La Sibèria acollirà el 2028 un ‘hub’ d ’innovació en arquitectura

El nou equipament ocuparà aproximadament la meitat d’una parcel·la municipal molt peculiar, al carrer Doctor Trueta, 134. Combina, mitjançant dues concessions complementàries, la primera promoció delegada d’habitatge social de la ciutat amb un espai per generar activitat econòmica transformadora. El consistori buscava un soci privat interessat a reformar l’antiga indústria i donar-li una nova vida productiva durant 40 anys. L’IAAC va guanyar el concurs en solitari, ningú més es va atrevir a postular-se.

Ahir, l’empresa Coyoacan de Jaume Roures i la Fundació Hàbitat3, liderada per Carme Trilla, van anunciar que els pisos públics de La Sibèria estaran llestos al juny. El BUTH té aprovat des del setembre del 2024 el pla especial que amplia a 5.400 metres quadrats l’edificabilitat de les dues naus originals, que amb prou feines en sumaven 1.800, mitjançant una remunta futurista i reculada. Està pendent de la concessió de la llicència d’obra des de fa un any i mig. Una espectacular maqueta desconstruïda es va exposar a la Biennal de Venècia 2026 amb gran ressò.

"Ens agradaria que el setembre del 2028 estigués en funcionament, tot i que fos parcialment, per començar aquí el curs 2028-2029", va indicar amb tota prudència el director general de l’IAAC, Daniel Ibáñez. "Quan ens arribi el permís, podem començar les obres immediatament", va recalcar. Ibáñez va tornar fa quatre anys de doctorar-se a Harvard i va rellevar al capdavant de l’IAAC Vicent Guallart, cofundador de la institució i arquitecte en cap municipal del 2011 al 2015.

Exalumnes de 100 països

Ibáñez veu el BUTH com "l’evolució natural" de l’IAAC per aprofundir en la seva "clara missió" de "contribuir als grans reptes del planeta des de la perspectiva dels últims avenços tecnològics". Fundat el 2003, pels seus màsters i itineraris passen uns 300 estudiants a l’any, la majoria estrangers: "Tenim uns 2.100 exalumnes de més de 100 països". Segons els seus càlculs, l’organització que encapçala mobilitza entre 2,5 i 3 milions d’euros anuals en fons europeus per a recerca i té actius projectes per valor de 30-35 milions. "Som un player global consolidat, però encara som una mica desconeguts a nivell local", lamenta.

La Sibèria, confia, els permetrà donar-se a conèixer més a la ciutat i ampliar la innovació aplicada. "Hem sigut molt bons formant professionals i creant sensors, patentant materials o llançant dissenys en codi font obert, però molt dolents convertint això en activitat econòmica mitjançant spin-offs, start-ups d’alumnes o R+D per a empreses externes", compara. És optimista amb l’"impacte" que poden aconseguir amb aquesta última milla de la innovació, en vista d’apostes que avui són pràctiques consolidades en la indústria, com la fabricació 3D o la construcció amb mòduls prefabricats de fusta. "Les nostres apostes han sigut tendència, ara cal escalar-les per completar el funnel de la innovació", reflexiona.

L’edifici aspira a ser "exemplar" i exercir de showroom de "les tecnologies dels pròxims anys", tant les nascudes a l’IAAC com en el seu ecosistema de col·laboradors. Aniran canviant i les podran veure les més de 200 persones que visiten les seves instal·lacions cada mes. Entre les tècniques experimentals que tenen ara entre mans hi ha per exemple la impressió digital amb terra per fer murs o amb suro líquid per fabricar mobiliari. També hi haurà un hivernacle on aconseguiran part dels aliments que serveixi la cafeteria i plaques solars per produir la seva electricitat.

La promoció pionera de pisos socials, llesta per viure al juny

La pionera promoció La Sibèria encara la recta final d’obres al barri del Poblenou i preveu que els seus 42 nous pisos de lloguer social estiguin llestos per entrar a viure al juny. El projecte, aixecat sobre sòl municipal al carrer del Doctor Trueta, és fruit d’una col·laboració inèdita a la ciutat entre el sector públic, un promotor privat, Coyoacan, i l’entitat social Hàbitat3, en el marc del model de promoció delegada d’habitatge públic.

La presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, va destacar ahir durant la visita d’obres que es tracta d’habitatges "de lloguer per sempre", a l’estar construïts en sòl públic. "És com si estiguéssim davant un parc públic, tot i que promogut per privats i gestionat per una entitat sense ànim de lucre", va assenyalar. En la mateixa línia, va remarcar que projectes com aquest demostren que és possible generar habitatge social de qualitat "posant l’impacte social al centre". Del total de 42 habitatges, 30 s’han adjudicat a persones inscrites en el registre de sol·licitants d’habitatge protegit de Barcelona i, a més, 11 més es destinaran a entitats socials per atendre situacions de vulnerabilitat, mentre que una més serà gestionada directament per Hàbitat3 per a emergències.

Notícies relacionades

El preu per metre quadrat del lloguer va pujar un 7,4% el 2025

El soroll és la principal causa de conflictes a BCN

Entre 61 i 72 m2

Els pisos tenen dues habitacions i superfícies d’entre 61 i 72 metres quadrats, amb espais diàfans i cuina oberta. Els lloguers se situaran entre 428 i 501 euros mensuals, per sota dels preus habituals del mercat. Un dels elements més singulars de l’edifici és el seu sistema constructiu industrialitzat amb estructura de fusta. S’han utilitzat uns 1.000 metres cúbics d’aquest material, cosa que ha permès evitar entre 800 i 1.000 tones d’emissions de diòxid de carboni.