Anar al contingut

JORNADES DE PORTES OBERTES

Així serà l'ascensor transparent que pujarà al cim de la Sagrada Família

Aquest octubre es començarà a construir la torre de Jesús, la més gran del temple, amb 172,5 metres d'altura i un mirador a 144 metres

Ernest Alós

La Sagrada Família és un temple expiatori i una basílica menor. També és una obra d’art patrimoni de la humanitat (fins a quin punt és obra de Gaudí, neogaudiniana o traïció al seu llegat ja és qüestió d’opinions). I, també, l’atracció turística més gran de Barcelona. En els dos extrems d’aquest ventall se situen les dues grans novetats presentades avui per la junta constructora de la Sagrada Família. Un apartat jardí amagat, a dalt, darrere la façana de la Passió, que servirà per a la reflexió i la pregària, i el Dragon Khan, l’Space Mountain, el Top of the Rock, el Planetari del temple: l’ascensor trasparent que ascendirà 60 metres per l’interior de la gran torre central, la de Jesucrist, fins a un mirador situat a 144 metres d’altura. 

Amb motiu de les jornades de portes obertes de la Mercè, que 30.000 barcelonins han obtingut en un sorteig entrades gratis de divendres a diumenge, el president delegat de la junta constructora, Esteve Camps, i l’arquitecte director, Jordi Faulí, han mostrat el gran projecte dels pròxims quatre anys: aquesta tardor es començarà a aixecar la torre de Jesucrist, que hauria d’estar finalitzada el 2022, igual que les quatre torres dels evangelistes que la flanquejaran, amb la col·locació de la creu que presidirà l’‘skyline’ de Barcelona i assolirà un màxim de 172,5 metres d’altura. El primer pas serà la col·locació del primer plafó exterior de la torre, de 5 metres d’altura, aquest octubre.

Amb el  70% del temple construït i l’horitzó del 2026, centenari de la mort de Gaudí,  per finalitzar l’edifici (incloent-hi la façana del carrer Mallorca, però no els elements decoratius), en l’actualitat ja està llesta la base de la torre, a 85 metres d’altura (on avui s’ha iniciat la visita d’obres anual), envoltada ja dels inicis de les quatre torres dels evangelistes i la de la Mare de Déu (que assoleixen ja entre els 90 metres de les primeres i els 99,85 d’aquesta última, encara per sota dels 112 de les torres dels apòstols de les façanes, que aviat deixaran de ser el punt més alt construït). A la torre de la Mare de Déu ja li falta poc per arribar als 138 metres fixats després que el cardenal Lluís Martínez Sistach corregís teològicament Gaudí (es podria veure també com un gest en clau de gènere): el projecte de l’arquitecte preveia que fos una mica més baixa que les torres dels evangelistes, però finalment les haurà de superar per tres metres.

La base de la torre de Jesucrist, a la Sagrada Família, avui, amb una maqueta del projecte del temple finalitzat /JOAN CORTADELLAS

Però més enllà del visitable amb casc i armilla reflectora, la sorpresa han sigut les imatges que mostren com serà l’interior de la torre de Jesucrist. Un espai interior buit de 60 metres d’altura en el centre del qual s’elevarà una estructura, una torre dins d’una torre, com l’agulla de l’interior d’un castell, recorreguda per una escala espiral i un ascensor diàfan que arribarà fins als 138 metres d’altura, des d’on es podrà pujar a peu fins a una plataforma amb vista a 144 metres d’altura. Un mirador (amb finestres, res de terrasses com les de l’Empire State o Sant Pere del Vaticà) a sota de la gran creu que coronarà l’obra. Creu a l’interior de la qual uns quants elegits, per motius d’aforament, podran accedir, a una altura de 165 metres.

L’interior de la torre estarà decorat amb vitralls i ceràmiques que interpretaran artísticament la creació i expansió del firmament i l’univers, amb tons blancs a dalt (en al·lusió tant al 'i es va fer la llum’ com al big-bang; ciència i fe no tenen perquè estar barallades) i colors diversos que aniran apareixent progressivament en les cotes més baixes, igual com l’univers es va diversificar, més un llaç que farà al·lusió a la Via Láctea, coloms que remetran a l’Esperit Sant i una dotzena d’escenes evangèliques a la base, un vestíbul circular al qual s’arribarà a través d’un pont des de la torre de Lucas, a la qual s’accedirà per un altre ascensor.

L’interior futur de la torre de Jesucrist / FUNDACIÓ JUNTA CONSTRUCTORA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

A la Sagrada Família, després del reinici de les obres el 1954 és difícil distingir què és d’Antoni Gaudí, què una extrapolació dels seus fragmentaris dissenys i què una creació dels arquitectes que han seguit la seva obra. Respecte a la torre de Jesucrist, precisa Jordi Faulí, el perfil de la torre i del seu coronament no ofereixen dubtes. La superfície reprodueix el model de la sagristia, definida clarament en un model de guix de Gaudí. I quant a l’interior: en els plànols de Gaudí no hi havia res i tot i que llavors la torre possiblement no es plantejaria com a visitable, “alguna cosa s’havia de fer per omplir aquest forat negre dels plànols. El pilar central amb ascensor i escala podria interpretar-se, com la resta del temple, en clau d’al·legoria evangèlica: en aquest cas, el del versicle ‘Jo soc el camí, la veritat i la vida'.  

L’hort de Josep d’Arimatea, rere la façana de la Passió. / JOAN CORTADELLAS

Als antípodes de l’espectacularitat de la que promet convertir-se en una de les visites obligades del turisme a Barcelona, l’hort que s’ha situat darrere la façana de la Passió, finalitzada aquest estiu amb una creu triomfal , un lleó i un be que van substituir uns desafortunats predecessors  i el sepulcre buit després de la resurrecció. Invisible des del carrer, l’espai situat entre la façana, amb el sepulcre, i les torres, s’ha convertit en l’única terrassa enjardinada del temple, amb unes petites grades i una construcció reminiscent d’una pedrera abandonada amb vegetació que brolla de les seves esquerdes i que recorda l’hort al peu del Gòlgota, en el qual Josep d’Arimatea tenia el sepulcre en què va enterrar Jesús. Un racó apartat, aïllat, en què es veu la creu i el Jesús ressuscitat si es mira cap amunt, destinat a petites reunions de grups de pregària.

Després del petitíssim descens del nombre de visitants registrat el 2017, que va arribar després de nou mesos de rècord, van acabar passant dels 4.561.848 del 2016 a 4.527.427 després dels atemptats de l’estiu i la caiguda de l’afluència turística després dels disturbis de l’octubre, però també l’obertura de les misses internacionals, sense entrada, a les 9 del matí dels diumenges i festius, Esteve Camps ha avançat que durant els últims quatre mesos el nombre de visitants s’ha recuperat, fent possible, però encara sense poder-ho assegurar, que el 2018 no es tanqui amb una nova caiguda.

Un flux de fins a 15.000 visitants diaris, que és el que permet els 80 milions d’euros de pressupost anual, 50 dels quals dedicats a les obres, i del sosteniment del qual depèn l’acabament de les obres. Per cert, malgrat el mite del visitant japonès, són els italians (10% dels visitants) els més gaudinians, seguits molt de prop dels turistes dels EUA (9,7%), els francesos (9,2%), els britànics (7%) i els alemanys (6,2%).

Veïns encara en suspens

D’altra banda, Camps també ha assegurat que espera haver tancat amb l’Ajuntament de Barcelona, abans de final d’any, l’acord d’un nou pla especial del temple que permeti regularitzar la llicència d’obres (i que inclourà el pagament dels impostos i taxes que corresponguin). Sobre si això inclourà el desallotjament de les vivendes que bloquegen la versió de màxims del projecte de Gaudí, amb escalinata oberta a través del carrer de Mallorca en direcció a la Diagonal, el president delegat de la junta no s’ha volgut pronunciar, més enllà d’afirmar que els responsables del temple s’erigeixen en defensors i hereus del projecte de Gaudí i de descarregar tota la responsabilitat sobre possibles expropiacions per part de l’ajuntament. La data del 2026 es podrà complir, independentment del que s’acordi sobre el solar adjunt, la construcció en vertical de la façana de la Glòria, al carrer Mallorca, ha afirmat. Tot i que la iconografia establerta per Gaudí, la plasmació de la qual no s’encarregarà a un únic artista, està encara en estudi: teòlegs com Arnau Puig, Joan Galtés i Francesc Torralba l’hauran d’interpretar, ja que ni les virtuts teologals, ni l’infern, ni els llimbs, ni el purgatori, ha deixat clar el Papa Francesc, són ja el que eren en temps.  

Per la seva banda, fonts municipals apunten que "la Sagrada Família i l’Ajuntament de Barcelona treballen per arribar pròximament a un acord per a la redacció d’un pla especial que serveixi per tramitar la llicència d’obres de la basílica segons el projecte d’Antoni Gaudí". Les dues institucions, recorden les mateixes fonts, "fa dos anys que treballen en aquest projecte des d’un diàleg obert i transparent, amb la voluntat de garantir l’encaix del projecte en el seu entorn més immediat i tenir en compte els efectes que genera l’activitat del temple".