Anar al contingut

CULTURA PER A TOTHOM

Barcelona aspira a aconseguir l'accessibilitat total el 2026

L'ajuntament va invertir, l'any passat, 60.000 euros de la taxa turística per millorar la qualitat d'accés als museus per als discapacitats

Una de les iniciatives més destacades és la maqueta tàctil realitzada de la tomba de la reina Elisenda de Montcada, al monestir de Pedralbes

Natàlia Farré

RICARD CUGAT

Barcelona aspira a aconseguir l'accessibilitat total el 2026
Barcelona aspira a aconseguir l'accessibilitat total el 2026
Barcelona aspira a aconseguir l'accessibilitat total el 2026

/

El Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona preveu que la ciutat sigui totalment accessible el 2026 per a tota classe de col·lectius, no només en l’aspecte físic, sinó també en el cognitiu i sensorial. I malgrat que Barcelona és una de les ciutats europees més accessibles, queda encara molt per fer. Així que per aconseguir-ho s’ha d’avançar en tots els fronts, i el que tocava ahir era el cultural. El 2017, es va crear la Taula d’Acessibilitat dels Museus i Centres Expositius, un grup de treball en què participen representants de 15 equipaments culturals i persones amb diversitat funcional, que mostra les pautes a seguir perquè cap ciutadà, independentment de la seva condició, quedi al marge de la cultura de la ciutat. El resultat, el 2018, va ser una inversió de 60.000 euros, sortits de la taxa turística, i una sèrie de variades actuacions que permeten millorar l’experiència dels públics amb discapacitat. 

Així, en l’exposició 'Dissenyes o treballes?' del Museu del Disseny hi ha set làmines en relleu, per ser vistes amb els dits, acompanyades d’àudios; i al monestir de Pedralbes, la tomba de la reina Elisenda de Montcada lluu en format original i en format maqueta tàctil de tres dimensions. Hi ha més projectes: com el vehicle per a persones amb mobilitat reduïda que ha adquirit el Jardí Botànic o els anells magnètics que permeten netejar el soroll de fons per a la millor escolta d’aquells que porten audiòfons o implants coclears que estan disponibles en diversos centres. A més de l’adequació dels textos, per fer-los més comprensibles, realitzada per molts dels museus que participen en la Taula. 

Democratització turística

"La tendència general històrica ha sigut que la gent s’havia d’adaptar a la ciutat, aquí el plantejament és al revés: com aconseguir que la ciutat s’adapti a tot el món", segons el parer de Joan Subirats, comissionat de Cultura. I no n’hi ha prou amb trencar les barreres físiques, les més evidents fins ara. "Hem de treballar sobretot en les barreres cognitives i sensorials per poder arribar a l’accessibilitat 100% al mateix temps que s’hagin eliminat totes les barreres físiques", afirma Gemma Tarafa, comissionada de Salut. L’accessibilitat arquitectònica va un pas endavant, cert, pera encara queden espais, sobretot en edificis antics, on queda camí per recórrer: per exemple, el 2019, s’arreglarà l’accés a la planta inferior del monestir de Pedralbes per poder arribar fins a l’hort; i al castell de Montjuïc no tot són flors i violes.

Pla en sistema braille del monestir de Pedralbes.  / RICARD CUGAT

Els dos sectors, Cultura i Salut, treballen conjuntament per arribar al 2026 sense cap tipus de barreres a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD). Tot ha sigut finançat amb la taxa turística, "una manera de revertir en la societat el generat pels visitants", apunta Agustí Colom, regidor de Turisme. Va més enllà: "Es tracta també d’afavorir el turisme inclusiu, no com a element de buscar nous mercats, sinó de democratització turística: aquelles persones que volen visitar la ciutat han de poder fer-ho sense barreres". I tot realitzat amb el recolzament i l’experiència que els que tenen discapacitat: "res per a nosaltres sense nosaltres" és la reivindicació de les 40 persones contractades, a través d’un pla ocupacional, per arribar de la millor manera al 2026 amb el 100% d’accessibilitat aconseguida.

L’ajuntament no és l’única institució que treballa per acostar la Cultura a tot el món, en l’altre costat de la plaça de Sant Jaume, la Conselleria de Cultura està realitzant un diagnòstic dels equipaments culturals de tot Catalunya per aconseguir un accés universal a la Cultura i arribar el 2030 amb "l’accessibilitat universal al conjunt de museus", tal com marca el Pla de Museus de la Generalitat. 

Tomba en braille per a Elisenda de Montcada

Elisenda de Montcada va ser reina, la dona de Jaume II, el Just; i va ser una dona amb poder: pocs li tossien. Era noble, dos llinatges catalans importants corrien per les seves venes: el dels Montcada i el dels Pinós. Va ser vídua, i també devota: va fundar el monestir de Pedralbes per guanyar-se el cel. Tot això es veu en el seu sepulcre, una tomba de doble vessant, o el que és el mateix, una tomba amb dues cares: la de reina i la de vídua (penitent o monja). El seu és un dels conjunts mortuoris del segle XIV més importants de Catalunya, sinó el que més. I amb escassos paral·lelismes amb altres sepulcres, només a Nàpols, al monestir de Santa Clara, en llueix un de similar: el del rei Robert I.

La reina, en vida, va donar l’ordre de construir la seva tomba al cenobi, on va residir els seus últims 37 anys. No ho va fer com a clarissa, sinó com a sobirana retirada en un palau adossat al monestir, lloc des del qual va continuar influint tant com va poder i que va ordenar enderrocar després de la seva mort. Tenia clar com volia mostrar-se al món una vegada morta, com a reina; i tenia clar, també, que aspirava que les monges de clausura resessin per la seva ànima i, de passada, per la del seu marit, des del claustre, doncs va deixar escrit al seu testament que si ella no aconseguia la vida eterna pels seus actes, ho aconseguirien les pregàries de les clarisses. Així, el seu monument funerari es va aixecar a la paret que separa el claustre del monestir de l’església. De manera que la figura esculpida en marbre de reina jacent (amb mantell i corona reial) lluu al presbiteri i la mateixa, però amb aspecte de penitent, és visible des del cenobi.

La tomba d’Elisenda de Montcada vista des del presbiteri de l’església del monestir de Pedralbes.  / ricard cugat

Maqueta amb firma d’artista

Veure-les a les dues no és fàcil. La reina només és visible en horari d’ofici religiós: d’11 a 13 hores i de 18.30 a 19.30 hores. La penitent, durant l’obertura del museu del monestir. La maqueta que reprodueix el sepulcre, no només ajuda a la compressió del monument funerari a les persones amb discapacitat visual sinó que també és un recolzament per a tothom, ja que mostra el sepulcre completament. És més, permet veure també la seva magnitud, ja que la part superior de l’original està tapada pel primer pis del claustre, possiblement perquè la tomba es va pensar abans que s’aixequés el pati. Es desconeix el seu autor, tot i que presenta trets estilístics propis dels tallers que treballaven per a la corona catalana en aquell moment, i s’especula amb la possibilitat que l’esculpissin  Pere de Guines o Aloi de Montbrai  cap al 1343. 

Es desconeix l’autor que va complir els desitjos d’Elisenda de Montcada, tot i que el monument presenta trets estilístics propis dels tallers que treballaven per a la corona catalana en aquell moment, i s’especula amb la possibilitat que l’esculpissin Pere de Guines o Aloi de Montbrai cap al 1343. Sí que té firma la maqueta, una petita obra d’art que presumeix de fusta i pintura no tòxica, a més d’autoria: la d’Anna Marín.  Recull en escala 1.8 tots els detalls de l’original (àngels turiferaris i sants: santa Isabel i sant Jaume, patrons dels reis, i santa Clara i sant Francesc, fundadors, dels ordes franciscà i de Santa Clara, inclosos) i adjunta explicacions fàcils, amb un cos de lletra de mida gran, i textos també en el sistema braille. 

No només això, la peanya és giratòria per veure els dos costats i, a més,  puja i baixa per garantir que les persones que es mouen en cadira de rodes puguin tocar-la. Sí tocar-la, Anna Castellano, directora del museu del monestir convida tothom a passar les mans sobre la peça. 18.635 euros de monument sepulcral finançats per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a través de la taxa turística.