Operació Bacar

La màfia dominicana va imposar el control dels narcopisos de Barcelona per la "violència"

La investigació dels Mossos acredita l'existència d'una organització criminal que s'havia apropiat del Raval

A dalt de tot de l'estructura hi havia quatre dirigents amb el caràcter "irascible" de les bandes de la República Dominicana

181029-cas-bacard-premsa / periodico

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sànchez

Les bandes dominicanes van caure sobre el negoci dels narcopisos amb el ganivet entre les dents. El fenomen dels pisos de la droga al Raval de Barcelona es va detectar a finals del 2016 i es va consolidar, per a desesperació veïnal, durant el 2017. En aquesta primera fase d’implantació, darrere dels domicilis ocupats per traficants que oferien als toxicòmans la possibilitat d’injectar-se l’heroïna al seu interior s’amagaven diversos grups criminals d’origen divers que convivien en un equilibri inestable. Però el negoci va interessar als dominicans, que no van demanar permís per entrar. Moguts per un ardor desacomplexadament violent, es van apropiar del mercat al cap de pocs mesos. 

Va ser una mala notícia no només per als traficants originaris, sinó també per als veïns. Si fins aleshores els amos dels narcopisos desencadenaven l’infern a l’interior de les finques en què s’instal·laven, la guerra que van lliurar els dominicans va treure les tenebres al carrer. No era una manera de funcionar nova per a ells. En realitat, els Mossos havien fet ja més de 40 investigacions contra bandes d’origen dominicà, ha explicat aquest dilluns l’intendent Toni Rodríguez, cap de la Divisió d’Investigació Criminal.

Decisions com la dels EUA de deportar els delinqüents perillosos poden convertir països com Espanya en receptors de migració delinqüencial 

"Els delinqüents d’origen dominicà són persones que viuen al dia, sense pensar en el demà, que es deixen guiar per un caràcter irascible que imposa la territorialitat a partir de la violència, entre ells o contra els seus competidors", ha resumit Rodríguez. Són protagonistes de trajectòries criminals "consolidades" –el 85% tenen antecedents policials– que van començar lluny de Catalunya. Decisions com les del Govern nord-americà de deportar els delinqüents més conflictius poden convertir països com Espanya en receptors d’aquesta migració delinqüencial. "No ho permetrem, han de saber que hi estarem a sobre", ha avisat l’intendent.

Gallet fàcil 

Hi ha diverses bandes dominicanes residents a Catalunya. Un enfrontament entre dues fa gairebé dos anys va desembocar en tirotejos amb armes automàtiques que van acabar amb sis morts i set ferits. La mateixa vehemència que va acompanyar el seu desembarcament a Ciutat Vella a començaments del 2017, punt d’inflexió a partir del qual es comencen a comptar per desenes els episodis violents, també amb baralles a la llum pública amb matxets o ‘nunchakus’ o fins i tot deixant morts al camí, que destapen la conquesta dominicana. En aquests dos anys s’han produït 160 detencions policials a causa d’episodis violents derivats dels narcopisos.

Imatge de la batuda dels Mossos contra els narcopisos a Barcelona. / DANNY CAMINAL

A l’abril, la Divisió d’Investigació Criminal va prendre el comandament d’un cas que es va portar amb la fiscalia antidroga i a les ordres del Jutjat d’Instrucció 27 de Barcelona. Gràcies a les intervencions telefòniques, i els interrogatoris, van aparèixer sobrenoms com el de ‘Guadaña, Gordo, Guiri, Belleza o Franki’, els líders de l’entramat. 

L’estructura es dividia en quatre nivells. En el primer hi havia els amos dels narcopisos, que sovint tenien al seu càrrec un o dos treballadors i explicaven el funcionament del negoci a un cap de zona, el segon nivell. Per sobre hi havia una cúpula integrada per quatre dirigents; ‘Belleza’ era un d’ells. Finalment, els Mossos van detectar un quart nivell, el dels subministradors, els que oferien la droga als dominicans. Quan es tracta d’heroïna, sovint, els narcos pakistanesos amb mules a sou eren els únics als qui podien comprar-la.

L’organització comptava amb altres treballadors que completaven la infraestructura: els guaites i els correus. Els primers s’encarregaven de detectar la presència de policies –uniformats o de paisà– en les proximitats. Si la notaven, "tenien autoritat per redireccionar els toxicòmans a altres punts de venda". Els correus eren missatgers la missió dels quals era proveir de droga els narcopisos. "Alguns utilitzaven patinets elèctrics que complicaven els seguiments", ha dit Rodríguez.

Sense proves de la conspiració immobiliària

El fenomen dels narcopisos està unit inextricablement al parc de domicilis buits existent al districte de Ciutat Vella. Segons l’últim recompte municipal, més de 600 pisos estan desocupats. Els veïns van denunciar des del primer moment "una sinergia objectiva" entre els traficants de droga, que destrossen la convivència als edificis i expulsen els veïns, amb els especuladors immobiliaris que, conscients que el Raval està cridat a ser un terra que es pagui a preu d’or en un futur no gaire llunyà, són les primeres interessades que fugin les famílies.

Però el cert és que els Mossos no han trobat "cap evidència d’immobiliàries que contactin amb els traficants per avisar-los que un pis de la seva propietat és buit", afirma l’intendent. "Ells estan atents, s’adonen que és buit i l’ocupen". Quan entren, simulen que han constituït "una casa" i que, per tant, només un jutge pot autoritzar una intervenció policial en el seu interior. El que sí que ha acreditat la investigació és que la disponibilitat de pisos buits és tan elevada que aquests traficants podien canviar de punts de venda constantment per complicar la tasca de la investigació policial.

No és el final dels narcopisos

L’operació Bacar, desplegada el passat 29 d’octubre, operació Bacar,va permetre entrar a 27 narcopisos i a 13 domicilis que els traficants utilitzaven per viure, per guardar la droga o com acuina per tallar-la o preparar les dosis. Un total de58 persones han sigut detingudes per pertànyer a aquest entramat i encara queden 17 fugitius pendents de ser arrestats. La vintena de membres que ocupaven els càrrecs de més autoritat han entrat a la presó preventivament. Tots ells, d’origen dominicà, estan acusats de pertànyer a una organització criminal que pretenia expandir el negoci a altres barris.

Notícies relacionades

No obstant, la resta d’investigats la integra un conglomerat de diverses nacionalitats, en molts casos addictes que volien participar per tenir accés a les seves dosis, l’ordenament dels quals és anàrquic i difícilment encasellable dins de les condicions que el Codi Penal estableix per acreditar judicialment que formen parteix d’una màfia.

Malgrat que l’operació Bacar ha suposat el cop policial més gran perpetrat contra els narcopisos –fins ara s’havien dut a terme més de 100 entrades, 80 d’aquestes al Raval– i ha extirpat tota l’organització que s’havia apropiat de l’epidèmia, "hi continuarà havent narcorpisos". Abans d’aquesta batuda hi havia entre 40 i 60 punts actius al Raval i voltants. Una xifra que haurà descendit fins als 20. Però els primers grups criminals aixafats per les bandes dominicanes podrien recobrar ara l’espai perdut.