter (Fermín, Dani Olmo, Lamine, Ferran i Raphinha), amb la qual cosa es buida de tal manera el mig del camp que es converteix en una zona de pas ràpid.

Un mig del camp transparent

No hi ha frontera ni cap peatge, superat en tot moment un solitari De Jong, trobant a faltar Pedri, l’home que dona sentit a tot. I sense ell, els seus companys i Flick viuen moltíssim pitjor, perquè ha desaparegut la figura del mig centre tradicional encarnada en el seu moment per Eric Garcia, ara endarrerit a la posició de central. En aquells moments va ser quan el Barça va trobar equilibri.

Ara, però, tot ha canviat. L’Atlètic (12 xuts, vuit a porta) va galopar feliç per casa seva. I el Girona (13 rematades, nou a porta), tres quarts del mateix. O sigui, és un Barcelona sense punteria a dalt, amb poquíssim gol, esgotats i ofuscats com estan tots els seus atacants, que no té la intel·ligència tàctica d’interpretar el que demanen els partits.

A Montilivi, per exemple, va tornar a passar el que ja és una rutina autodestructiva per al Barcelona. El 0-1 de Cubarsí va durar menys que un caramel a la porta d’una escola. Va passar contra el Bruges (Forbs), el Celta (Sergio Carreira), el Madrid (Gonzalo), la Reial Societat (Guedes), l’Slavia de Praga (Lewandowsi en pròpia porta) i el Girona (Lemar). Gol blaugrana i en menys de tres minuts gol immediat del rival. Ningú llegeix al camp el que reclama el paisatge del partit.

«Quan marques un gol has d’estar especialment concentrat just després d’aquell moment», es va queixar amb amargor Flick, assumint que el seu equip no n’aprèn. Cau, una vegada i una altra, amb la mateixa pedra i perd pel camí les seves principals senyes d’identitat.

Ni es reben solucions des de la banqueta per reformular un equip que només sap jugar a una velocitat, tot i que les cames no estiguin fresques. Marc Bernal, el migcampista que havia de donar ordre i pausa a un equip trasbalsat, va ser el cinquè i últim canvi de Flick. Va entrar en el minut 80 per Dani Olmo.

Abans i després el conjunt blaugrana va continuar jugant a una màxima velocitat que perd la seva raó de ser quan s’estavella contra la seva impotència i, alhora, no té respostes fiables, almenys contra l’Atlètic i el Girona, per protegir-se quan el vent s’hi posa en contra.

Tot just sis faltes va cometre a Montilivi, el segon pitjor registre de la temporada, incapaç de contenir les onades de l’equip de Míchel. I cap dels infractors era migcampista, senyal de com de trencat estava el Barça: Lamine, amb dues faltes, Koundé, Eric, Ferran i Roony van frenar de manera il·legal el Girona.

«Hem defensat molt malament les transicions, especialment en la segona meitat. Estàvem massa oberts, el nostre migcamp no estava en la posició adequada», va confessar un cada cop més preocupat Flick, assumint que els seus jugadors estan «una mica cansats».

Dos dies lliures a la plantilla per reiniciar-se

Però darrere d’aquestes fundades queixes arbitrals, el Barcelona s’ha desplomat pels seus propis errors, com es va veure a Anoeta, el Metropolitano i Montilivi amb mesures que no l’han reactivat. L’alemany va acabar amb Araujo de davanter centre, després que Roony, que havia suplert Raphinha, actués en tres posicions diferents en la poc més de mitja hora que va ser al camp.

Notícies relacionades

Tan car com està el penal...

Pitjor impossible, potser

Era el símptoma de la desorientació que es vivia. Va començar el suec d’extrem esquerre, va ser endarrerit a interior desplaçant Fermín a la banda esquerra, i va acabar d’extrem dret. Canvis, a més, que no van canviar res en un Barça, el de Flick, que de sobte es turmenta perquè sent que l’ha abandonat el gol.

Per això, el tècnic, i com a primera mesura per despertar el seu equip, el que ha fet és donar dos dies lliures a la plantilla. No vol ni veure els jugadors durant 48 hores perquè necessiten «reiniciar-se», com va dir l’alemany. Hansi està nerviós, obligat a cosir amb urgència aquest vestit que se li ha trencat.