Plaça de Castella: alcohol, drogues, orina i grafitis

Si vas a viure a Vallvidrera i tens un jardinet, no té massa sentit que et queixis dels senglars. No només perquè ells hi eren abans, sinó perquè has triat residir al mig d’un parc natural. És el que hi ha, haver-ho pensat abans. Però si vas a viure a Ciutat Vella, tot i que hi hagi certes coses que puguin considerar-se pròpies del districte més canalla de Barcelona, aquí no hi val allò d’adaptar-se o morir. Hi ha llocs on arriba un punt en què es creua una línia. Sigui perl’olor, la inseguretat, l’incivisme, les baralles o el consum de drogues. O tot junt. Això és precisament el que està passant a la plaça de Castella. L’ajuntament assegura estar-ne al cas. Els veïns ho dubten.

Aquest és un lloc singular, a cavall de la comercial Pelai, dels primers carrers creats després de l’ensorrament de la muralla medieval, i el Raval nord, una zona que, de la mà de les universitats, l’art i els moderns, passa per ser un gresol de cultures. I també de maneres de passar-ho bé. Cap a les 11.00 hores de divendres, un home dorm en un banc mentre un treballador de la neteja passeja el seu cistell de goma. Explica que avui encara està força bé, però que hi ha dies que li dona "per omplir dos camions". "Alguns matins això és un autèntic abocador". I no només d’escombraries. Explica que, tot i que no molt sovint, també troben xeringues. Tot això que l’heroïna, de la mà dels narcopisos, ha tornat a despuntar en la capital catalana, que als anys 80 va viure un autèntic malson per culpa del maleït cavall. Si veuen una agulla, truquen a la brigada especialitzada en aquests menesters. Porten unes pinces i un recipient i se l’emporten.

No falta de res

La plaça disposa d’un parell de parterres ideals per a la festa estiuenca. Amb una altura ideal per asseure’s i deixar les cames penjant. Hi ha un supermercat a pocs metres, d’aquests que obren 380 dies a l’any i 32 hores al dia; un bar que obre a partir de les set de la tarda i que al seu interior hi té una rampa per a ‘skaters’; un pàrquing que fa cantonada on alleujar la bufeta, i un parell de zones exverdes amb ombra on ajeure’s.

Vagi per davant que la queixa veïnal -en un compte de Twitter (@PlacaVeins) hi recullen tot el dolent, amb fotos i vídeos- vol que es distingeixi entre els incívics i els sensesostre. Es podria dir que aquests segons els han tingut sempre i que són conscients que allà el problema és purament social. Ester Sánchez treballa en una empresa familiar situada al’edifici Luminor, un immoble d’oficines construït entre 1957 i 1961 per Josep Maria Soteras i ampliat anys més tard per José Antonio Coderch. Parla d’aquesta frontera que considera que s’ha creuat de manera preocupant en els últims temps. De com els grafiters han convertit aquesta joia arquitectònica "en una pissarra". Fins al punt que arriben a estampar la seva firma amb un rodet de pintor en la segona planta. "Fa mesos que arreglem la finca i d’un dia per l’altre ens ho trobem tot pintat. I és igual si l’esborrem, no passen ni 24 hores i torna a estar igual". Fa alguns dies, un grup de xavals van fer un ‘castell de tres’ per assolir uns buits per omplir. Era de dia i des de l’interior no s’ho podien creure. I no amb dibuixos que un podria admirar: amb la seva firma o ‘tag’.

Albert Gual, de Finques Gual, instal·lats al Luminor des del principi, diu que no havia vist mai la plaça tan malament. Té marge per comparar. D’infant venia amb la seva mare i el seu germà. Ella s’asseia en un banc i ells xutaven la pilota mentre esperaven el pare. "Ara és impossible veure nens jugant. Et diré més, la gent que ve des de la plaça de la Universitat, a l’arribar aquí creuen a l’altra vorera perquè l’aspecte i l’olor són terribles". Sobrel’orina humana mereix un apart la rampa de l’aparcament. Han hagut d’instal·lar un parell de desguassos a les cantonades per poder drenar el pipí, alimentat pels litres de cervesa que es consumeixen a l’aire lliure. "Quan entres a buscar el cotxe has de tapar-te el nas perquè la pudor és insuportable", es queixa l’Albert. Li sap greu, i es nota que li fa ràbia, que el consistori els obligui a mantenir l’edifici en bones condicions "però ells no fan el mateix amb la plaça. Em sembla injust".  

Tan diferent el 1995

El Jordi Vilà, president de la comunitat del Luminor, recorda l’època daurada de la plaça de Castella. No va durar molt temps, però la van assaborir. Va passar el 1995, durant la inauguració del pròxim Macba. Resulta que havia de venir la reina Sofia i tot havia d’estar lluent. "Es podia passar la llengua per terra". Al marge d’aquell miratge, la situació s’ha anat trampejant, precisament perquè són conscients del barri on viuen. La cosa, no obstant, "ha anat a molt pitjor en els dos últims anys amb una absoluta degradació". Explica que fa algunes setmanes van decidir contractar vigilància privada en l’entorn de l’edifici, que els està costant una milionada restaurar. Vilà també alerta sobre el consum de drogues, "habitual a la plaça", sobre els "mercadejos, les baralles". I els robatoris, com els dos assalts de matinada que va patir un dels bars de la plaça o les recents entrades a una de les oficines.

L’Alberto Vallespin, de la Ferreteria Sidese que dona a la plaça, nega que hi hagi problemes de seguretat, però sí que es queixa de totes les altres coses. I, sobretot, censura que l’ajuntament "només intenti solucionar la situació amb pedaços". Un portaveu del districte de Ciutat Vella assegura que s’està fent "un seguiment de les queixes dels veïns" i que, de manera paral·lela, “s’està treballant en la redefinició de l’espai". "Hi ha en marxa un procés participatiu per definir un projecte de remodelació de la plaça, que es preveu que finalitzi al setembre". Cap dels veïns o treballadors de l’entorn consultats per aquest diari diu saber res d’aquesta consulta a la ciutadania sobre el futur de Castella.

Notícies relacionades

Barcelona, París i Roma reclamen crear un fons europeu per a vivenda

El 50,7% dels barcelonins hauran canviat de casa entre el 2018 i el 2027

El consistori també assegura que s’ha reforçat la neteja. Els veïns, en canvi, es queixen que les màquines només netegen l’altre costat de la plaça, que és immaculat, potser perquè hi ha una escola, i que quan pregunten als treballadors públics, els ensenyen un mapa en què queda clar que no han de passar el raspall per la part oriental del lloc. El districte també informa que dissabte passat es va posar en marxa "un reforç de la retirada de pintades" així com un esforç més gran també en la neteja. La Guàrdia Urbana, a més, ha intensificat la seva presència, amb més de 200 denúncies i prop de 400 identificacions i decomissos, "amb especial atenció a infraccions de l’ordenança de convivència".

Tots aquests mals deixen en anècdota el que va passar aquí el 1977. La redacció del setmanari satíric El Papus va rebre un paquet bomba que va matar el senyor Joan, el conserge de l’edifici. Una de les secretàries, la Rosa, va sortir volant per la finestra, va rebotar al tendal d’un bar i va caure entre dos cotxes. Salvà la vida, com els altres 17 ferits. Una placa recorda aquella tragèdia. Una placa, per cert, plena de grafitis.