Rere el 'safety car' pel port de Barcelona

A veure, ningú diu, perdó, escriu, que sigui il·legal. ¡Ni de bon tros! Encara que ho sembla, és clar. Té una pinta d’il·legal total. Però no ho és. El que sí que es pot dir és que la Guàrdia Urbana de Sants-Montjuïc no té ni idea que això passi. Hi insisteixo, no té per què saber-ho ¿oi?, però sona estrany que, amb tant de control, amb tanta precaució, amb tanta vigilància i, diguem-ho, amb tanta por o excés de seguretat (¡mai hi ha excés de seguretat, mai!), no s’hagin adonat d’aquesta curiosa gimcana que, cada nit, es produeix als voltants de les estacions marítimes de Barcelona, a la vora del mar, i que surt del costat de l’estàtua de Colom, més o menys, fins al moll de Ponent, on es troba, un diria, però no és així, clandestinament amarrat el vaixell insígnia de Baleària, que no pot rebre cap més nom que el de Abel Matutes.

No es tracta, doncs, d’una denúncia. Ho repeteixo, és perfectament legal tot plegat. O això sembla. Es tracta de descriure com cada nit, segons la Guàrdia Urbana, encara que fins que EL PERIÓDICO es va posar en contacte amb ells no tenien cap mena de coneixement «d’aquesta activitat», es produeix una gimcana que, per al simple ciutadà o, el que és pitjor encara, per al viatger, pot comportar un cert perill. Poc, sí, però perill al capdavall. «És un recorregut en zona portuària», segons entén la Guàrdia Urbana quan, hi insisteixo, té coneixement d’això, per primera vegada.

Tot és gairebé perfecte. Bé, sí, és perfecte. Menys l’embarcament (amb cotxe, és clar) al vaixell Abel Matutes de cada nit amb rumb a Palma de Mallorca. El bitllet no pot ser ni millor, ni més barat, ni més complet. Almenys ara, que estem en temporada baixa turística. El cotxe, un camarot de quatre lliteres ¡d’ús individual! ¡per a tu sol!, un mig menú i 30 minuts de wifi gratis, per 144,41 euros. Ideal. Hi entres el teu cotxe, l’aparques, et donen el camarot, sopes a gust abans, fins i tot, que el vaixell salpi, et fiques al llit (o llits, esculls el que desitgis), et despertes a les 6.00 hores i ja ets a Palma.

No hi ha ningú

El cas és que tot comença perquè arribes on creus que hi ha l’estació marítima de Baleària, darrere just de l’estàtua de Colom, al costat de Trasmediterránea, amb el cotxe. I no veus ni l’Abel Matutes ni ningú de Baleària. Preguntes i et diuen que et vagis a l’esplanada que hi ha just a l’entrada (a la dreta) del World Trade Center. Hi vas i, abans d’arribar-hi, trobes un cartell de cartró escrit amb retolador gruixut, penjat en un senyal de trànsit qualsevol, que posa «Baleària, a Palma, 23.30 hores» i una fletxa que et condueix a un pàrquing improvisat. I allà, després de mostrar el bitllet del teu vehicle, ja veus cotxes, tot terrenys, furgonetes i altres vehicles, alineats en diferents cues.

Al cap d’una estona (21.30 hores), apareix un gentil noi conduint una petita furgoneta, amb un pirulí lluminós, tipus sirena (sense xiular, ni fer cap mena de soroll), al sostre que llança llampades vermelles per tot arreu. Baixa del seu vehicle i et diu: «Ara arrencarem en fila; posin el cotxe en marxa, encenguin els quatre warnings i no perdin de vista el cotxe del davant», si no, perdran el vaixell a Palma. Aquesta última frase no l’hi vaig sentir dir al noi, però podia haver-la pronunciat perfectament. És més, ¡ho hauria de fer!, perquè és la clau de tota aquesta (ara sí que ho escric) maleïda gimcana.

El guia es perd de vista

Perquè, a partir de llavors i després que els viatgers hagin recollit els seus gossos, els cotxets dels nens, la pilota, lligat, una altra vegada, els nadons als seients del darrere, hagin tornat a abrigar les àvies, la immensa caravana de tot tipus de cotxes es posa en marxa, cert, cadascun amb els quatre llums d’advertència o emergència a tot drap, a plena lluminositat, perseguint la furgoneta, que, lògicament, si no ets dels 10 primers perds de vista a la primera cruïlla, al primer semàfor, per cert, on hi ha un altre noi amb peto groc fluorescent, que fa (¿il·legal, no?) de guàrdia urbà (¡no, perquè és zona portuària!), amb un rapidíssim i animadíssim «passeu, passeu, passeu».

La cua s’allarga. Tu pateixes perquè no pots perdre al vehicle del davant. Però el cotxe del davant és el d’un pare de família amb dona, fills, gos i àvia, que també s’angoixa. I és que aquella filera, sense anar a gran velocitat, no sap on va. I va serpentejant per tot el port (cert, zona portuària, no s’inquieti la Guàrdia Urbana) travessant, fins i tot, un pont. Són en total, ho hem mesurat, 3.300 metres de longitud però, a les deu o a les onze de la nit, aquells tres quilòmetres i escaig semblen els 42.195 metres de la marató.

Llarg trajecte a cegues

Perquè, de debò, no ens equivoquem, no vas allà mateix a la cantonada. Quan arrenques des de l’esplanada del World Trade Center no veus el vaixell, no veus Baleària, no veus l’Abel Matutes, ni tan sols et diuen on és i, per descomptat, no t’expliquen que vas d’excursió, enganxadet al vehicle del davant, que si es perd, perds el vaixell. I ell també, és clar.

Travesses molls, aparcaments de camions, magatzems d’immensos contenidors, que penses que s’ensorraran quan passes. Saps que et porten al teu vaixell, però tu no el veus. Només veus el maleter del cotxe de davant ¡i vigila no perdre’l! T’enlluernen els seus warnings i tems que si et despistes o, de cop i volta, frena el desè de la cua, els 25 següents quedem atrapats en un xoc múltiple. És més, quan arribes al moll i veus el vaixell, esperant la cua de cotxes, perdó, de warnings amb rodes, creus haver aterrat a Mart i et sents, més que feliç, consolat.

Obres al moll Adossat

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

L’endemà, truques a Baleària i un encant de noia et diu que tot és culpa de les obres que s’estan «fent» al moll Adossat, que impedeixen que els vehicles puguin estacionar-se als peus del navili. I et diuen més (i és quan tu flipes ja de forma definitiva): aquest «acompanyament», que és com la naviliera defineix la gimcana patidora, està previst que passi a la història al mes d’abril, «quan els treballs se suposa que hauran finalitzat».

I tanca l’explicació (i això els interessarà als caps de la comissaria de Sants-Montjuïc) dient-te que «la comitiva que es forma es fa amb total control i sense causar problemes a la resta d’usuaris de la via pública». Deu ser així, però jo, el conductor de davant, la seva dona, el seu fill, l’àvia i el gos ho vam passar fatal. Vam arribar, però al de la furgo amb el pirulí lluminós al màxim no el vaig tornar a veure en els 3.300 metres de gimcana. I jo ja tinc 66 anys per patir tant.