ERC reclama més cursos de català per a immigrants a Barcelona davant el déficit històric i la nova regularització

Però el portaveu dels republicans al consistori, Jordi Castellana, que és qui ha presentat la iniciativa, un prec, no es queda només amb la situació actual, perquè el problema de la manca de places per aprendre català no ve ara. Castellana recorda al text presentat que el català actua com “una eina d'integració, eix vertebrador i punt de trobada de la diversitat social, ètnica i cultural i un element essencial per a la cohesió social” i que el seu aprenentatge és “un dret i un deure per al conjunt de la ciutadania”.

45 hores de català

El regidor destaca també que "des de fa anys" diferents col·lectius d'immigrants i entitats que els representen denuncien que la demanda de cursos de català per part d'adults "supera àmpliament l'oferta del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL), tant a Barcelona com al conjunt de Catalunya", una situació que el text jutja "especialment alarmant en el nivell inicial" i

A més, el republicà recorda que l'administració exigeix un curs de 45 hores de català per obtenir l'informe d'arrelament, que és imprescindible per regularitzar immigrants per aconseguir un permís de treball i de residència, per la qual cosa la lògica indica que ara, a portes de la regularització extraordinària, hi haurà un increment rellevant de peticions de formació en català.

El SAIER

Notícies relacionades

Salut preveu que el futur CAP Sant Josep de L'Hospitalet obri les portes a finals del 2029

Detectats residus tòxics al costat de les Tres Xemeneies

El prec subratlla que el CNL participa de la gestió del Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), que aquests dies viu una situació criticada pels grups de l'oposició i diverses entitats, després que les que l'han gestionat durant dècades s'hagin quedat fora i en el context d'una aturada en noves consultes d'estrangers que amenaça amb generar una gran cua d’interessats en la regularització.

La iniciativa republicana reclama, pel que fa a llengua, diversos punts en concret: un pla del govern de Jaume Collboni que doni resposta a aquest augment previsible de la demanda; un increment dels cursos del CNL a Barcelona; un requeriment per part del consistori a la Conselleria de Política Lingüística perquè obri un procés “exprés” d'homologació d'entitats i organitzacions que ofereixen cursos de català i, finalment, mesures que permetin que els que segueixen cursos de català puguin continuar fent-ho, sigui a través del CNL o “d'entitats que treballen amb persones vulnerables i/o immigrants”.