desallotjament de l'acampada

Retorn al caixer automàtic

Els sensesostre de la plaça de Catalunya es veuen obligats a tornar a buscar un racó on dormir

Alguns s'havien sumat al campament només perquè dormir amb més gent és més segur

zentauroepp42981125 barcelona  18 04 2018  desalojados los campamentos de la pla180418131117

zentauroepp42981125 barcelona 18 04 2018 desalojados los campamentos de la pla180418131117 / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Amb la vista posada en la diada de Sant Jordidiada de Sant Jordi de dilluns que ve, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit passar a l'acció i desallotjar aquest dimecres les dues acampades reivindicatives (la de persones sense llar, Acampada X Drets, i la d'independentistes, Acampada X República) que feia setmanes que estaven instal·lades a la plaça de Catalunya. Però amb els desallotjaments no s'acaben els problemes.

Especialment és així en el cas dels sensesostre, ja que el desallotjament no soluciona la problemàtica, sinó que simplement la trasllada. Per paradoxal que resulti, unes 20 persones sense llar (les que hi van pernoctar l'última nit) han passat aquest dimecres de la plaça... al carrer. Entre altres llocs, és clar. "Jo me'n torno al caixer", assenyalava Abdelklim Khalil, marroquí de 50 anys i un dels desallotjats. "Segueixo perdut. No me'n vull anar a un alberg, vull una habitació", explicava aquest home que treballa com a intèrpret de la policia i que domina diversos idiomes.

El cas de Jaime Pubill, de 54 anys, sembla pitjor. Fins fa pocs dies, dormia als porxos del passeig de Picasso, però la policia el va fer fora. I ara també l'han desnonat de la plaça de Catalunya. No és fàcil decidir on anar. "La meva mare m'ajuda amb la seva pensió, jo no en tinc cap. Tampoc puc anar amb ella, ja que viu amb un home. Quan em vaig separar, em vaig quedar sense res", explica Pubill. Tot i el desallotjament, va aconseguir guardar la seva tenda de campanya, que muntarà no sabia encara on.

Serveis de neteja a la plaça de Catalunya durant el desallotjament de l'Acampada X Drets. / JOAN CORTADELLAS

"Per desgràcia, estem acostumats que ens facin fora dels llocs on dormim", explicava Miky, portaveu de l'Acampada X Drets, mentre es dirigia a la parròquia de Santa Anna, a pocs metres de la plaça. Cap a les onze del matí i després de la matinera expulsió, que es va produir de manera pacífica i sense resistència, moltes de les persones sense llar acampades van anar a aquesta església per esmorzar. Altres simplement ho van fer per carregar mòbils o dormir als bancs de fusta de l'interior.

Des de Santa Anna, Sheila, de 27 anys, explicava que Acampada X Drets no descarta tornar a la plaça després de Sant Jordi i fins i tot que aquell dia hi hagi un punt d'informació sobre les seves reivindicacions, com els ha suggerit l'ajuntament. "Els serveis socials són limitats. A persones que arriben en cadira de rodes les deixen estar en un alberg tres dies i després les fan fora. Volem solucions al sensellarisme ara mateix", reclamava.

Visibilització d'un drama

El mèrit de l'Acampada X Drets, encara que finalment hagi hagut d'abandonar la plaça de Catalunya, és que li ha passat a tot Barcelona pels nassos el drama de les persones sense llar. Són entre 1.000 i 1.100 les que dormen al carrer a la ciutat. I, més enllà d'això, ha visibilitzat més que mai les calamitats de la vivenda, problema que s'ha agreujat els últims anys a causa de l'obscè augment dels lloguers.

La síndica de greuges, Maria Assumpció Vilà, present en un moment del desallotjament, va expressar davant la premsa una realitat vergonyant: "Hi ha gent que té feina i que està dormint al carrer". És el cas d'Iliana, ucraïnesa de 65 anys i una de les (fins a aquest dimecres) acampades a la plaça de Catalunya. Fa dies explicava a aquest diari que treballa tres dies a la setmana en un cafè bar. El seu sou ronda els 300 euros, dels quals envia una bona part al seu fill a Ucraïna.

Si bé la síndica va reconèixer que la situació a la plaça de Catalunya s'havia tornat "insostenible" perquè generava problemes de "salubritat i convivència", ha instat el consistori a no desentendre's de l'assumpte. "L'Ajuntament i altres institucions han de fer un esforç i donar resposta a aquesta gent".

Una persona sense llar acampada a la plaça de Catalunya recull les seves pertinences. / JOAN CORTADELLAS

Junts per seguretat

Encara que l'Acampada X Drets tenia un perfil reivindicatiu, el cert és que gran part dels seus membres no eren activistes del sensellarisme. Es va demostrar aquest dimecres, quan la majoria, obedients, van recollir les seves tendes de campanya sense dir ni piu a petició de la Guàrdia Urbana. "No recolliu les tendes. Les tendes són la nostra protesta, ¡no tenim casa!", els increpava Miky. "¡No les desmunteu, no els hi podem regalar!", insistia.

Notícies relacionades

I és que, per a molts dels que durant aquests dos mesos i mig han dormit al ras al cor de Barcelona, formar part de l'acampada significava una cosa tan senzilla i al mateix temps important com més seguretat a la nit. "No ens interessa separar-nos perquè junts ens defensem els uns als altres. Estem més protegits", reconeixia Sara, de 31 anys. I al seu costat Miky assentia. "Els nostres drets es violen constantment pel fet d'estar al carrer. Hi ha gent a qui peguen pallisses, a qui fins i tot calen foc".

En el record de tota la ciutat es manté encara Rosario Endrinal, una dona sense llar que dormia en un caixer automàtic de La Caixa del districte de Sant Gervasi i a qui tres nois van cremar viva el 2005.