Oració entre tarongers

Tothom vol la capella de la Misericòrdia. Una església que ha viscut diverses vides i que n’ha perdut d’altres. Entre aquestes últimes, l’opció de seraula magna o rectorat, escola d’oficis i bibliotecadel CIDOB. La primera opció es va plantejar quan es va construir la nova Facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer de Montalegre, però es va descartar. La segona va ser una proposta de la Fundació Casa de la Misericòrdia, fundació sense ànim de lucre a qui li pertanyia l’espai finsal 2006.  I l’última era la intenció de l’ajuntament quan la va descatalogar i va expropiar (la dessacralització havia arribat molt abans). A banda d’ubicar-hi els llibres del CIDOB, el consistori pretenia obrir el pati que amaga a la seva part posterior a la plaça dels Àngels.

Però no va passar res d’això, ja que la capella segueix al seu lloc i en un estat gairebé ruïnós. El que sí que va ferl’ajuntament, el 2017, és rehabilitar i rentar-li la cara al pati, que fins a l’expropiació era utilitzat per l’escola adjacent i que ara és per a tot el veïnat. Uns fantàstics 1.500 metres quadrats que són un recés de pau que atresora tarongers i una font. És el Jardí dels Tarongers, batejat així perquè de pati amb cognom cítric ja n’hi ha un altre no gaire lluny i molt més conegut.

Les vides perdudes de la capella arrenquen el 1583, quan es va fundar la Casa de la Misericòrdia, sota la tutela del Consell de Cent, com a asil per a pobres regentat per religioses. Es van instal·lar a la veïna Casa dels Àngels fins que el 1584 es va acabar la construcció del recinte que, amb els anys, va anar ocupant, ambun conjunt d’edificis desiguals, l’espai que marquen els actuals carrers de Ramelleres (per allò que en aquest tram de la ciutat es feien els rams que després es venien a la Rambla), Elisabets, Montalegre, Valldonzella (les tres vies batejades pels convents que algun dia van acollir) i Tallers (allà es tallava molta de la carn que després es venia a Barcelona).

Almoines i ploramorts

Notícies relacionades

Misericòrdia per al Raval

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La decadència física més gran del recinte es va viure al segle XIX, hi va haver diferents projectes per rehabilitar-la, i un d’ells, el d’Enric Fatjó i Torras, va projectar l’actual capella en disputa entre 1887 i 1889. Unedifici d’estil neoromànic edificat sobre una planta baixa a què s’accedeix des d’una gran escala de pedra que dona al Jardí dels Tarongers. I una capella que, fins al 1950, atresorava una tela de la Puríssima Concepció atribuïda a Manuel Tramulles. Però l’espai no va partir de zero sinó que es va erigir sobre la capella de les monges del convent de les Germanes Terciàries que s’havia construït el 1699. I que res no té a veure amb l’altra capella del conjunt, la que tenia el seu accés al carrer d’Elisabets i que ara ocupa una llibreria.

Amb tot, els elements més curiosos de tots els edificis que van formar la Casa de la Misericòrdia són dues petites obertures que encara es poden veure en el que ara són dependències de la seu del districte de Ciutat Vella i fa molts anys va ser l’hospici de la Casa de la Caritat. L’orifici més gran servia per abandonar els nadons de forma anònima; quan algú volia desprendre’s d’una criatura el deixava al forat que era un torn que girava i introduïa el petit dins de l’orfenat. L’obertura més petita s’utilitzava tant per mirar com per rebre almoines, la principal manutenció de les monges juntament amb el subministrament de ploramorts per als enterraments.