Els preus de venda de vivenda pujaran a menor ritme i el lloguer s'estabilitzarà aquest 2019 a Barcelona

Quan semblava que els barcelonins havien començat a interioritzar les bondats del lloguer (per força durant la crisi), va arribar la reactivació econòmica, i amb ella la immobiliària, el consegüent augment de preus i la reobertura de l’aixeta hipotecària, que torna a decantar la balança dels que opinen que en una ciutat cara com Barcelona val més fer-se amb alguna cosa de propietat que "llençar els diners". Un pensament encara més ressuscitat quan la mitjana dels nous contractes de lloguer en el tercer trimestre a la ciutat (segons les fiances registrades a l’Incasol) va assolir els 948,8 euros al mes de renda mentre retrocedia l’oferta. ¿Com pinta la cosa per aquest any a la capital catalana?

Els analistes i els grans portals immobiliaris vaticinen estabilitat en els lloguers (Idealista, amb l’oferta més gran, destaca que els preus anunciats han baixat un 1% aquest 2018 i certifica el final de les pujades), mentre es parla d’increments suaus en els preus de vendes. Després de pujades de fins a dos dígits en els últims anys, els preus posen el fre i l’entorn polític (començant per les eleccions municipals) i el previsible augment dels tipus d’interès compliquen la previsió de vendes i preus, mantenen des de Fotocasa.

¿És un bon moment a Barcelona per comprar, per canviar de vivenda?, es pregunten molts ciutadans. En el recent fòrum Inmonext organitzat per Idealista, els diversos experts van coincidir en les seves ponències que l’entorn econòmic era favorable al sector –en general– malgrat que els salaris no han pujat al ritme de la vivenda. El mercat de segona mà i la rehabilitació s’han convertit en les grans cartes d’una ciutat amb una capacitat molt limitada de guanyar obra nova com la capital catalana. Al carrer "hi ha una sensació d’oferta insuficient i preus incontrolats", va apuntar Juan Velayos, director executiu de la promotora Neinor Homes, que va reclamar un marc estable per planificar la vivenda per sobre de les polítiques electorals.

Cavalcant cap a màxims

Gairebé 400 euros per metre quadrat ens separen de moment dels preus màxims que va marcar aquest portal immobiliari el 2007. Però l’accés a la vivenda s’ha fet tan complicat per a la població amb menys recursos que s’ha convertit en el gran tema preelectoral. Al mateix fòrum s’hi van poder veure dues visions de la realitat. El gerent de Vivienda de l’Ajuntament de Barcelona i expert en polítiques públiques de vivenda, Javier Burón, va apuntar que dos terços de l’oferta del mercat apunten "al canvi de domicili i a les rendes mitjanes-altes i altes". Per als que fan el salt a la seva primera casa o tenen rendes baixes el panorama és tan desolador i deficitari en pisos protegits (només l’1,5%) que el consistori ha impulsat "amb sang, suor i llàgrimes" mitjançant 72 promocions (12 d’acabades) que representaran 4.600 pisos, amb recursos essencialment municipals.

Notícies relacionades

Les agències immobiliàries es dupliquen a Barcelona en només quatre anys

El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri

Assumint que la tasca és lenta i complexa, veu en Barcelona un "laboratori" que ha aconseguit mesures com ara destinar el 30% de les noves promocions a pisos socials, però encara dura la batalla per limitar lloguers i aconseguir que la vivenda protegida tingui aquest caràcter indefinidament, davant les crítiques del sector.

Tot el contrari de que va defensar el candidat a l’alcaldia Manuel Valls, que creu que aquesta obligació frenarà la construcció i demana pactes per a polítiques socials i creixement "cap a dalt", en barris més ben connectats, a més de potenciar encara més la col·laboració publicoprivada.