Anar al contingut

Als 11 anys, menys deures i més emocions

Entre extraescolars i tasques del col·le, els alumnes barcelonins reclamen més temps per a ells mateixos

Més de dues activitats a la setmana es pot considerar una sobrecàrrega, diuen els experts

María Jesús Ibáñez

Als 11 anys, menys deures i més emocions

Ferran Nadeu

Una mica de raó tenen els estudiants d’entre 10 i 12 anys de Bar-celona quan protesten perquè no disposen de temps lliure i perquè els seus pares amb prou feines els donen autonomia per decidir sobre què fer. A la seva edat, entre cinquè i sisè de primària, és quan acostumen a arribar al seu apogeu les activitats extraescolars, que aniran abandonant més endavant, a l’ingressar a l’institut. I si no n’hi hagués prou amb haver d’estar anant i venint de dilluns a divendres, una vegada acabat el col·legi, entre l’acadèmia d’anglès, l’escola de música, les aules de dansa i l’entrenament esportiu, a l’arribar a casa, ¡a sobre els toca posar-se a fer deures!

L’agenda de la canalla, lamenten els pedagogs, està marcada en excés pels adults, ja siguin professors o pares. «L’espai extraescolar hauria de comptar amb certes condicions: la primera d’elles, que els nens puguin escollir el que els agrada», indica Edgar Iglesias, professor de Pedagogia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’equip de l’Associació Educativa Integral (AEI) del Raval. «Qualsevol decisió sobre les extraescolars ha de passar pel diàleg amb el nen i, a aquesta edat, als 10, els 11, els 12 anys, qualsevol escenari que suposi més de dues activitats a la setmana es pot considerar- una sobrecàrrega», adverteix Iglesias.

Llavors, si el nen no vol fer una activitat, ¿s’ha de deixar que no ho faci? ¿El menor ha d’imposar el seu criteri al dels pares? «L’oferta de programes educatius fora de l’horari lectiu és, ara com ara, molt àmplia i rica... Segur que troba alguna activitat innovadora que li permet aprendre i créixer en valors», respon l’investigador de la UAB. «Però aquestes activitats no han de ser res homogeni, el més important», afegeix, és que els nanos «vegin que hi ha un aprenentatge emocional en el que fan».

Deures nocius per a la salut

L’OCDE calcula que a Espanya els estudiants dediquen una mitjana setmanal de sis hores i mitja a fer tasques escolars fora de l’horari del col·legi, dues hores més que la mitjana europea. Als 11 anys, el 34% dels nens i el 25% de les nenes diuen que se senten molt pressionats per les tasques que els posen a l’escola, segons una enquesta feta pública el 2016 per l’OMS.

Això col·locava els menors espanyols en el quart lloc de la llista d’estudiants més estressats d’Europa (darrere de maltesos, escocesos i islandesos). Aquesta pressió, assenyala la mateixa OMS, es tradueix moltes vegades en «un increment de patologies com els mals de cap, dolors d’esquena, malestar abdominal i marejos», així com dels «estats d’ànim que porten els nois a sentir-se tristos, tensos o nerviosos».

L’alternativa plantejada pels pares de les escoles públiques, la Ceapa, que l’any passat van organitzar una vaga de deures, va ser que, en comptes de les tasques individuals, els menors participessin en activitats educatives amb les seves famílies. Però això, es queixen els nanos, tampoc significa poder ser lliure per triar.

Els nens són, a més a més, víctimes indirectes de la caiguda en picat que han patit els pressupostos destinats per les famílies a activitats d’oci. Si el 2008 cada llar catalana invertia de 2.494 euros anuals a assistir a consums culturals (espectacles, concerts, cine, llibres), el 2014 aquest import s’havia reduït a 1.782 euros, el 28% menys. El mateix va passar amb els denominats consums esportius i recreatius, que van baixar dels 525 euros de mitjana del 2008 als 417 de sis anys després (un 20,5% de reducció), segons les dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars del 2014 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).