arribada inhabitual

Desenes de falsos refugiats georgians van entrar a Barcelona al gener

Consolat, Ajuntament i Creu Roja no entenen per què més de 300 georgians van demanar asil al gener sense que hi hagi conflicte a la regió

Travessen la frontera amb diners, però en els serveis socials ja els atenen sense un euro ni un sostre, segons fonts policials i socials

Desenes de falsos refugiats georgians van entrar a Barcelona al gener

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Des de fa almenys un mes, el nombre de famílies georgianes que demanen un sostre a Barcelona s’ha multiplicat. El gener passat el Servei d’Atenció a Inmigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) va atendre el doble de georgians que en tot el 2017. La demanda és tal que el Centre d’Emergències Socials de Barcelona (CUESB) ha hagut d’agregar a la seva plantilla una traductora d’aquest idioma. Diuen ser refugiats, però ni a l’ajuntament ni a la Creu Roja i menys al Consolat els quadra aquest estatus. "No tenim cap dada que ens indiqui que hi ha un conflicte allà, la situació política en aquella regió és estable", explica a EL PERIÓDICO el responsable de Barcelona Ciutat Refugi, Ignasi Calbó. La situació la confirmen experts en la regió. 

Aquest diari va poder comprovar dilluns passat entre les vuit de la tarda i les onze de la nit que els professionals d’emergències del CUESB van atendre almenys cinc famílies georgianes. Tots van ser allotjats. Diuen que són refugiats i que no tenen allotjament. Sempre hi ha nens petits, i en alguna ocasió venen acompanyats d’un compatriota que viu a Catalunya. "Me’ls he trobat al metro i els he portat fins aquí", va explicar una dona georgiana, que va dir viure a Montcada i Reixac. Es tracta d’una dona de cabells rossos la presència de la qual comença a ser habitual en dependències municipals per a atenció de persones immigrants. Casualitats que a ulls de fonts socials no ho són tant. 

"Moltes vegades ve una parella sense fills i després apareixen els menors més tard". És un indicador que no quadra. Un altre ho és que a l’aeroport  venen com a turistes i no demanen asil. El Cos Nacional de Policia (CNP) és l’encarregat de l’entrada a l’espai Shenguen. Fonts del cos expliquen que les persones georgianes que aterren a Barcelona els ensenyen que tenen diners (90 euros per cada dia que seran aquí), els mostren el bitllet de tornada abans de tres mesos i acrediten tenir allotjament, ja sigui de familiars o d’hotel pagat. No s’activa el protocol de refugi, que els pot allotjar a la mateixa terminal o a través de la Creu Roja, amb fons estatals. 

Taxis ja pagats

En dependències municipals els nouvinguts manifesten que venen a demanar asil i es constata que no tenen diners ni un lloc on viure. Algunes fonts sospiten que és fora de la terminal on paguen algú i llavors es queden sense res. "Algú els ajuda a anar directament el CUESB, de vegades hi van amb mapes impresos i amb taxis pagats prèviament", apunten algunes fonts. Saben que aquest és un òrgan municipal obligat a donar un sostre, i en el cas dels nens no es pot negar. En realitat, aquest centre està pensat per a casos de desnonaments o allotjaments d’emergència (casos de demolició de finques o incendis). I no dona l’abast. 

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, 338 georgians han sigut ja atesos només el gener del 2019, un augment espectacular.  Si el 2017 Barcelona va atendre 175 refugiats de Geòrgia, el 2018 ja van ser 862 persones sol·licitadores d’asil. Superen els d’El Salvador i Hondures, on allà sí que és sabuda la situació de caos i violència de què fugen centenars de persones. El consistori d’Ada Colau veu aquesta situació amb certa "preocupació" i ja ha demanat reunions amb el consolat i la Delegació del Govern a Catalunya. Tampoc la Creu Roja s’explica aquest repunt, i assegura que no pot donar l’abast davant d’aquest augment.

Poden entrar sense visat

El responsable de Barcelona Ciutat RefugiIgnasi Calbó, apunta que "no hi ha dades objectives que expliquin un repunt de violència o conflicte a Geòrgia". Una versió que confirma Marta Ter, experta de relacions internacionals al Caucas a l’ Observatori Eurasia de la Universitat de Sevilla, i el mateix consolat. "Hi ha un cert desencant amb els partits polítics després de les eleccions, però el conflicte amb Ossètia del Sud està en punt mort, no hi ha hagut maniobres militars ni persecució ètnica", apunta Ter. L’experta apunta que recentment l’accés de Geòrgia a Europa ja es fa sense visat, és a dir, que poden entrar com a turistes a l’espai Shenguen.

El consolat, preocupat

Notícies relacionades

La cònsol de Geòrgia a Barcelona, Ketevan Gogolashvili, insisteix a aquest diari que al seu país "ningú és perseguit per qüestions polítiques, no existeix cap motiu per tramitar un asil polític". "Som un dels països més segurs d’Europa", assevera, i afegeix que comparteixen la "preocupació" amb les autoritats locals per aquest augment de sol·licituds d’asil. Temen que aquesta situació els torni a haver de tramitar una altra vegada el visat a Shenguen. "Hem treballat molt per aconseguir-ho", lamenta. La cònsol explica l’augment dels seus compatriotes aquí perquè "venen a buscar-se la vida" i aprofiten que a Espanya les sol·licituds d’asil tarden molt temps a resoldre’s. "Mentrestant intenten prosperar i treballar aquí", assegura, perquè als països on les sol·licituds d’asil es resolen més ràpid "ha baixat el nombre de georgians al país". "Estem disposats a col·laborar amb les administracions el que faci falta", assegura, i proposa limitar el tràmit de l’asil.  

Fonts policials expliquen que el cas dels ciutadans georgians no és l’únic que detecten. "Hi ha un abús de l’asil", que vinculen a un mètode que utilitzen les màfies d’introducció de persones per evitar l’expulsió d’estrangers a Espanya. "Ser sol·licitador d’asil paralitza l’ordre d’expulsió, i hi ha persones de l’Argentina, Xile, Mèxic, països democràtics, que utilitzen l’asil amb l’únic objectiu de no ser expulsats", expliquen aquestes mateixes fonts.