SINISTRE AL CEMENTIRI

"Tots els morts reben flors menys els nostres"

Les famílies afectades reclamaran judicialment pels nínxols ensorrats a Montjuïc

El consistori dona per identificats els difunts d'un centenar de les 144 tombes caigudes

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust / Barcelona

Ha passat un mes i mig des que a les vies de Sant Antoni Abad i Sant Joaquim del Cementiri de Montjuïc un enfonsament va afectar 144 nínxols. De tots aquests, segons va informar en el seu dia Cementiris de Barcelona, 68 es van desplomar completament, 28 van quedar intactes i van haver de ser buidats i demolits per seguretat i la resta va patir alguna afectació. Les famílies no es podien creure el que havia passat, i continuen sense creure-s’ho. Arriben en el dia de Tots Sants, el dia que la gent va en massa a visitar els cementiris per recordar els seus, especialment preocupats i molestos: consideren que Cementiris de Barcelona, que gestiona el recinte, podria fer més per accelerar la identificació i contemplen reclamar jurídicament pel que va passar.

L’advocat José María de Palacio va rebre dimarts poders de vuit de les famílies perquè pugui representar-les. De Palacio assegura que hi ha prou base per a una reclamació judicial. «El primer és la identificació, després vindrà la reclamació patrimonial», explica. Considera que la falta de manteniment és un motiu clar del que va passar. «Això acaba de començar. Encara no han contactat amb tots els familiars i pel que sé alguns van trucar ells mateixos, sense que els avisessin. Potser molts ni ho saben», afirma l’advocat, que subratlla que l’empresa responsable compta amb presència de l’Administració i considera molt escassa la cobertura econòmica prevista per Cementiris de Barcelona: 130.000 euros, que s’haurien de repartir tots els familiars afectats.

Identificació mitjançant l'ADN

A Montjuïc, dues antropòlogues continuen estudiant les restes dels nínxols ensorrats per determinar-ne la identitat, en la mesura que sigui possible. Perquè les professionals ja van avisar que en alguns casos sembla impossible separar les restes d’un difunt de les d’un altre. També van advertir que en cas que es recorri a l’ADN no totes les restes estan en condicions de servir per a la prova, que a més requeriria la participació de pares, germans o fills del difunt per comparar. Treballen en un laboratori establert al mateix cementiri, perquè es va descartar la possibilitat de portar les restes a un altre lloc, en gran part per la inquietud dels familiars.

De Palacio diu que encara que Cementiris de Barcelona no ho ha concretat, la sensació dels afectats és que l’empresa no té intenció de fer proves d’ADN. El consistori defensa que sí, i que Cementiris està disposat a assumir-ne el cost. A l’advocat, en canvi, li han arribat veus que a algun familiar se li ha dit el contrari: que si vol aquestes proves, que se les pagui.

Una polsera hospitalària

L’ajuntament dona per identificades les restes d’un centenar de les 144 tombes caigudes. No és una sensació que comparteixin els familiars. Aurora Nicolás, que tenia quatre familiars –els avis i els pares– en un dels nínxols ensorrats, no està gens satisfeta amb l’actuació de l’Administració municipal: «Continua la desinformació, se segueixen fent les coses malament. No sentim que ens tinguin en compte. Les antropòlogues treballen, però no ens arriba la informació o no és informació veraç. L’altre dia em van donar un informe antropològic i no la identificació. No tenia ni data».

A Nicolás la van trucar aquesta setmana per comunicar-li que un dels seus quatre difunts havia sigut identificat: el seu pare. Segons precisa De Palacio, el van identificar al trobar entre les restes una polsera hospitalària. No li sembla concloent. Nicolás està especialment desolada davant la jornada d’avui dimecres als cementiris. Fins i tot ha escrit alguns versos sobre això. Com els que segueixen: «Avui tots els morts reben flors, menys els nostres, que no sabem on els amaguen».

Notícies relacionades

L’advocat insisteix que els afectats demanaran que es practiquin proves d’ADN en tots els casos, i estableix un paral·lelisme entre el cas de Montjuïc amb el del Iak-42 que es va estavellar a Turquia quan traslladava 62 soldats espanyols, 12 tripulants ucraïnesos i un bielorús. La gestió per repatriar els cadàvers, amb el llavors ministre de Defensa, Federico Trillo, com a màxim responsable, es va saldar amb identificacions incorrectes que van portar a l’entrega de cossos a famílies que no eren les seves. La causa principal: les presses per completar el procés.

Informes

El consistori, que fa uns dies es va reunir amb les famílies, va presentar pocs dies després de l’esfondrament dos informes que sostenien que era inviable preveure que allò acabaria passant. Segons els estudis, la pluja, sumada a la inestabilitat del terreny, tenen la responsabilitat del que va passar. El temps dirà si l’assumpte acaba als tribunals i qui acaba pagant per una situació que farà que moltes famílies enfoquin amb una inquietud especial el dia de Tots Sants d’aquest any.