L'àlbum de la nevada del 62

Si hi tenen interès, si s’afanyen i si tenen una mica de diners per destinar-los a l’adquisició, encara hi poden arribar. El Raduan, un marroquí que porta 20 anys venent als Encants ofereix entre d’altres preuades possessions un àlbum que recull algunes de les moltes fotos que es van fer aquell dia. Està a l’accés 3 del mercat. Li treuen de les mans.

Parlem d’un dels dies més atípics que ha viscut la ciutat, del qual demà es compleixen 56 anys: la nevada de 1962. Perquè fos recordat amb més facilitat, va passar el mateix dia de Nadal. Els barcelonins, que en aquella època ja tenien càmeres fotogràfiques d’ús civil en un número significatiu, van sortir al carrer i van fotografiar aquelles imatges, inèdites per a molts, d’una ciutat presa per la neu.

La nevada del 62 va ser relativament inesperada. En els dies previs feia més calor de l’habitual, i així va ser fins al 22 de desembre, quan una combinació de factors va canviar la tendència. Tot i que la ciutat en va registrar diverses en anys anteriors, la de fa 56 anys sempre s’ha conegut com la gran nevada de la història de Barcelona. La veritat és que existeix una petita bíblia recentment publicada, el novembre, sobre la qüestió, a la qual es deu més de la meitat d’aquest text i que per tant mereix l’agraïment i la cita. Es tracta de ‘Barcelona sota la neu’, de l’historiador i museòleg Daniel Venteo, editada per Efadós, que repassa els principals episodis de nevades a la capital catalana.

Una “controvertida gestió”

“La nevada que el dia de Nadal de 1962 va ocultar sota la neu Barcelona, i una bona part de la Catalunya Central, ha sigut la més important de la que es té memòria. La neu, que va registrar espessors d’entre 30 i 80 centímetres a la ciutat, seguia pràcticament intacta dies després a causa de les baixes temperatures i la controvertida gestió de la nevada”, explica Venteo a l’obra. Un desgovern que altres testimonis, com el periodista Josep Maria Cadena, certifiquen. Va ser la primera vegada, recalca l’autor, en la que no només les famílies riques sinó també les classes populars van poder omplir els seus àlbums de fotos familiars amb la neu com a marc, “deixant per a la posteritat una extraordinària crònica visual inèdita” del que va passar. “La neu va començar a caure a la sortida de la missa del gall i va provocar un col·lapse general sense antecedents”, escriu Venteo. La neu arribava tres mesos després de les riuades del Vallès, que es van cobrar entre 600 i 1.000 vides.

La gràcia de l’àlbum que ven el Raduan és aquesta, ser un dels molts testimonis d’aquella jornada que algú va decidir recollir. Les fotos no estan firmades i no es pot saber qui va ser qui va sortir a prendre les imatges que van quedar a l’àlbum. Sí que s’aprecia per quines zones va deambular l’autor: la Rambla, la zona del port, la Barceloneta. Divendres, el Raduan venia l’àlbum per 150 euros, tot i que regatejar no està prohibit. Tot i que podria provenir del buidatge d’un pis per la mort del seu amo o llogater, com passa sovint, en aquest cas el venedor va aconseguir l’àlbum a Wallapop. De fet, qui l’oferia també hi adjuntava un àlbum amb fotos de l’Hospitalet. Estranyament, per cert, no va ser fàcil comprar el producte: el Raduan explica que tant ell com el seu soci, també marroquí, li van enviar la seva oferta en missatges de whatsapp als quals el venedor va respondre en un cas preguntant per què volia l’àlbum i en un altre afirmant que ja estava reservat. Només quan un amic de nom local els va fer el favor de demanar-lo es va produir la venda. No és una cosa que el sorprengui: “Si vaig sol a veure un pis no em deixen ni entrar. He d’anar amb la meva dona, que és d’aquí”.

A l’àlbum no hi apareixen algunes fotos icòniques d’aquell dia, com la que sí que apareix al llibre de Venteo dels barcelonins que van aprofitar la situació per baixar esquiant pel carrer de Muntaner.

Les nevades de la guerra civil

Si no compren l’àlbum, poden comprar el llibre, que comença abordant la gran nevada del segle XIX a Barcelona, el 1887, un any abans de la primera exposició universal. Va tenir lloc el 10 i l’11 de febrer i va causar l’afectació més gran als mercats de la Boqueria i Santa Caterina, pels sostres caiguts a causa de l’acumulació de neu. Els veïns de l’Eixample, en plena urbanització, van tenir problemes: “Bona part de les seves vies eren intransitables per als carruatges i per als vianants”.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La primera gran nevada del segle XX va arribar el 15 de gener de 1914: més de 24 centímetres de neu. La primera amb gran cobertura fotogràfica va ser la de 1924, el 27 de febrer: menys de 20 centímetres i certa afectació. El tramvia i les comunicacions telegràfiques i telefòniques van quedar suspeses. Dues persones van morir en incidents relacionats amb la neu acumulada a les claraboies dels edificis on vivien.

En general, els episodis van generar jornades festives i per al record, menys en dos casos: les nevades registrades el 1937 i el 1938, en plena guerra civil, van contribuir a empitjorar la situació d’una ciutat que vivia els seus pitjors moments.