Hora zero per al Besòs i les Tres Xemeneies

Un banc, una empresa energètica, diversos ajuntaments i un govern, a més de la ciutadania, han de posar-se d’acord per decidir el futur d’un delssolars pendents de l’àrea metropolitana de Barcelona més grans. És a la desembocadura del Besòs, en altre temps zona fabril avui convertida en museu involuntari de la industrialització de l’entorn de la capital catalana. Sobre la taula, un pla director urbanístic (PDU) que fixi els usos del terreny, el principal estendard de la qual són les tres hercúlies xemeneies de la central tèrmica. Es començarà pelprocés de participació, que no serà vinculant. Després arribaran les decisions polítiques i els acords amb els privats. Si arriben. 

Aquest dimarts s’ha presentat el full de ruta que ha de permetre desemcallar un dels projectes metropolitans de més abast del segle. Han comparegut els ajuntaments de Sant Adrià del Besòs, Badalona i Barcelona (aquest últim ostenta la presidència del Consorci del Besòs) i un representant del Govern. Han coincidit que aquest és un "àmbit molt potent i simbòlic" i que es buscarà "el màxim consens possible". No queda clar quantes vivendes es construiran, malgrat que l’any passat es va parlar de 1.719 vivendes en edificis de fins a 15 plantes. El que no es discuteix és que hi haurà una explotació mixta de les 32 hectàrees afectades, en una barreja equilibrada de pisos, activitat econòmica i zones verdes. També està pendent la recuperació de la platja, però això és una cosa que correspon a Foment i que el mateix consorci ja s’ha encarregat de recordar al Govern.

Inversors 'welcome'

Una vegada acabada la compareixença,l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, explicava a aquest diari que alguns grans inversors "han vingut a picotejar" a la zona, però de moment cap d’ells ha presentat una oferta formal. "Tant de bo vingui un grup hoteler i es quedi les tres xemeneies", ha compartit. També s’ha especulat amb una gran zona comercial en la part més oriental, la que està al terme municipal de Badalona. De moment, l’únic segur és que entre setembre i octubre es faran cinc sessions informatives per poder crear unes conclusions a finals d’any i poder donar sortida a l’aprovació inicial del PDU en algun moment del 2019. Després vindrà el període d’al·legacions i els canvis d’última hora. I durant el procés, o potser es deixi per després per tenir la pressió social més gran possible, es temptejarà les empreses privades propietàries de part del terreny (tenen a les seves mans el 58% del sòl) perquè s’afegeixin al pla. El solar públic és el més pròxim al riu i avui hi ha una zona poliesportiva destinada a desaparèixer. 

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

No serà la primera vegada que se sondegi la població. Ja el 2016 es va fer un primer procés participatiu, tot i que llavors, segons va denunciar la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies, només es va preguntar a 100 persones durant tres tallers. En qualsevol cas, ni llavors ni ara, l’opinió ciutadana serà definitiva, tot i que sí que es tindrà en compte, tal com s’han encarregat de ressaltar els representants de les institucions. Janet Sanz, tinenta d’alcalde d’Urbanisme del consistori barceloní, ha assenyalat que ara és el moment "del lideratge públic per decidir com volem que sigui l’únic espai que queda per repensar en l’entorn metropolità". Amb permís del Morrot, el projecte urbanístic de la Marina del Prat Vermell o la gran part que queda per desenvolupar al 22@ o sobre la futura i enorme Sagrera ferroviària.

El procés participatiu abordarà quatre aspectes: la connectivitat i l’accessibilitat, el graud’edificació, el futur de les Tres Xemeneies (tenen un sostre potencial de 45.000 metres quadrats més 17.000 més de l’edifici de turbines) i el disseny de l’espai públic.