Narcopisos: dues històries de terror al Raval

No és el Bronx novaiorquès dels 70, sinó el Raval barceloní: un home acorrala amb un matxet amazònic un altre que branda una navalla. Passa a plena llum del dia al carrer de la Reina Amàlia i el motiu és un assumpte de drogues. Tots dos són vigilants de dos narcopisos situats als carrers de Sant Bertran i de l’Om, al sud del barri. El del matxet fereix l’altre a la cama, que comença a sagnar. Prèviament, el guanyador perd uns nunchakus –una arma pròpia de les pel·lícules d’arts marcials– que afegeixen confusió a la baralla. Els veïns graven la batussa i aquest diari publica en primícia el vídeo, de tres minuts. Va succeir dimarts.

La disputa va acabar amb la detenció dels dos homes (tots dos amb antecedents per tràfic de drogues) per part de la Guàrdia Urbana. Un dels agents li va practicar al ferit un torniquet a la cama, cosa que, segons el comissionat de Seguretat de Barcelona Amadeu Recasens, «li ha salvat la vida», ja que va evitar que es «dessagnés».

Aquesta escena, més pròpia d’una pel·lícula que d’una ciutat com Barcelona, no és res aïllat al Raval, barri del qual s’està apoderant a marxes forçades la violència generada pel narcotràfic. L’heroïna, tan present a la Barcelona preolímpica, ha tornat. I ho ha fet per la porta gran: consumir és més fàcil i barat, ja que els addictes ja no compren grams, sinó monodosis que adquireixen per uns 10 euros.

Mentrestant, els veïns resisteixen atònits davant el que passa a dos pams de casa seva. I per si la ment els jugués una mala passada, allà hi ha els telèfons mòbils per certificar que tot això està passant de veritat. Posem un altre exemple. A penes dues setmanes abans de la baralla amb navalles, una veïna d’un carrer pròxim al de la Reina Amàlia va gravar un home que intentava forçar la porta d’un local abandonat. Ja fora de càmera, la dona, des del seu balcó, va increpar l’individu i aquest, assegura ella, li va llançar un peu de cabra (una palanca de ferro). Poc després va ser detingut per la Guàrdia Urbana. 

Un "rebentapisos"

Aquest individu, confirma Carlos, activista i veí del carrer d’En Roig, és un «vell conegut» del barri. Hi ha qui el qualifiquen de «rebentapisos», és a dir, com un especialista que rebenta locals buits, cosa que, especialment a Ciutat Vella, no escasseja donats els desorbitats lloguers que estan cada vegada més a l’ordre del dia.

Però el que de debò ha posat en alerta aquesta veïna és que, dissabte passat, 15 dies després de l’enfrontament amb el «rebentapisos», va patir un robatori nocturn a la seva pròpia casa. «Ja estic mirant pisos per marxar del Raval. Tinc psicosi, no puc dormir», explica la Pilar (nom fictici), que, atemorida, demana que no es reveli ni el seu nom ni el carrer on viu. No vol que els narcos la identifiquin i, tot i que no ho sap del cert, no descarta que els dos incidents tinguin relació entre ells. «Des dels fets de dissabte, segueixo veient coses al meu carrer, però ja no dic res per por de les represàlies», relata. Tant ella com el seu marit i els fills petits de tots dos eren a casa la matinada en què els van entrar a robar.

Degradació

La Pilar ha sigut testimoni de la degradació del barri. «Abans podies deixar les finestres obertes». Precisament per una d’entreoberta va accedir el lladre a casa seva, amb molt de compte i sent silenciós. «El meu marit es va llevar i la va veure oberta de bat a bat. Li va semblar estrany i va anar al costat de la gossa, que no va bordar». Allà es va trobar cara a cara amb el lladre, que va sortir corrent. 

Notícies relacionades

Territori obre les portes a incrementar les llicències de taxi

Diverses empreses amenacen de deixar el Balcó Gastronòmic

Se’n va anar per on havia entrat sense agredir ningú i amb el botí ben agafat: dos ordinadors portàtils, un mòbil i una cartera. «El telèfon l’havia agafat de la tauleta de nit, a centímetres del llit on jo dormia», diu la Pilar. «El pitjor no són les coses materials, moltes vegades les cobreix l’assegurança, sinó la sensació de vulnerabilitat». La veïna també es queixa dels Mossos. Assegura que van trigar 45 minuts a arribar i que els va haver de trucar tres vegades.

Ni la Pilar ni ningú pot afirmar que aquest lladre fos un narcotraficant, però la veritat és que, des que existeix la problemàtica dels narcopisos, han augmentat no sols les ocupacions de pisos buits amb objectius delictius, sinó també els robatoris i les baralles. Ha crescut la sensació d’inseguretat. Passa igual al Gòtic, on fa sis mesos van començar a aparèixer els primers locals ocupats pel tràfic de droga, fins llavors confinats únicament al Raval. Davant la inefectiva resposta institucional, sovint més lenta que el creixement de la plaga, molts veïns decideixen marxar del barris on han viscut tota la vida. Com la Pilar. «Si pogués, me n’aniria avui», conclou.