Anar al contingut

Recel davant els plans pressupostaris de Colau

El govern comença entre crítiques la negociació dels comptes amb l'oposició

El grup Demòcrata qualifica la proposta de pròpia d'un govern "espantat i sense ambició"

Toni Sust / Barcelona

El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, tenia previst iniciar aquest mateix dimarts les reunions amb els grups de l’oposició per abordar una negociació sobre el projecte de pressupostos per al 2018. No és que la sort ja estigui tirada, no és que estigui totalment descartat aconseguir un acord, però ningú apostaria gaire perquè s’aconsegueixi.

En primer lloc, perquè el govern municipal sap que pot aprovar els comptes en solitari, tornant a recórrer a una qüestió de confiança. Si ho fa, d’aquí un any podrà prorrogar els que ara prosperin i tancar el mandat sense més angoixes pressupostàries. Millor seria, als ulls de tots, arribar a un pacte. En aquest terreny, els números són clars: Colau necessitaria el suport d’ERC i de la CUP, encara que aquesta no hagi de votar a favor, amb una abstenció n’hi hauria prou.

Amb el grup Demòcrata no s’entreveuen possibilitats. I no perquè sigui un pacte impossible: amb Xavier Trias va acordar Colau el seu pla de vivenda. La portaveu econòmica de l’antic grup de CiU, Sònia Recasens, no va trigar gaire ahir a abominar del projecte presentat per Pisarello: «És el pressupost d’un govern espantat, sense ambició i que frena el progrés de la ciutat».

Recasens va afirmar que sense conèixer el detall de la proposta considera que «s’acosta molt a les retallades». I ho va denunciar en xifres: «L’increment d’inversions se situava el 2017 en el 8%, mentre que per al 2018 és d’un 0,87%. La despesa corrent i de capital va pujar el 4,7% i ara només el 2,4%». En suma, la regidora denuncia que s’envia un missatge d’«aturada econòmica i renuncia a continuar sent un motor de l’activitat productiva».

Tampoc sembla possible que el segon grup de l’oposició, Ciutadans, sigui un soci potencial de l’alcaldessa per aprovar els pressupostos. La seva cap de files, Carina Mejías, es va mostrar crítica amb el projecte i amb el dia elegit per a la seva presentació, en què al Parlament es prenia una decisió clau per al futur polític català. «Sorprèn que es presentin els pressupostos en aquests moments d’incertesa política, sense dialogar, ni fer una ronda de negociació amb la resta de grups municipals». L’última part de la queixa de Mejías col·lisiona amb l’anunci de Pisarello que aquesta ronda s’inicia aquesta setmana.

Els suports necessaris

Mejías va insistir: «Serà molt difícil arribar a acords quan la presentació dels pressupostos es fa de forma unilateral». La regidora va vaticinar que Colau no trobarà socis per tirar endavant els comptes: «No sembla que hagin de tenir els suficients suports per aprovar-lo».

ERC, el soci cobejat, no ha tancat les portes. El president del grup, Alfred Bosch, va reclamarr al govern que no actuï en solitari: «Esperem que Colau no vulgui aprovar els pressupostos de manera unilateral, sinó que busqui el diàleg». Diàleg, va subratllar, que encara no s’ha produït. A Bosch el va molestar la data elegida: «És inoportú presentar uns pressupostos en un dia com avui, amb el país pendent de l’aplicació del resultat del referèndum i amb l’Estat espanyol atacant les institucions catalanes i incitant la fugida d’empreses».

Pel PP, Javier Mulleras va declarar que el que Colau hauria de fer és orientar els pressupostos perquè siguin «un antídot contra els efectes nocius del procés independentista a la ciutat, ja que s’està parant de cop l’auge econòmic».

Mulleras va especificar que el seu grup considera que és necessari un pla de xoc per «pal·liar els efectes nocius del procés independentista sobre el turisme, el comerç de proximitat i altres sectors productius». En suma, tampoc sembla que el grup que presideix Alberto Fernández Díaz s’acabi convertint en el soci pressupostari del govern municipal de Barcelona.