Pacte històric

rjulve40665473 barcelona 24 10 2017 ambiente de turistas en los alrededores181018112046

rjulve40665473 barcelona 24 10 2017 ambiente de turistas en los alrededores181018112046 / ALBERT BERTRAN

La Sagrada Família compensa els seus 133 anys d'obres amb 36 milions per a Barcelona

El metro tindrà un accés directe al temple i queda per aclarir com s'acabarà la façana de la Glòria

Ajuntament i basílica acorden regular la llicència del projecte i un pla urbanístic de millora de l'entorn

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Saló de Cent se sol guardar per a actes d’altura. Aquí se celebra el pregó de la Mercè, es lliuren els premis i es traspassen els poders. Aquest dijous també s’ha utilitzat per certificar un acord històric entre l’Ajuntament de Barcelona i la junta constructora de la Sagrada Família, pel qual el temple es compromet a pagar 36 milions d’euros en 10 anys que serviran per fer millores a l’entorn i en els transports, amb, per exemple, una sortida del metro directa a la basílica. Serà en forma de contribució, una mena de compensació després de 133 anys d’obres de les quals la ciutat no ha vist mai ni un cèntim. El pacte, no obstant, deixa per a més endavant el tema més difícil, l’acabament, o no, de la façana de la Glòria (i tot el que representa d’escalinata i avinguda d’accés des de la Diagonal) al carrer de Mallorca, que requeriria expropiar molts veïns que avui esmorzen amb vistes al somni d’Antoni Gaudí.

Ada Colau hi ha arribat visiblement satisfeta. Després d’unes setmanes una mica crues, amb Ciutat Vella castigant de valent la línia de flotació del govern de Barcelona En Comú i amb el debat municipal centrat més en els candidats opositors que en la gestió de la capital catalana, l’alcaldessa s’ha penjat una medalla després que aquest diari avancés a l’octubre del 2016 la intenció dels comuns de reclamar a l’arquebisbat una llicència d’obra, com fa tot fill de veí quan vol tirar un envà, aixecar un entresolat o perforar un traster. L’Església s’escudava en un permís del consistori de Sant Martí de Provençals a nom de Gaudí, amb data de 1885. Així doncs, el temple ha anat treballant per silenci administratiu, la qual cosa, en paraules de Colau, era una“anomalia històrica”.“Molta gent ens deia que si no s’havia aconseguit en més de 100 anys, nosaltres tampoc ho aconseguiríem”.

Coses pendents

Aquests 36 milions, no obstant, no van a compte d’aquesta llicència, que encara s’ha de negociar i la quantitat de la qual, que serà reduïda ja que el client, al ser una fundació eclesiàstica, es podrà beneficiar d’un munt de bonificacions, no s’ha donat a conèixer. S’espera que aquest import es conegui en el primer trimestre del 2019. Els diners es vesteixen de “finançament per pagar les despeses municipals que genera l’activitat de la Sagrada Família”, és a dir, la inversió necessària per mantenir decent l’entorn i facilitar la mobilitat. Del total, 22 milions aniran a parar a ajuts al transport públic, set s’utilitzaran per millorar la parada de metro de les línies 2 i 5, quatre serviran per urbanitzar els voltants i tres es destinaran al manteniment de l’espai públic. Quant al suburbà, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha detallat que es construirà un accés directe a la basílica, la qual cosa evitarà que els veïns s’hagin de barallar al tub d’accés amb les hordes de turistes. Té sentit si es té en compte que l’atracció rep 20 milions de visitants a l’any, tot i que ‘només’ 4,5 milions entren a la basílica.

 Esteve Camps, president delegat de la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, ha iniciat el seu torn de paraula expressant la seva “satisfacció” pel que ha definit com “un gran dia per a Barcelona”.“Després de 133 anys de convivència amb la ciutat, el diàleg ha fet possible aquest acord de construcció entre la basílica i l’ajuntament”. Tot i que no és del tot així, perquè precisament això, la relació més administrativa, encara no s’ha resolt, ja que no només la llicència, sinó també el pla especial urbanístic, encara s’han de concretar. En el cas de la reordenació del territori, a més, requerirà el vot del ple municipal. Si tot surt segons el previst, també passarà el tall a començaments de l’any que ve.

Espinosa segona fase 

Juan Itxaso, responsable dels temes d’urbanisme i medi ambient de l’associació de veïns de Sagrada Família, ha lamentat que els residents s’assabentessin d’aquest acord fa menys d’una setmana. "No hem participat en res, i això ens sorprèn i ens molesta". "S’ha fet d’esquena als afectats, només espero que el que es decideixi sobre el carrer de Mallorca sí que compti amb la nostra opinió". Sobre els diners aportats, ha convidat a preguntar-se si 36 milions en deu anys és molt o poc, tenint en compte que, segons els seus càlculs, en aquesta dècada el temple ingressarà 1.000 milions d’euros.

El pacte deixa per a“una segona fase”, en paraules de Sanz, precisament aquest tema, que és el que més afecta els veïns del barri. És l’assumpte que transcendeix a l’illa de la Sagrada Família i que té centenars de veïns del carrer de Mallorca inquiets des de temps immemorials. Aquesta part del projecte està fora del termini del 2026, la data marcada en el calendari perquè la basílica acabi la seva expansió vertical. Però quedarà l’horitzontal, aquest passeig que des del mar hauria de donar accés a l’entrada principal, la de la façana de la Glòria. És a dir, on ara hi ha vivendes, el temple té previst un passeig fins a la Diagonal (més de 300 metres de longitud) tan ample com el passeig de Gràcia. “Estem impulsant una comissió de treball per estudiar els elements i els instruments de pla urbanístic i així poder obrir el debat”, ha afirmat la tinenta d’alcalde Sanz. Aquest pantalla, no obstant, ja la van passar els governs anteriors sense que s’aconseguís una solució de consens. O en altres paraules, la valentia política no va donar per solucionar el que sens dubte és el principal problema del projecte.

Notícies relacionades

És just admetre que en temps de Xavier Trias es va pactar amb els veïns una afectació mínima. Es passava d’enderrocar unes 850 vivendes a tocar-ne un total de 150. En qualsevol cas, això requereix reallotjar moltes famílies que en cap cas acceptaran res que no sigui a la mateixa zona on viuen. Sobre l’entrada de la Glòria, Camps ha recomanat "diàleg i contenció", però ha deixat clar que els actuals impulsors de la Sagrada Família són "hereus del projecte de Gaudí en tota la seva integritat" i, com a tals, no tenen cap intenció de "renunciar a res" del dibuix que va llegar l’arquitecte abans de ser atropellat per un tramvia a Gran Via amb Bailèn.

L’oposició demana concreció

L’oposició ha reaccionat a l’acord amb diversitat d’opinions, per part del PSC, el regidor Daniel Mòdol, que fa dos anys va qualificar el temple de "mona de Pasqua", ha lament haver "perdut l’oportunitat de resoldre totes les afectacions dels veïns afectats", amb referència a les expropiacions de vivendes al carrer de Mallorca. "Pot semblar fins i tot frívol que en una operació urbanística d’aquest calat no es tingui en compte un dels reptes principals que afronta ara mateix Barcelona. 

Així els hem explicat en directe la roda de premsa de l’acord entre l’ajuntament i el temple:

Actualitzar

Fa 2011 dies

Fa 2011 dies

Fa 2011 dies

Fa 2011 dies

Fa 2011 dies

Fa 2011 dies

Fa 2011 dies

Fa 2011 dies

Fa 2011 dies

Fa 2011 dies

Carregar més