BENESTAR INFANTIL

Estimats Reis Mags: vull més temps lliure i més independència

La meitat dels nens barcelonins reclamen més oci i més llibertat

Una quarta part estan insatisfets amb el seu cos

zentauroepp39440615 nios libres171113194802

zentauroepp39440615 nios libres171113194802

4
Es llegeix en minuts
Anton Rosa / Barcelona

Si els nens de l’etapa final de primària encara creguessin en els Reis Mags i si Ses Majestats d’Orient complaguessin la petició d’intangibles, les cartes a Melcior, Gaspar i Baltasar tindrien un fort to reivindicatiu: «Vull més temps lliure» i «vull més llibertat» serien segur dos clàssics. Perquè succeeix que més de la meitat (el 53%) dels barcelonins d’entre 10 i 12 anys reclamen més temps lliure i gairebé la meitat (el 47%) exigeixen més llibertat.

    

Barcelona ha preguntat per primera vegada als nens pel seu benestar. En concret, l’ajuntament ha realitzat juntament amb l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) una enquesta a 4.000 alumnes d’entre 10 i 12 anys de 52 escoles de la ciutat. A més de revelar que els citats percentatges de nois i noies estan més aviat farts d’activitats extraescolars i que els seus pares els tallin les ales, els resultats tenen una clara cara b: més d’una quarta part (el 27%) estan insatisfets amb el seu cos. A més, més d’una tercera part dels menors (el 42%) estan descontents amb la seva vida d’estudiants.

    

Per Maria Truñó, directora de l’IIAB, és alarmant que més d’un miler dels 4.000 alumnes enquestats estiguin preocupats pel seu cos. Malgrat que no arriben al 10% els nens i preadolescents que es manifesten poc o gens conformes amb el seu físic, el fet pren especial rellevància al tractar-se d’escolars que tan sols cursen entre cinquè i sisè de primària. «¿Quina imatge projectem als nens perquè se sentin insatisfets amb el seu cos?», s’ha interrogat Ortiz. En els pròxims mesos es farà una anàlisi exhaustiva de les enquestes per interpretar les dades, va explicar Truñó.

    

Els resultats preliminars no mostren a penes variació en funció del sexe. No obstant, sí que hi ha diferències considerables segons la procedència dels nens. La taxa d’insatisfacció global és sis punts superior als barris pobres (33%) que als rics (27%). I, segons el districte del centre escolar, la diferència s’incrementa fins als 11 punts: 35% d’insatisfacció a Ciutat Vella per 24% a Sarrià-Sant Gervasi.

    

Pel que fa a benestar general, gairebé el 70% dels nens diuen estar totalment d’acord amb la seva vida en general. La salut és l’aspecte amb més bona valoració, amb el 85% de satisfacció. Entre els aspectes més mal valorats hi ha el lloc de residència. Tres de cada deu alumnes no estan contents amb el barri on viuen i gairebé la meitat no estan satisfets amb els espais verds i d’oci que hi ha a la seva zona. A més a més, un de cada dos manifesta que no se sent prou segur al seu barri.

ENTORN ESCOLAR

Tres de cada deu no se senten escoltats pels adults. Aquesta dada es tradueix en el fet que dins de l’entorn escolar, el 70% dels alumnes no creuen que disposin de la suficient autonomia o capacitat de decisió. Gairebé la meitat dels nois no estan del tot a gust amb la seva vida diària a l’escola i una quarta part no estan prou satisfets amb l’aprenentatge rebut al seu centre. Fins i tot, el 24% no se senten completament segurs a l’escola.

    Aquesta certa desafecció amb l’entorn escolar també es manifesta en la relació amb els seus companys. La meitat dels nens no creuen que els seus amics els ajudarien davant un problema i sis de cada deu han pegat o han rebut cops.

INICIATIVA INTERNACIONAL 

La fase inicial del projecte Parlen els nens i les nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona ha consistit en aquesta primera onada d’enquestes a una mostra representativa del 15% dels 27.285 nens entre 10 i 12 anys matriculats en centres educatius de la ciutat.

    

El qüestionari és una adaptació del que proposa Children’s World, la iniciativa internacional dins de la qual s’emmarca el projecte que ha implementat el consistori, que consta de tres onades i compta amb la col·laboració de fins a 30 estats repartits pel món. Les dades obtingudes a Barcelona confirmen la tendència al fenomen del biaix de l’optimisme vital, que ja s’ha vist en altres països. Aquest factor fa referència a la idea que els nens tendeixen a respondre més positivament que els adults a les mateixes preguntes. La percepció de la qualitat de vida puja entre un i dos punts en infants respecte a adults.

    

El següent pas del projecte consistirà en un procés participatiu que ja va començar la setmana passada en algunes escoles. En aquesta segona etapa es compartiran els primers resultats de l’informe amb els alumnes a través de 80 tallers per debatre a classe i formular conjuntament propostes de millora. «És imprescindible interpretar amb ells els resultats», va explicar Ortiz. Segons la tinenta d’alcalde de Drets Socials aquest projecte és una oportunitat per dialogar i definir una agenda on els nens sentin que «la ciutat els escolta» i se’ls reconegui com a ciutadans de ple dret.

Notícies relacionades

    

La previsió del projecte és repetir l’onada d’enquestes en un marge de tres o quatre anys. A final d’aquest curs es presentarà l’informe complet amb tots els resultats analitzats per poder identificar els principals reptes i poder implementar mesures coordinades des de tots els actors implicats.