Plataforma única: la bèstia negra dels cecs

Les ciutats no sempre pensen en tots els seus habitants. Ho saben molt bé, entre altres, la gent gran, els nens, els malalts i els discapacitats, que s’enfronten cada dia a problemes derivats del trànsit, les presses i les aglomeracions, i de l’aptitud dels seus gestors per solucionar-los. El disseny urbà és una de les temàtiques del pròxim Smart City World Congress, que se celebra a Barcelona el mes que ve, i en ocasió del qual l’ajuntament i el de Nova York s’han aliat per proposar deures als seus assistents: la primera tasca, solucionar un dels problemes de mobilitat a l’espai públic que pateixen les persones cegues i amb poca visió.

Un concurs d’idees convocat per Barcelona Activa i la Regidoria de Mobilitat amb els seus homòlegs novaiorquesos premiarà amb 40.000 euros i un pilot real qui aconsegueixi la millor solució tecnològica a una de les bèsties negres dels invidents de la ciutat. Es tracta de les plataformes úniques, una mena de vies en què desapareixen les voreres i vehicles i vianants queden a un mateix nivell. Són trams, recorda l’Ajuntament de Barcelona, «en què la velocitat de circulació està limitada a 10 o 20 quilòmetres per hora», però que, admet, «dificulten l’orientació i la sensació de seguretat de les persones amb discapacitat visual».

«A una persona cega o amb poca visió li costa seguir una línia recta. La vorada és important perquè t’avisa de quan passes de vorera a carretera. Si no hi és, hi ha risc d’envair la calçada i tenir un ensurt, sobretot amb els cotxes elèctrics o les bicicletes, que se senten poc», explica Dolors Luna, cap de serveis territorials de l’ONCE a Barcelona. L’entitat aplaudeix la iniciativa municipal de buscar solucions al problema, però reclama opcions més senzilles que no passin per utilitzar un mòbil o un GPS, que considera no inclusives, i opta per demanar indicadors tàctils a la calçada que puguin ser detectats amb el bastó o amb el calçat.

«A Gràcia, per exemple, hi ha bastants carrers amb plataforma única i no acabem de trobar una solució correcta. La nostra proposta serien rajoles diferenciades, del tipus de les de les andanes de Renfe, però amb un ample suficient, posem-hi uns 60 centímetres, perquè puguin ser detectades», explica Luna.

Però canviar la pavimentació de les calçades úniques, moltes de les quals són recents, és car, i costa més que el premi d’un concurs. Ho recorden també des de la Plataforma Carrers per a Tothom, que ha expressat per carta la seva queixa a les autoritats municipals pel concurs, que va conèixer per la premsa.

«Els cecs ja fem servir tecnologia per moure’ns, com el GPS i el comandament dels semàfors, però que fins i tot per travessar un carrer la necessitis, és posar barreres innecessàries», reclama Meritxell Aymerich, portaveu de la plataforma. «Per a qui va en cadira de rodes, que li treguin les voreres és fantàstic, però per a un cec, que te la treguin i no et posin una senyalització d’un altre tipus fa que molta gent ja no surti. Però també hi ha gent que es fa un embolic: turistes, nens... Estem a favor de fer zones de vianants però s’ha de mirar tot».

Notícies relacionades

Més traçat del metro sense nous combois

El consistori sondeja un acord sobre l’escalinata

L’àrea proposada per l’ajuntament per desenvolupar el pilot està a Gràcia, concretament entre els carrers Gran de Gràcia, Torrent de l’Olla, Nil Fabra i Astúries. Podria estar a qualsevol altra zona de la ciutat amb plataforma única, com el passeig de Gràcia, els vorals de la Diagonal, Poblenou o les Corts.

Per a l’ajuntament, el problema no és desconegut. De fet, revisar la pavimentació de les plataformes úniques és un dels temes aprovats en la plataforma Decidim.barcelona el 2016. Ara busquen involucrar-hi «empreses innovadores i startups de tot el món», diu Aymerich.