La Marina aplaudeix l'arribada de l'L-10 del metro però encara s'acosten al bus

L’Antonio carrega tres barres de pa i un bonic meló. Descansa en un banc delcarrer de la Foneria i explica que al juliol li van posar un marcapassos. Resulta que l’home tenia 40 pulsacions per minut, les mateixes que Kilian Jornet, perquè se’n facin una idea. Però és clar, a la seva edat, 79 anys, era més un problema que una proesa de la naturalesa. “¿Però vostè no es mareja mai? ¿No s’ha adonat que de vegades se li para el cor durant alguns segons?”, li va dir el metge. Res; ell no va notar mai res. Continua caminant sis quilòmetres cada dia i dissabte té previst acostar-se al passeig de la Zona Franca, on hi haurà festa gran i tot un barri farà una botifarra a la història recent.“Estrenem el metro, que ja era hora, carai”.

Barcelona tenia un deute pendent amb aquests barris situats al sud-oest de Montjuïc. La salda molt a mitges, perquè el projecte parla de 10 estacions i ara per ara se n’obriran dos: Foneria i Foc Cisell, separades poc més de 500 metres al’artèria principal d’aquests carrers que ho van ser tot per a la indústria catalana. Assegut al costat de l’Antonio hi ha el Joaquín, que al gener fa 90 anys. Tots dos van treballar a la Seat (mai és “a Seat” sempre és “a la Seat”) i recorden com als 60, quan van entrar a la fàbrica, els veterans del lloc ja els parlaven de l’arribada del metro a una de les zones més productives de la ciutat. La lluita veïnal tardaria alguns anys a arrencar. Va ser als 70, quan queixar-se en públic va començar a ser menys delicat.

¿I la resta de la línia?

Dori Garcia, directora de la Unió d’Entitats de la Marina, admet cert nerviosisme per la inauguració. Però també prudència. Perquè d’una banda no pot evitar l’alegria de poder per fi agafar el metro al costadet de casa, però per una altra lamenta que ningú els hagi dit quan entraran en funcionament la resta d’estacions. Reclamen tot el tram, però sobretot la següent parada, la de Motors, que donarà servei als veïns de la Marina del Prat Vermell. Aquest baixador també permetria als barcelonins arribar sota terra al cementiri més gran de la ciutat.

La majoria de la quinzena de veïns consultats per aquest diari coincideix a lloar les línies de bus que els connecten amb el centre, sobretot l’H16 i el 109. També el V3. Podria pensar-se que aquests barris fan vida només a aquest costat de Montjuïc perquè la Muntanya, la Ronda Litoral i la Gran Via són cicatrius que fa mandra esquivar. No és cert. I no només perquè hagin d’anar al Clínic o al CAP de Manso. També perquè els agrada, com a tot el món, passejar i donar voltes per les zones més freqüentades de la capital catalana. O perquè tenen familiars a Badalona, o Santa Coloma; o a Horta. Ara podran arribar al metro, amb un transbord a Torrassa per seguir per l’L1 fins a la parada de Catalunya. Triga gairebé mitja hora a arribar a l’epicentre de Barcelona, això sí, amb una freqüència de pas aproximada de set minuts. Pinta bé, però no tots, més aviat pocs, estan disposats a modificar les seves rutines mentre el transport públic de superfície continuï funcionant.

Coses dels grans

“Pot ser que sigui una qüestió generacional”,assenyala Andrés, un noi d’uns trenta anys nouvingut al carrer dels Alts Forns. “Jo sí que tinc clar que agafaré el metro, perquè és més ràpid i més còmode, però aquí hi ha molta gent gran que diu que només l’utilitzarà el dia de la inauguració per treure’s l’espineta després de tants anys de batalla”. Antonio, el quiosquer de Foneria, se suma a la febre del bus, afegint que al barri tothom té molt assumit quin és el correcte per a cada destinació. “Si vas al Corte Inglés, el V3; si vas al Clínic, el 109; si vas al centre, l’H16...”.

La directora de la Unió d’Entitats lamenta que la prolongació de l’L2 des del Paral·lel fins al parc logístic de la Zona Franca (un túnel de 6,3 quilòmetres i sis noves estacions) quedés en un pou sense fons. “Era la manera més lògica i ràpida de connectar-nos amb Barcelona, però el cost de l’obra i els problemes amb el terra a excavar l’han deixat en un calaix”. Sembla que el projecte s’hi quedarà molt temps acumulant pols.

El cul de la ciutat

Aquí sempre ha planejat la idea de ciutadans de primera i de segona. “I ha sigut així malgrat que hem tirat endavant a aquesta ciutat. Recordo que a la Seat vam arribar a ser més de 30.000 persones”, assenyala Joaquín, que va arribar el 1962 –“l’any de la nevada”, concreta– procedent d’Osca. També Mariángeles, andalusa de 54 anys, es queixa però amb orgull. “No necessitem res de ningú, però el que digui que a la Zona Franca s’han fet coses és que no ha vingut en la seva vida. Som el cul de Barcelona i s’han aprofitat que som gent treballadora”. Sobre el metro, aquesta veïna admet amb la boca petita que l’utilitzarà “quan sigui necessari”. “Sobretot per acompanyar la meva mare al metge o per anar als Encants, que és la meva debilitat”. 

A començaments del 2019 està previst que s’obrin dues estacions del tram de l’Hospitalet, lesd’Ildefons Cerdà  (segurament acabarà dient-se Ciutat de la Justícia) i Provençana, per a les quals la Generalitat haurà donat una empenta final de 37 milions d’euros. Ricard Riol, president de l’associació Pomoció del Transport Públic (PTP), considera que aquesta línia és més una“inversió social que un projecte competitiu”,en el sentit que respon a una reivindicació veïnal “lògica i comprensible”.Adverteix, no obstant, que no creu que tingui excessiva demanda, més encara si tenim en compte que connectarà amb Collblanc però no arribarà a Zona Universitària, el que podria donar un sentit per als estudiants del barri. Els treballs detinguts de l’L9 no permeten ara per ara que l’L10 vagi més enllà dels dominis de l’Hospitalet.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Sobre el futur del resta de baixadors, considera que la parada amb més punts de poder inaugurar-se, fins i tot abans que la de Motors, és la primera del viaducte (la línia avança en superfície per sota de la Ronda Litoral), que ara per ara té el nom de Zona Franca Litoral. “Però tot i que estigui tota operativa, el transport dominant continuarà sent el vehicle privat i el bus”, sosté. 

Dori només espera que el barri es revitalitzi una mica a nivell comercial i de restauració. “I que gent d’altres parts de Barcelona s’animi a venir a viure aquí perquè necessitem relleu generacional”. Sobre l’efecte que pugui tenir el metro a la vivenda, tem que els pisos pugin. “Però això és una cosa que per desgràcia està passant a tota la ciutat”.