Colau apel·la al diàleg per aconseguir els seus primers pressupostos pactats

Després de mesos en què la ciutat ha viscut tensions que han deixat a un costat el dia a dia de l’agenda del govern municipal, de l’atemptat a la Rambla a l’imminent desenllaç del procés sobiranista, l’ajuntament ha reprès aquest dimarts una de les seves rutines anuals. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va presentar el projecte de pressupostos per al 2018, que, va subratllar, combina la línia ascendent en inversió social amb l’estímul de l’activitat econòmica.

L’assumpte, ara, és si resulta viable arribar a un pacte amb prou grups de l’oposició perquè el projecte vegi la llum de forma ordinària, mitjançant votació en comissió i ple. Seria la primera vegada que el govern d’Ada Colau ho aconsegueix.

Pisarello va viatjar de la polèmica que ha seguit el referèndum de

l’1-O a la vida municipal en un segon. Després d’afirmar que la presentació del projecte de comptes era un acte de «normalitat institucional» en un moment excepcional –al·ludia a la compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, prevista per a aquest dimarts a la tarda al Parlament–, va lligar crides pròpies de l’actualitat política catalana i espanyola a la barcelonina: «En un moment en què es parla de diàleg, això s’ha de demostrar en la pràctica».

Amb aquestes paraules, i demanant-los que facin «un esforç extra», la mà dreta d’Ada Colau convidava els grups de l’oposició a dialogar i a recolzar l’aprovació dels comptes. La veritat és que aquests no semblen estar disposats a facilitar el camí.

VIVENDA / El projecte de pressupostos per al 2018 suma 2.642 milions d’euros, 62,4 més que el 2017. D’aquest total, 2.210,1 milions corresponen a despeses corrents i 432 milions a inversions. Si a aquesta última quantitat s’hi afegeixen 50 milions del Patronat Municipal de l’Habitatge per a construcció de vivenda, les inversions sumen 482 milions.

Pisarello va subratllar que des del 2015 s’ha incrementat en 269 milions la inversió en despesa corrent. L’augment s’ha donat essencialment en serveis socials i promoció social (el 27,5% més que fa tres anys), educació (el 15,5% més) i vivenda (el 13,1% més).

El projecte preveu 328,7 milions d’euros per a la política de serveis socials i promoció social, el 15% del total de la despesa corrent. El tinent d’alcalde va destacar l’aposta per la millora del transport públic, per a la qual el govern municipal vol destinar el 2018 175,1 milions d’euros, 21,6 milions d’euros més que el 2017, un increment del 14%.

Pisarello va voler llançar un missatge de confiança davant els anuncis d’empreses que abandonen Barcelona i Catalunya, i va esgrimir els pressupostos com una aposta en defensa dels més vulnerables econòmicament, així com un estímul de la petita i la mitjana empresa. Però el cert és que, davant la pregunta de si el consistori ja té constància del perjudici que poden haver causat a la ciutat el 17-A i la incertesa política, ja traduïda en nombrosos trasllats de seus socials a Madrid, València o les Balears, el primer tinent d’alcalde va optar per centrar-se en l’optimisme genèric sense oferir una resposta concreta.

L’aprovació dels comptes no ha sigut plat de fàcil digestió per al govern de Colau des que va agafar les regnes de la ciutat l’estiu del 2015. La falta de suports del grup de Colau, amb 11 regidors, no es va resoldre amb l’entrada del PSC en el govern, que va elevar la nòmina a 15 vots, encara lluny dels 21 necessaris per a la majoria absoluta, i més aviat va allunyar els socis ocasionals.

En el seu primer any, l’alcaldessa no va aconseguir suport per aprovar uns nous pressupostos i va prorrogar els últims de Xavier Trias, ampliant-los amb una modificació de crèdit que li va costar suar sang: el suport d’ERC i l’abstenció de la CUP la van avalar després de diversos gestos de fiasco.

Notícies relacionades

Recel davant els plans pressupostaris de Colau

Aparcaments i mobilitat

QÜESTIÓ DE CONFIANÇA / En el seu segon any, Colau va aprovar els pressupostos com Trias el 2013: associant-los a una qüestió de confiança. L’oposició va tenir un mes per posar-se d’acord i elegir un alcalde alternatiu. Però el 2016 amb Colau, com el 2013 amb Trias, l’aritmètica política impedia que aquest front alternatiu progressés. Aquesta podria tornar a ser la fórmula elegida per l’equip de govern, que també està en posició de prorrogar els pressupostos del 2017.

De fet, l’alcaldessa no només va veure com l’any passat resultava inviable aprovar els comptes mitjançant un pacte amb altres grups. El rebuig de l’oposició va impedir, per primera vegada, l’aprovació del pla d’actuació municipal (PAM) i va frustrar també que les ordenances fiscals per al 2017 veiessin la llum: Colau va prorrogar les del 2016, que sí que va aconseguir tirar endavant.