El poble 'abandonat' que lluita per sobreviure a Montjuïc

El Pas de Valls el formen dues fileres de casetes baixes, cada una de la seva mare i del seu pare, encara que cosines germanes. Conserven bona part de l’essència del que al seu dia va ser aquest racó del barri, aixecat, com molts altres nuclis de la ciutat, per acollir treballadors, aquí majoritàriament gallecs, arribats a Barcelona per posar els fonaments de l’Exposició Internacional del 1929 que se celebraria a escassos metres. El Turó de la Font de la Guatlla és aquell lloc en què, pels seus carrers rústicament asfaltats, els seus frondosos testos al costat de les portes de les cases, sobre la vorera, i els seus gats prenent el sol sota un enorme cactus, un no diria mai que és a Barcelona; però si aixeca una mica la vista, allà, a peu de carrer, sense necessitat de pujar a cap terrat, veu la Torre Agbar, la de Collserola, les Venecianes i fins i tot la Sagrada Família, que aclareixen qualsevol dubte.

En aquest enclavament semiocult a la muntanya de Montjuïc, que té l’entrada nord just davant l’accés principal al concorregut Poble Espanyol, i la sud arriba gairebé fins a la transitada Gran Via, ja només hi queden 39 famílies. El 2002 i el 2010, l’execució de les dues primeres fases del pla urbanístic que el condemna a la desaparició ja en va expulsar desenes de famílies. Algunes de les quals van ser reallotjades molt a prop, a l’edifici construït amb aquesta finalitat a pocs metres del Turó. En pisos, és clar, amb un estil de vida molt diferent del que estaven acostumats. 

El tros de façana encara dret del número 36 del carrer de la Guatlla, caiguda en la primera fase de l’execució del pla urbanístic, firmat el 1976, fill del Pla General Metropolità (PGM), és tot un símbol per a l’associació de veïns Salvem el Turó!, creada fa un parell d’anys amb el ferm objectiu de salvar el que queda del barri. «Aquesta casa la van tirar fa 17 anys i encara hi continua havent-hi els murs. Representa molt bé el que no volem per al barri. La nostra reivindicació és clara, que desafectin les 39 vivendes que queden i que dignifiquin la zona. És obvi que un pla urbanístic dissenyat fa 40 anys no pot ser vigent avui dia», resumeix Álex Casero, un dels fundadors de l’associació, que treballa colze a colze amb l’associació de veïns del barri.

A l’entrada principal de la casa familiar de Casero s’hi llegeix: 'Villa Victoria'. «És el nom de la meva besàvia. Ells van construir aquesta casa», assenyala el jove mentre mostra la petita terrassa que al seu dia va servir a la seva besàvia de corral.

La Constitució de l'urbanisme

L’esmentada afectació urbanística contra la qual lluiten dictamina que les 39 cases que queden al Turó estan aixecades sobre uns terrenys que el PGM qualifica com a zona verda, la mare de (gairebé) tots els problemes al barri, però ni de bon tros l’únic problema. El fet de saber que estan condemnats a desaparèixer, però desconeixent quan (i com) arribaria el moment, a més de la inestabilitat que ha generat al veïnat, ha fet que els seus veïns hagin patit durant anys un abandonament absolut per part de l’ajuntament (no sembla lògic invertir en una zona sense futur).

Així, a més de les cases, algunes amb importants deficiències davant la impossibilitat de tramitar els permisos d’obra pertinents (encara hi queden teulades d’uralita), l’abandonament també es fa evident en l’espai públic. Carrers a mig asfaltar, fanals i pals de la llum de fusta, pendents impossibles sense baranes o amb baranes allunyades de tota normativa...

Petites victòries

Des de la jove associació es va fer gairebé des del primer dia una feina important per identificar les necessitats del veïnat i reivindicar solucions. El primer any (el passat), van entregar al consistori una bateria amb 22 mesures, i aquest any, 22 més. «La veritat és que ens han fet bastant cas, en aquelles peticions que eren més urgents», apunta Casero mostrant una de les noves baranes instal·lades recentment. 

Al marge de l’aspecte urbanístic, malgrat que no ho sembli això és Barcelona, i no es lliuren dels problemes tan vinculats a la seva marca. El Poble Espanyol és una zona d’oci nocturn que genera entre els veïns les queixes clàssiques. El parc construït als solars oberts en la segona fase del pla és carn de botellon cap de setmana sí, cap de setmana també. Als terrenys de la primera hi ha una zona d’horts urbans que van sortir a concurs en la primera edició del Pla Buits, però que ara ja són autogestionats i socis de l’associació de veïns del Turó.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

A més de demolir les cases, el pla de l’any 76 planeja obrir un vial de trànsit rodat que travessi la zona (verda) afectada, unint la Gran Via amb el Poble Espanyol sense haver de passar per la plaça d’Espanya. «És un disbarat posar més cotxes aquí amb l’excusa de crear zona verda, amb els problemes de mobilitat sense resoldre que encara pateix el barri cada vegada que hi ha una gran fira i es talla Maria Cristina», resumeixen els veïns.

Fonts municipals asseguren que donaran una resposta al veïnat abans que s’acabi l’any.