El monument a Cerdà s’erigirà per fi a la plaça de la Universitat

Han sigut seleccionats ja tres artistes de trajectòria reconeguda, però els seus noms no han sigut encara revelats. Es coneixeran a principis de maig, quan de manera oficial es convoqui el concurs. No serà com l’anterior intent, el del 2023, quan el lloc triat per a l’homenatge va ser la plaça de les Glòries i la crida era internacional, amb absoluta llibertat creativa. Aquella idea no va arribar a bon port i aquesta vegada s’ha optat per una més prudent navegació de cabotatge. Tres artistes respectats, una resolució a càrrec del Consell d’Art Públic i un pressupost tancat, 400.000 euros, per produir i instal·lar la peça. Si no hi ha ensopegades, Cerdà, al qual encara avui es maltracta amb una de les més ingrates places de la ciutat, amb mig peu al veí l’Hospitalet, podria tenir un monument durant el primer semestre del 2027.

A la seva manera, la inauguració seria una elegant manera de posar-li un fermall a la programació de l’Any Cerdà. Estan previstes un parell d’exposicions (una al COAC a partir de finals de juliol, i una altra d’itinerant, que tindrà la primera parada a la seva Centelles natal), homenatges diversos i fins i tot ha sortit a la venda un tractat completíssim sobre l’ideari de l’enginyer i pare de la Barcelona actual, Teoria Cerdà, de Francesc Magrinyà.

El punt exacte de la plaça de la Universitat en el qual serà col·locat el monument està encara per concretar, però, vaja, no serà gaire lluny d’on va estar dedicat al doctor Bartolomé Robert, alcalde de Barcelona el 1899, un home d’idees bastant controvertides, però el cas del qual és oportú per remarcar com de difícil ha sigut en aquesta ciutat tenir una política escultòrica al carrer continuada i coherent. Després de la Guerra Civil, l’homenatge que li van dedicar el 1910 les autoritats municipals va acabar al magatzem i no va ser repescat fins a la recuperació de la democràcia, però llavors es va mudar a la plaça de Tetuan.

De segona mà

També cal esmentar oportunament ara l’escultura que Rius i Taulet té al costat de la Ciutadella. No deixa de ser curiós que l’alcalde que es va acovardir i va negar a Cerdà formar part de l’art urbà tingui en realitat un monument de segona mà. El 1896, quan els membres de la corporació municipal van creure oportú homenatjar l’alcalde que va impulsar l’exposició de 1888, van treure dels arxius els esbossos del que havia de ser per a Cerdà i es van limitar a canviar-li la testa.

Notícies relacionades

Montjuïc, Fabra i Coats i la Model, eixos del nou pla de memòria

Barcelona abordarà la reforma de Pelai el pròxim mandat

La qüestió és que en els 150 anys que han passat des que Cerdà va morir a Las Caldas de Besaya (Cantàbria), només durant 14 anys va tenir un monument a la plaça que porta el seu nom. Era, per dir-ho d’alguna manera, com una torre de castellers, però que en comptes d’enxanetes, quarts o membres de la pinya hi havia uns blocs de ciment com illes de l’Eixample. Encara hi ha qui creu que no estava gens malament, però el 1971 va ser retirada i ni tan sols va ser guardada en els dipòsits municipals.

Dues dècades més tard i al mateix lloc, Pasqual Maragall va encarregar a Javier Mariscal que omplís aquell buit. Volem la lluna. Aquest era el títol que va triar el pare del Cobi per a la seva obra, però cada vegada que presentava un esbós, la peça era menys metafòrica i més real, més i més alta, una barbaritat. Va caure en l’oblit. Si res es trastoca, el 2027 i a la plaça de la Universitat se saldarà "el deute", paraula expressament remarcada per l’alcalde Collboni, que Barcelona té amb Cerdà.