Anar al contingut

DRET AMENAÇAT

Desajust entre oferta i demanda en els preus de lloguer a Barcelona

Les vivendes més buscades estan per sota de 800 euros, mentre que la gran majoria d'anuncis està per sobre dels mil euros i queden fora de l'abast de molta població local

Patricia Castán / Helena López

Pis en lloguer a Ciutat Vella (Barcelona).

Pis en lloguer a Ciutat Vella (Barcelona). / CHRISTIAN MORALES

La diferència entre el que la butxaca de molts barcelonins demana i pot permetre’s l’hora de llogar un pis, respecte al que ofereix el mercat immobiliari sembla cada vegada més gran. A la Barcelona del 2017 la demanda més freqüent se situava entre els 600 i els 800 euros mensuals, assenyala l’Observatori Metropolità de la Vivenda de Barcelona, mentre que l’oferta majoritària estava per sobre dels 1.000 euros al mes, amb un auge dels que superen els 1.300.

Carme Trilla, presidenta de l’observatori, defensa que aquest fenomen pot apuntar a un «sostre de mercat», ja que les necessitats de vivenda assequible no s’assoleixen però el producte més car no encerta la diana de clients i «triga a ser col·locat». Al seu parer, «aquest desajust està portant a fenòmens gens desitjables i ja superats, com el relloguer, per poder accedir a la vivenda», afegeix. A la resta de l’àrea metropolitana el desajust és menor, malgrat que la demanda busca també preus més baixos que els oferts. No obstant, encara es constata un volum significatiu d’oferta per sota dels 800 euros.

Malgrat els preus, el 2017 va ser un any rècord de contractes de lloguer a Barcelona, gairebé 50.000, segons va registrar l’Incasòl. Dades recents anuals de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona també destacaven que la franja amb més contractes (11.861, una quarta part) al llarg del 2017 va ser la de 600 a 750 euros, seguida (23 per cent) per la de 750 a 900 euros. La gran pregunta per a qualsevol que busca pis de lloguer és ¿on són aquests preus? Si un es posa a buscar avui mateix una vivenda disponible al portal d’anuncis amb més oferta, Idealista.com, descobrirà desolat que entre les 8.734 opcions actuals, a penes 200 costen menys de 750 euros. I estirant la màniga fins a 900 euros, s’opta a un miler de pisos (sobre l’11,5 per cent del total), gairebé tots petits i poc cèntrics.

Però els contractes firmats no distingeixen els nous de les renovacions, i per això es pot deduir que malgrat la tendència alcista encara hi ha propietaris que opten per pujades suaus per mantenir un bon inquilí. Els preus continguts, a més, no arriben a publicitar-se, ja que les agències tenen les seves pròpies llistes d’espera, o els amos busquen coneguts de confiança.

Més lloguers forans

Per sobre de contractes firmats i necessitats, l’inquilí que busca afronta una carrera contra rellotge per trobar alguna cosa a la seva mida. Fernando Encinar, cap d’Estudis d’Idealista.com, destaca la creixent pressió del resident temporal estranger (no quantificat a les enquestes) que arriba «per feina, estudis o a passar una temporada» i pot pagar preus alts, ja que segueixen estant molt per sota d’altres capitals europees de moda. Absorbeix un tram de preus inassequible per a molts barcelonins, que s’han de resignar a ampliar el seu mapa per adaptar-se als seus ingressos i alimentar la franja més alta.

Segons l’observatori, es necessiten ingressos de més de 2.000 euros al mes en una llar per encaixar sense estrès un lloguer en la majoria de municipis barcelonins. Una cosa que està per sobre de les possibilitats de molts joves i famílies amb algú en atur. En districtes i municipis més cars, els ingressos necessaris arribaran als 4.000 euros.