Anar al contingut

SALUT CIUTADANA

La contaminació de l'aire va causar 354 morts a Barcelona durant el 2017

El 98% dels barcelonins està exposat a nivells de partícules PM10 superiors al recomanat per l'OMS

L'informe 'La salut a Barcelona 2017' reflecteix que creix l'esperança de vida: 81,2 anys per a ells i 86,9 per a elles

Beatriz Pérez

La contaminació de l'aire va causar 354 morts a Barcelona durant el 2017

JULIO CARBO

Un total de 354 persones van morir l’any passat a Barcelona per causes relacionades amb un excés de partícules contaminants PM2,5 (les procedents dels vehicles dièsel a la ciutat). És a dir, per mala qualitat de l’aire. Segons l’informe 'La salut a Barcelona 2017', presentat aquest dimarts per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (Aspb), entre el 2010 i el 2017 hi va haver una mitjana de 424 morts anuals per excés de partícules. Aquestes xifres referents a la mortalitat per causes atmosfèriques són noves i es poden conèixer gràcies al nou Sistema de Vigilància de l’Impacte sobre la Salut de la Contaminació de l’aire a Barcelona (Viscab), impulsat per l’Aspb i pioner a Espanya.

Com ha recordat la gerent de l’Aspb, Carme Borrell, el 70% de la població de Barcelona està potencialment exposada a nivells superiors al que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mentre que el 98% està potencialment exposada a concentracions per sobre del nivell de referència establert per l’OMS en partícules PM10 (les procedents de la pols, de cendres, de sutge, de partícules metàl·liques, de ciment o de pol·len).

De fet, el 2017 Barcelona va continuar superant els nivells de referència de l’OMS per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2), material particulat (PM10 i PM2,5), benzè, ozó i benzopirè. Respecte als nivells fixats per la normativa de la Unió Europea (UE), se superen els límits fixats per al NO2, producte principalment del trànsit de vehicles dièsel.

Puja l’esperança de vida

Malgrat tot, els resultats d’aquest últim informe municipal, que des del 1983 presenta l’estat de salut de la ciutadania, són en general positius i la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha destacat que "la millora de la salut és l’expressió de la qualitat de vida de la ciutadania".

Segons aquest document, l’esperança de vida també ha augmentat i ha assolit màxims històrics. Així, els homes barcelonins han arribat, per primera vegada, una esperança de vida de 81,2 anys i les dones, de 86,9. Són xifres lleugerament superiors a les mitjanes catalana i espanyola. "L’esperança de vida és clau per entendre la salut de la ciutadania. I estem millor que mai", ha assenyalat Borrell.

A més, el document també reflecteix que les desigualtats de salut entre els diferents barris de Barcelona, si bé continuen existint, han disminuït. D’aquesta manera, la desigualtat entre l’esperança de vida de les zones riques i la de les zones pobres ha disminuït, passant dels 4,3 anys de diferència que hi havia entre el 2011 i el 2013 als 2,4 anys de diferència que hi va haver entre el 2014 i el 2016. 

Per a la comissionada de Salut i Diversitat Funcional, Gemma Tarafa, aquesta reducció de desigualtats i el fet que la majoria d’indicadors milloren "amb més força" als barris més pobres són la constatació que les polítiques que ha activat el govern municipal "tenen un impacte superior sobre les poblacions desfavorides", tal com pretenen.

Ciutat Vella continua sent el districte amb una esperança de vida més curta (78,1 anys per a ells i 85,2 per a elles). Per la seva part, Les Corts és el districte amb una esperança major per als homes (83 anys), i Nou Barris, el districte amb una esperança major per a les dones (87,7 anys). Les principals causes de mortalitat prematura (això és, la que es produeix abans de complir 70 anys) continuen sent el càncer de pulmó en homes i el càncer de mama en dones. Però, tot i així, les dues malalties experimenten una tendència a la baixa. 

Disminueixen l sobrepès i l’obesitat

Quant al sobrepès i l’obesitat, que acostumen a afectar més les classes humils, l’informe de l’Aspb recull una evolució favorable durant l’última dècada. El 2006, l’obesitat i l’excés de pes eren problemes que afectaven 1,14 vegades més les classes socials baixes que les altes. Ara les afecta 1,11 vegades més. A més, entre les dones, aquest factor passa de ser 1,80 vegades més freqüent el 2006 a ser 1,74 vegades més freqüent el 2016.

Un altre factor que, segons l’ajuntament, reflecteix una bona evolució dels indicadors de salut és el fet que, en 10 anys, s’hagi reduït a la meitat la taxa d’embarassos juvenils (també més freqüent en barris de menor renda). De fet, el 2017 en dones joves de 15 a 19 anys hi va haver un total de 537 embarassos, la xifra més baixa a la ciutat des del 2003.

Augmenten les malalties transmissibles

Les malalties infeccioses segueixen a l’alça. A Barcelona es van detectar l’any passat 352 casos d’infecció pel VIH , en comparació als 310 del 2016. La principal via de transmissió continua sent la sexual. També es van diagnosticar 49 casos de sida, que van ser 35 el 2016.

En relació amb altres infeccions de transmissió sexual, tot i que continua l’augment, aquest es va frenar considerablement el 2017 respecte a anys anteriors. Així, el creixement de la gonocòccia (que es caracteritza per la inflamació de les vies urinàries i els genitals i que es tracta amb antibiòtics) va ser del 30% enfront del 149% experimentat el 2016. En la sífilis hi va haver una pujada del 10%, lluny de l’augment del 88% que hi va haver el 2016. Quant a la tuberculosi, que també és una malaltia infecciosa, el 2017 hi va haver 276 casos (una incidència de 16,5 casos per 100.000 habitants), molt per sota del que passava en èpoques passades.

Temes: Catalunya