El pla ‘made in Spain’ que farà Europa més sobirana

El 2018, el ministre alemany Heiko Maas va ser el primer a suggerir la creació de "canals de pagament europeus independents dels EUA". La qüestió va avançar els dos anys següents, quan la Comissió Europea va començar a fer passos dirigits a engegar una infraestructura de pagament que reduís la dependència de Visa i Mastercard, totes dues nord-americanes.

El 2020, un consorci de 16 bancs europeus va crear la Iniciativa de Pagaments Europea, amb el suport del BCE. L’objectiu fundacional era "crear una solució de pagament unificada per a consumidors i comerciants de tot Europa". En paral·lel, l’European Payments Alliance (EuroPA) –l’aliança entre Bancomat (Itàlia), Bizum (que va ser creat el 2016) i MB WAY (Portugal), entre d’altres– ha avançat en la interoperabilitat de pagaments mòbils instantanis i també ha aportat un estàndard europeu de pagament alineat amb el projecte de l’euro digital, que Europa ha pres com a bandera.

El BCE veu amb molt bons ulls l’arribada de Bizum Pay, aquesta solució made in Spain que podria ser una peça clau en l’estratègia a escala continental. Així ho asseguren fonts de l’organisme a EL PERIÓDICO. "Recolzem les iniciatives privades europees: volem que creixin i s’expandeixin", afirmen. El supervisor veu l’euro digital com un catalitzador de la competitivitat, que ajudarà solucions com Bizum i Wero –un sistema de pagaments paneuropeu ja desplegat a Alemanya, França i Bèlgica amb més de 43 milions de clients– a continuar creixent i innovant.

L’oligopoli Visa i Mastercard

"A Europa, actualment hi ha una dependència estructural –dels EUA– en els pagaments del dia a dia, ja que aproximadament dos terços de les transaccions amb targetes que es fan a la zona euro són a través d’empreses que funcionen amb normes no europees. Molts dels països de l’euro depenen completament d’esquemes internacionals per als pagaments presencials, sense que hi hagi una solució paneuropea", assenyala David Ibáñez, soci de Risk Consulting de Servicios Financieros d’EY.

Visa i Mastercard són l’obstacle més evident. Les dues companyies operen amb els esquemes internacionals de targetes amb més ús a escala mundial, amb el 63% de les transaccions, segons indica el Nilson Report del 2024. Sent nord-americans, el risc que la major part dels pagaments europeus, si no tots, passin per les xarxes, amb una Europa enfrontada contra els EUA, és massa alt.

Un informe del Parlament Europeu deixa clara aquesta tesi. "La contínua dependència de la UE de xarxes de pagament no comunitàries, en particular Visa i Mastercard, suposa una vulnerabilitat estructural tant per als bancs europeus com per a la sobirania financera de la Unió", afirma.

Per exemple, el juliol del 2025, Washington va sancionar econòmicament Francesca Albanese, relatora especial de l’ONU sobre Palestina, després d’acusar-la de "promoure accions legals contra els EUA i Israel al Tribunal Penal Internacional". Aquesta sanció va fer que Albanese no pogués mantenir interaccions financeres ni targetes de crèdit amb bancs nord-americans, cosa que li va dificultar molt les operacions bancàries.

"Quan els pagaments depenen de sistemes que estan controlats fora de la UE, hi ha la possibilitat real de restriccions o fins i tot d’una retirada de l’accés, i tractant-se d’un servei essencial per als ciutadans i per a l’activitat econòmica, aquesta dependència es pot convertir fàcilment en una palanca de pressió externa cap a Europa", assenyala Ibáñez.

Els proveïdors del ‘cloud’

No obstant, en la dependència financera d’Europa amb els EUA hi ha una capa més profunda, que correspon als proveïdors de tecnologia al núvol. Amazon Web Services (AWS), Azure (Microsoft) i Google Cloud són algunes de les companyies responsables de proveir de la tecnologia imprescindible per fer un pagament, i també són nord-americanes. El paper de les cloud en el sector financer és la capacitat per allotjar parts de bancs, fintechs, wallets, passarel·les de pagament o sistemes antifrau a internet. Sense aquests serveis, molts pagaments no funcionarien.

Notícies relacionades

L’arribada de Bizum Pay obligarà a aplicar noves capes de control

Europa també pot innovar

Per tant, gran part de l’entorn digital dels bancs europeus i internacionals és al núvol. Malgrat que la solució de pagament, com en aquest cas pot ser Bizum, sigui autòctona, continuarà depenent de forma crítica d’una companyia nord-americana, de manera que la independència no deixaria de ser, en aquest cas, parcial.

El Banc d’Espanya (BdE) també esmenta en l’última memòria de supervisió aquest risc. "La successió d’incidents en proveïdors com, per exemple, Redsys, Amazon Web Services i Cloudflare, entre l’octubre i el desembre del 2025, ha reforçat la necessitat de reduir la vulnerabilitat del sistema, caracteritzat per una alta dependència de proveïdors tecnològics externs", va exposar el supervisor.