Anar al contingut

HISTÒRIES DE LA CIUTAT GENTRIFICADA

Unides contra l'especulació immobiliària

La Teresa té 86 anys i una renda antiga intocable, però està disposada a tot per ajudar les seves joves veïnes

El senyorial edifici del Gòtic en què viuen de lloguer ha sigut prevenut i no estan renovant els contractes

Helena López

Unides contra l'especulació immobiliària

ALBERT BERTRAN

Dues mares de l’escola Àngel Baixeras es creuen caminant, sostenint les seves bicicletes amb les mans. El carrer és estret i parcialment de vianants. Això és el Gòtic, un matí qualsevol, després de deixar els seus fills en l’escola. Tenen pressa, com totes les mares treballadores a aquestes hores, però es paren a saludar-se. Són veïnes, i al barri les veïnes encara se saluden.

–Bon dia, ¿com va?

–Ens fan fora de casa.

–¡No! ¿A vosaltres també? 

La Lizete, també mare del Baixeras, una tercera, explica que a l’escola cada curs perden quatre nens per la gentrificació. Tem que la seva filla gran, la Malena, de sis anys, sigui la pròxima. El 27 de desembre va rebre una trucada que la informava que no li renovaven el contracte de lloguer. Que havia d’abandonar el pis, en què literalment va néixer el seu fill petit, el pròxim 28 de febrer. "Em van dir que la finca es venia i que no ens podien renovar. Amb un nen de dos anys i una nena de sis, després de 14 vivint aquí", recorda. Als quatre dies, el 2 de gener –sí, tot en ple Nadal– va rebre el burofax que oficialitzava la notícia. Durant els últims vuit anys la renovació del contracte es feia any a any. "El pitjor és el vertigen de no saber on aniràs. De trencar tota la trama que tenim ordida al barri", assenyala la Lizete. Temor que comparteix la Sandra, veïna d’aquesta mateixa finca des de fa gairebé 20 anys, a qui se li acaba el contracte al novembre. 

Qüestió de temps

La Sandra, una de les dones de la bici que obren aquest text, és la mare del Marcel. Als 10 anys, cursa cinquè de primària i té molt clar el que està passant: "no ens volen perquè volen llogaters amb més diners". El Marcel i la Sandra toquen el violoncel, junts, a la Riborquestra, preciós projecte comunitari del barri, un barri en què estan profundament arrelats i al qual no volen renunciar. Mare i fill saben que el propietari únic del número 10 del passatge de la Pau, on el nen ha crescut, ha firmat un preacord per vendre l’edifici i que en pocs mesos els passarà el mateix que a les seves veïnes i amigues Lizete Malena.  

"Els temps dels especuladors no són els temps d’una família. Jo he de sostenir les pors de la meva filla quan em pregunta si haurà de deixar l’escola", explica la Lizete, que, amb d’altres veïns del majestuós edifici –com la Sandra o la senyora Teresa, de 86 anys i a l’edifici des dels nou– han acordat no obrir la porta a l’arquitecte quan vingui a prendre mesures de les vivendes. Tots els veïns de la finca han rebut una carta en què se’ls informa de la visita. "Ens sembla una falta de respecte. La meva filla ja està prou sensible amb l’assumpte per deixar entrar aquests senyors a casa –explica–; seria com obrir la porta al llop". 

La Teresa, a la porta del pis en el qual viu des dels nou anys / ALBERT BERTRAN

"La senyora Teresa és la que ens anima a tots i hauria de ser al contrari, que la cuidéssim nosaltres a ella", segueix la Lizete

La Teresa és una dona menuda i somrient, proveïda de la lògica aclaparadora que li donen els anys. El més petit, el Marcel, i la més més gran, la Teresa, els que ho veuen tot més clar. "No us en podeu anar. ¿Com us faran fora, amb els nens? Els contractes es renoven i ja està. Si un advocat no ho aconsegueix, en busquem un o un altre, però d’aquí no se’n va ningú", insisteix, convençuda, l’octogenària, que, malgrat que viu sola "des que els pares van morir i els germans es van casar", assegura no sentir-se sola. "Després de tants anys, les parets són les meves amigues", fa broma. Les veïnes també ho són. Totes n’estan pendents. Si passen diversos dies sense creuar-se-la per l’escala li truquen a la porta, a preguntar-li si necessita alguna cosa. Té un contracte de renda antiga, així que és l’única de les tres a qui no poden fer fora, però està disposada a arribar fins "on faci falta" per defensar les seves veïnes. 

Tornar a començar

A més de viure amb el seu fill, la Sandra, separada, comparteix pis amb la seva germana per fer front a les despeses (paguen gairebé 900 euros de lloguer). Com per a la Lizete, per a la Sandra anar-se’n d’aquí suposaria tornar a començar. "Aquí conec tothom. Conec el venedor de butà [malgrat ser un edifici senyorial, les vivendes encara funcionen amb butà], el del forn, el del bar, les mares de l’escola...", reflexiona.

El cas del 10 del passatge de la Pau és un de tants, i de manual. Propietat vertical que rep una proposta llaminera per part d’una societat inversora que adquireix l’edifici sencer "per reformar-lo". Al desembre es va firmar el preacord de venda i al maig s’ultimarà l’operació. Cap veí sap qui n’és el futur propietari. Ni el mateix amo actual, segons assegura. "És una societat, no en sé més. Jo soc gran i ja no podia fer-me càrrec de l’edifici; no sortia rendible. Cobrava uns lloguers que no estaven actualitzats. Ja vam firmar l’acord amb el comprador i ara jo ja no puc fer res pels veïns. Ja no en soc el propietari. Ho soc, però ja no ho soc", afirma l’home, que resideix en l'edifici i també se n’anirà quan s’executi la venda. Els veïns expliquen que fan uns dies van veure l’excapità del Barça, Carles Puyol, visitant l’edifici amb uns senyors.    

Testimonis del barri que un dia va ser

Mentre la Sandra i la senyora Teresa xerren al pis de la primera, per la finestra del balcó dos homes estrangers sense samarreta en ple mes de febrer parlen a veus cervesa en mà. Totes dues els miren, es miren, no diuen res. L’escena parla per si sola. A Resistim al Gòtic, plataforma veïnal que lluita contra l’expulsió de veïns del barri, coneixen i treballen amb diversos casos com el del 10 del passatge de la Pau. 

La Sandra i la Lizete tenen clar que hauran de marxar. Han trucat a totes les portes –Oficines de l’Habitatge de l’ajuntament, Resistim al GòticSindicat de Llogaters...– i tots els han dit que no hi tenen res a fer, els seus contractes s’acaben, però no volen callar. Volen que quan s’escrigui la història de la ciutat quedi constància que, al passatge de la Pau 10, el 2019 encara hi havia veïns. Que quedi almenys documentat, quan aquest senyorial edifici, catalogat patrimonialment, es converteixi en un bloc de pisos de luxe, com té clar que passarà el petit Marcel.