Colau legitima la tancada d'immigrants a l'Escola Massana

Tercer dia d’ocupació a l’Escola Massana. La nit va ser menys concorreguda que el cap de setmana, amb unes 30 persones dormint a l’interior de l’edifici. Va tornar a sonar la maleïda alarma. Pensaven que l’havien aconseguit anul·lar, però els va tornar a despertar, aquesta vegada amb menys estrèpit, cap a les dues de la matinada. Segueixen a l’expectativa de veure com evoluciona la seva reivindicació iniciada dissabte de més i millors drets per als immigrants. Mentrestant, l’ajuntament, propietari de l’immoble, avala la protesta assegurant que «és legítima i comprensible». ¿Com evolucionarà la cosa? Per ara, ni els convocants ho saben, tot i que sí que tenen un objectiu clar: aconseguir veure’s amb algun representant de la Delegació del Govern per denunciar el laberint burocràtic en què es veuen embrancats quan intenten legalitzar la seva situació al nostre país. 

La protesta, doncs, no té un guió concret perquè depèn en gran mesura del suport que vagi rebent d’ara endavant. L’únic seguro és que avui es reuniran amb el tercer tinent d’alcalde, Jaume Asens, responsable de la cartera de Drets, Ciutadania i Transparència, amb qui compartiran la seva llista de reivindicacions. L’Enrique, un dels impulsors, membre de la plataforma Papers per a Tothom, és dels que han passat les dues nits a la Massana. És un veterà i sostenia que és aviat per aventurar els pròxims passos a fer. Era conscient que la protesta és molt àmplia, i això dificulta una única veu i una única meta. En la tancada del 2001 a l’església del Pi, en la qual també va participar, tots perseguien la nacionalització. Allò, després de 48 dies de convivència al temple, va acabar bé. Ara es parla d’empadronament, asil, papers, contractes de treball, drets, burocràcia…, tot el que té a veure amb més i millor atenció a la immigració, amb el teló de fons d’una llei d’Estrangeria que rebutgen sense fissures. 

Protesta "consentida"

Marc Serra, assessor d’Asens, va visitar la Massana al matí per dialogar amb les persones que ocupen el lloc. Van intercanviar impressions i sembla que el consistori, de moment, no pensa fer-les fora ni forçar-ne la sortida ja que, segons assegura un portaveu de l’ajuntament, «estan oberts al diàleg». El mateix Asens, en conversa amb aquest diari, va assegurar que la protesta és «consentida, legítima i comprensible i connecta amb el llegat de la lluita que ha protagonitzat aquest moviment a la ciutat». També va avançar que no està previst «per ara» prendre cap mesura contra l’ocupació de l’immoble, ja que la idea és «arribar a un acord».

Ignasi Calbó, coordinador del programa municipal Ciutat Refugi també entenia aquesta mobilització des del punt de vista del seu negociat, el dret d’asil. «Els impediments que ho dificulten són molt grans», va afirmar, i la taxa de sol·licituds resoltes és baixíssima: dos de cada tres no passen el tall. Des de Barcelona fa un parell d’anys que denuncien que el sistema està col·lapsat, ja que s’ha passat d’uns quants milers de demandants a fins a gairebé 39.000 el 2017. Tot, segons Calbó, amb els mateixos efectius.

De cop, il·legals

Tampoc hi ajuda la fragilitat diària amb la qual viuen les persones que aspiren a la carta de refugiat. Mentre s’estudia el seu cas, tenen un termini de manutenció que pot arribar als dos anys i que va de més a menys prestació segons van passant els mesos. Però si la sol·licitud és denegada, de la nit al dia passen a ser il·legals, amb tot el que això significa pel que fa a drets.

Això és el que li va passar a un dels estadants de la Massana que va demanar l’anonimat. Tenia una feina i començava a fer arrels, però al dir no a la seva demanda d’asil, es va convertir en un sensepapers. Va perdre la feina i ara fa el que pot. «Moltes empreses reben una carta del Ministeri de Treball en què se les adverteixt que estan ocupant una persona il·legal. Alguns, molt pocs s’arrisquen, però el més normal és que t’acomiadin». 

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Ahir, a les 18 hores, van tornar a celebrar assemblea a la plaça de la Gardunya. Van mantenir la seva voluntat d’exportar les tancades a altres barris i poblacions de l’àrea metropolitana, però de moment, muscularan la Massana, a l’espera que molts se sumin al seu crit.  Avui dimarts, a més de fer arribar les seves demandes al consistori, tenen previst demanar una reunió amb el subdelegat del Govern a Barcelona, Emilio Ablanedo. Asens no creia que serveixi de gaire: «Tenint en compte la política de fronteres i el conservadorisme d’aquest Govern, soc poc optimista». 

La frontera del padró

Segons els impulsors de la protesta, a la capital catalana hi viuen al voltant de 20.000 immigrants que es troben en situació de precarietat administrativa. «Racisme institucional», resumeixen ells. Als ajuntaments els reclamen més facilitat a l’hora d’empadronar-se, cosa que els donaria accés, entre altres serveis asocials, a l’educació i la sanitat. En aquest sentit, Asens va recordar que Barcelona ja té en marxa un padró que fins i tot té en compte les persones sense domicili fix. A aquesta modalitat (s’inscriuen al centre de serveis socials més pròxim a la seva zona d’influència) ja s’hi han sumat 8.000 persones. A l’Estat li exigeixen una nova llei d’Estrangeria «que no sigui tan complicada i absurda». Posen com a exemple l’examen que cal superar per obtenir la nacionalitat: «¿Quina necessitat hi ha de saber els rius d’Andalusia quan únicament volen recollir carxofes?». H