Anar al contingut

VIVENDA

La Generalitat aporta 30 milions d'euros més a la vivenda pública a Barcelona

El Govern incrementa les seves aportacions al Consorci de l'Habitatge de Barcelona, un pas que Ada Colau celebra però considera "insuficient"

Ernest Alós

La Generalitat aporta 30 milions d'euros més a la vivenda pública a Barcelona

Després d’anys de descens continuat de les seves aportacions, el Govern de la Generalitat de Catalunya s’ha compromès avui a augmentar en 30 milions d’euros l’aportació a les polítiques de vivenda pública que a Barcelona són gestionades pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona, format en un 60% per la Generalitat i en un 40% per l’Ajuntament de Barcelona. Un increment que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, considera encara "insuficient", però que celebra perquè trenca un període en què l’aportació de la Generalitat "havia baixat dràsticament" i que el conseller de Territori, Damià Calvet, considera que demostra que la vivenda social és "una prioritat" per al nou Executiu català.

En una reunió del consorci presidida extraordinàriament pel president de la Generalitat, Quim Torra, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha posat sobre la taula un increment de les aportacions de cinc milions d’euros per subvencionar els lloguers socials en obres de nova construcció, 20,5 milions d’euros per exercir el dret de retracte i comprar vivendes procedents de les execucions d’hipoteques impagades de les entitats financeres (més finançament perquè l’Ajuntament pugui destinar la mateixa quantitat), 4 milions d’euros a la compra de vivendes destinades a la taula de vivendes dedicades a situacions d’emergència habitacional en col·laboració amb la fundació Habitat3 (una partida per a la qual l’ajuntament sumarà 15 milions més) i 350.000 euros per a l’expropiació provisional de l’usdefruit de vivendes per destinar-les també a lloguer social.

Xifres discrepants

Segons Calvet, l’increment de l’aportació permetrà mobilitzar 800 vivendes socials més a Barcelona, un registre que Ada Colau, en canvi, va xifrar en la seva compareixença prèvia davant la premsa en 550. Però aquesta no ha sigut l’única diferència entre tots dos a l’hora de quantificar (per separat però amb bones maneres) l’aportació de les diferents administracions. Ni tampoc a l’hora de valorar la responsabilitat, ja que mentre Colau va assenyalar la falta d’entesa de la Generalitat en els últims anys en matèria de vivenda social a Barcelona, que ha deixat "sol" l’ajuntament, Calvet ha apuntat bàsicament a les retallades dràstiques del pla nacional de la vivenda aprovades en aquest mateix període pel PP. Aquesta aportació estatal, juntament amb fons propis de la Generalitat, són el gruix dels recursos disponibles pel Govern per a polítiques de vivenda.

Segons les xifres distribuïdes avui per l’Ajuntament de Barcelona, en l’actual mandat estava previst que dels 588 milions d’euros en política de vivenda pública a la ciutat 429,9, el 83,77%, fossin aportats pel municipi, mentre que la Generalitat (per si mateixa o com a gestora dels fons procedents del Ministeri de Foment) aportaria 95,5 milions, el 16,23%. Segons aquest mateix càlcul, després del compromís d’avui, els fons a mobilitzar durant aquest mandat ascendirien a 647 milions, amb una aportació municipal de 522,9 milions, un 80,76%, i una de la Generalitat de 124,5, un 19,24%. Un increment de l’aportació que Colau va celebrar però va considerar "clarament insuficient" i lluny del 60% que correspondria a la Generalitat en funció del seu percentatge de participació en el consorci.

Aquestes són unes xifres que Calvet va contestar rotundament. Des del seu punt de vista, els 301 milions destinats per l’Ajuntament de Barcelona a la promoció d’obra nova no haurien de ser comptabilitzats, ja que les noves construccions no formarien part de les competències del consorci, per la qual cosa els percentatges denunciats per Colau serien molt diferents (tot i que, tot i així, l’aportació de la Generalitat rondaria un terç del total). Segons el conseller, tant aquestes noves construccions municipals com les de la Generalitat han de ser comptabilitzades a part del compromís del 60/40 (tot i que en el seu historial només es pot apuntar la licitació de 40 vivendes el 2018 i de 80 el 2019).

Després de la reunió, tant Colau com Calvet van confirmar que la Generalitat veu amb bons ulls la iniciativa municipal d’obligar els promotors a destinar a vivenda social el 30% de la superfície de les grans construccions o rehabilitacions, tot i que el conseller va apuntar possibles esculls en l’aprovació definitiva pel seu departament. Sí que van coincidir tots dos a defensar la iniciativa del Govern de fer indefinida el caràcter públic, i no privatizable, de totes les noves promocions de vivenda finançada amb fons públics.

0 Comentaris
cargando