INFRAESTRUCTURA A LA PICOTA

Colau implora a ERC que escolti "el clam social a favor del tramvia"

L'alcaldessa fa un passeig amb el Tram amb els alcaldes de Badalona, Sant Adrià i Sant Feliu en defensa del pla

Els regidors metropolitans d'Esquerra fan pinya a favor de Bosch i reclamen una nova gestió del Tram

zentauroepp42852857 colau y alcaldes trambesos  foto ferran sendra180409122428

zentauroepp42852857 colau y alcaldes trambesos foto ferran sendra180409122428 / FERRAN SENDRA

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel

Una última empenta. Un viatge d’alcaldes metropolitans en tramvia per tractar d’entendrir una Esquerra que manté el seu no al projecte d’unir els dos Tram, ni que sigui un trosset, a través de la Diagonal i en superfície. Ada Colau, acompanyada de diversos homòlegs de l’entorn de Barcelona, va liderar ahir, a primeríssima hora, el gest final abans que el ple extraordinari d’avui, en què també s’abordarà l’espinosa multiconsulta, voti el protocol que hauria de permetre avançar en aquest pla ferroviari llargament discutit. Segueixen sent imprescindibles els cinc vots d’ERC. Però Alfred Bosch, que sí que és partidari del tramvia, no té previst combregar amb el model que defensa el govern municipal. Ni ell, ni els regidors metropolitans d’Esquerra, que han fet pinya al voltant del seu líder a la gran ciutat.

Colau es va fer carn a Sant Adrià de Besòs poc abans de les 8.30 hores. Molt aviat, potser perquè sabia que la visita del Rei a Barcelona, hores després, causaria problemes en el transport públic. Convocada per la plataforma Unim els Tramvies, va compartir vagó amb l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater (CUP); el de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau (PSC); el de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José (ICV-EUiA), i el primer tinent d’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz (PSC). El missatge va ser molt clar: «Volem tramvia per la Diagonal». Les raons, variades i coincidents. Perquè aquest és un projecte «metropolità i no solament de Barcelona», perquè a llarg termini és l’opció «més eficaç», perquè l’autobús elèctric «en cap cas té les prestacions d’un tramvia». I perquè apareix en els programes electorals de les forces d’esquerres, que són majoria.

Sense consens 

Tot es redueix llavors al prèssing ERC que la bancada que lidera Bosch està suportant (i administrant amb intel·ligència però no sense certs problemes) com bonament pot des de fa ja setmanes. L’alcaldessa va dir a principi de mandat (maleït el dia, li dirà més d’un) que el tramvia per la Diagonal no es faria sense «consens polític». Això passa per aconseguir 21 dels 41 vots del ple. N’hi falten cinc. Li falta Esquerra. Per això totes les declaracions, tots els gestos, totes les indirectes, tots els punyals ensucrats, porten el nom del líder republicà, que juga a despistar, saltant-se quasi el seu propi programa electoral i escudant-se en un model de gestió que Barcelona en Comú li ha garantit que serà el més públic possible. Bosch no se’n fia, perquè Colau li ofereix un protocol no vinculant i ell exigeix un conveni que obligui les empreses que exploten el servei a cedir tots els nous beneficis que aporti el tram en disputa, de les Glòries a Verdaguer (la resta, fins a Francesc Macià, ja es veurà), que és precisament el que recull el programa amb què ERC va aconseguir els seus cinc regidors en les eleccions del 2015.

El ple del 23 de març havia de votar aquest mateix protocol, però els «fets excepcionals» ocorreguts aquell mateix dia a Catalunya –el processament de 13 líders polítics i el seu posterior empresonament– va portar l’alcaldessa a ajornar el debat. Beneïda pròrroga. L’agenda política municipal ha volgut que el tramvia comparteixi ple extraordinari amb un altre llit de claus per a Colau, la multiconsulta prevista per a aquesta primavera i a la qual li estan sortint totes les pegues i plovent les demandes. S’espera que ERC es reafirmi en el seu posicionament, és a dir, confirmant el seu compromís amb el tramvia però no amb aquest tramvia. El tramvia de Colau, solen definir. Votaran no al protocol si el tema finalment no es retira de l’ordre del dia.

Els beneficis 

Un dels arguments dels defensors del projecte és el seu caràcter metropolità. Solen recordar que de les nou ciutats per les quals passa el Tram, en vuit d’elles (Cornellà no ha arribat a abordar l’assumpte en el ple) han donat el seu suport explícit a la unió del Trambaix i el Trambesòs. I el que resulta més sorprenent: sense cap vot en contra d’ERC. A través d’un comunicat, els grups municipals republicans d’aquestes nou urbs fan pinya al voltant del posicionament de Bosch. Primer posen en relleu la «falta d’inversió en matèria de transport públic», recordant infraestructures pendents, com el tram central de la L-9/L-10 o l’ampliació de diverses línies de metro (plans, tots ells, infinitament més cars que el tramvia). Després justifica el vot favorable a aquestes mocions metropolitanes recordant que Esquerra està a favor d’una inversió «pública amb un impacte social i ambiental molt significatiu.

I acaba amb el que ja es coneix, amb el però que no permet el pacte, amb l’exigència que «una inversió d’aquesta magnitud, realitzada amb recursos públics, no generi beneficis addicionals a un operador privat». «La votació d’un protocol d’intencions no ofereix cap garantia pel que fa al model de gestió i explotació», s’afirma.

Notícies relacionades

Ricard Riol, portaveu d’Unim els Tramvies i president de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP) va repetir ahir una vegada més les bondats d’aquest invent, però quan el públic ja estava en retirada, va admetre que veia poques opcions que la votació passés el tall. La seva opinió personal va ser que l’obra d’unir les dues xarxes de tramvia s’acabarà fent tard o d’hora, però que ara s’ha convertit en un assumpte purament polític.

Passi el que passi, sembla que els republicans tindran arguments a favor: si el projecte tira endavant podran dir que ha sigut gràcies a la seva revisió del pla i a les seves exigències que es faci amb el màxim rigor, i si no es mou una sola pedra, podran retgreure a Colau que no ha iniciat una sola gran obra en tot el seu mandat.

Competències 'traspassades'

L'<strong>Autoritat Metropolitana del Transport</strong> (ATM) és qui hauria de liderar el projecte de connexió del tramvia a Barcelona. També de les seves arques hauria de sortir els diners per finançar-lo. Però serà Barcelona qui decideixi el com i el quan i, sobretot, qui tregui la cartera. Els presidents <strong>Artur Mas </strong>i <strong>Carles Puigdemont</strong>, per a sorpresa de <strong>Xavier Trias</strong>, ja van recolzar en el seu moment el pla, cedint al consistori la decisió sobre el millor traçat perquè el Trambaix i el Trambesòs quedin units. L'ATM podria haver-ho fet de manera unilateral, cosa que hauria estalviat l'embolic polític. Encara que el consistori hauria hagut d'aconseguir igualment el suport per sufragar la despesa. El pla de <strong>Barcelona en Comú</strong> és pagar tota l'obra i també els trens. Molt diferent de com es va fer a principis de segle, quan les <strong>concessionàries </strong>es van fer càrrec de tot. La idea del govern municipal és recuperar el control de tot el sistema el <strong>2032</strong>, quan venç el contracte amb el sector privat. Fins llavors, s'arribaria a un acord per a la gestió del nou tram, <strong>de Glòries a Francesc Macià</strong>. Allà és on hi ha el conflicte, en la forma d'aquest pacte. Si no hi ha un conveni, com exigeix ERC, no hi ha <strong>obligat compliment</strong>.