Anar al contingut

TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA

La dictadura del cotxe a Barcelona frustra intervencions més dràstiques a la Meridiana

La via travessa 16 barris amb 370.000 ciutadans i és una entrada i una sortida fonamental de la ciutat

És difícil portar a terme una obra més restrictiva amb el trànsit a l'artèria mentre Barcelona no sigui capaç de domar-lo

Carlos Márquez Daniel

Fins a travessar la B-20 i perdre’s entre les dues Trinitats, la Meridiana recorre la ciutat al llarg de 4,8 quilòmetres. A més de ser una via d’accés fonamental a bona part de Barcelona, afecta de manera directa 16 barris que sumen 370.000 ciutadans, el 23% de la població total de la ciutat. Són números que fan vertigen i que, damunt del tauler municipal, inciten a una prudència superlativa. És així com un projecte ambiciós a nivell de mobilitat ha quedat reduït a l’escàs marge que brinda la realitat.

La transformació d’aquesta artèria depenia en bona mesura del compliment dels objectius del pla de mobilitat urbana. És a dir, el  21% previst de reducció del vehicle privat del qual estem molt lluny. Tant, que l’ús de l’automòbil encadena tres anys de creixement. Només si s’aconseguia que la Meridiana deixés de ser una autopista veïnal –o com a mínim, que ho fos una mica menys–, el consistori podria portar a terme alguna cosa similar al que té previst –pel que fa a la filosofia– a la Diagonal amb el tramvia, on es vol que el trànsit quedi relegat als laterals.

Segons es vegi 

Es va fer a la Ronda del Mig al seu pas per Sant Gervasi i Gràcia. I no ha sigut cap drama. També es va donar un carril més al bus a la Gran Via sense que la gent sortís amb torxes al carrer. Però la Meridiana és diferent. I el risc de tocar-la a l’engrós és massa gran. És massa aviat. «Seria preocupant marcar-se reptes que no es poden aconseguir», va dir el regidor Daniel Mòdol el juny passat en un debat entre polítics i veïns, en el qual es va tractar del futur de l’avinguda. 

Segons dades oficials de l’ajuntament, la mitjana diària de vehicles en dia laborable a l’avinguda, entre Mallorca i València, és de 85.709 (dada del 2016, l’última disponible). Va ser el registre més alt dels últims cinc anys, i el 2017 la cosa no sembla haver anat a millor. Per tant, algú podria pensar que l’actual govern està sent valent amb una proposta que podria complicar la circulació, ja que es reduiran carrils entre les Glòries i Mallorca. I algú altre podria acusar Barcelona en Comú de ser massa tebis, de recular en el seu objectiu de combatre la mobilitat particular.

Perquè aquest o qualsevol altre ajuntament s’atreveixi a tocar la fesomia de la Meridiana han de passar, en part, coses que no només depenen de la ciutat. Com per exemple els park&rides a les entrades a Barcelona, que permetin al conductor metropolità deixar el seu cotxe per fer les últimes milles en transport públic. O que Rodalies deixi de ser un Llunyanies. O que el metro s’estengui per l’àrea metropolitana. O el tramvia, ves a saber.

El que sí que suposarà un abans i un després és la retirada del carril bici de la vorera, on dibuixa alguns dels zig-zags més delirants de la ciutat. El ciclista guanyarà velocitat i el vianant s’evitarà la  complicada convivència amb un mitjà de transport que va a un ritme molt diferent.  

0 Comentaris
cargando