METAMORFOSI DE LA PERIFÈRIA

El fotògraf que va captar l'auge de Barcelona

Un llibre descobreix l'immens arxiu de Leopoldo Plasencia, dedicat a la construcció de carrers i edificis

Les seves imatges aporten a la iconografia de la ciutat els barris més marginals, com el Morrot i Via Trajana

zentauroepp40436392 libros barrio171006180255

zentauroepp40436392 libros barrio171006180255 / Plasencia Pons

4
Es llegeix en minuts
Cristina Savall / Barcelona

Leopoldo Plasencia (Canet de Mar [Maresme], 1906-Barce-lona, 1988) va retratar en blanc i negre la gran metamorfosi que va viure la capital catalana des dels foscos anys de la postguerra fins a la dècada dels 70, quan la transformació urbanística de la perifèria va ser una revolució impulsada des dels barris. Barcelona en construcció (1940-1970), una de les novetats editorials d’aquesta tardor, treu a la llum el sorprenent arxiu d’aquest fotògraf que treballava per a constructores com Cubiertas y Tejados, i institucions com l’Ajuntament de Barcelona, amb l’encàrrec de documentar gràficament l’evolució de les obres d’edificis, fàbriques, places, carrers i carreteres.

La seva viuda, Maria Saura, va donar el 1991 gran part de la col·lecció, 18.762 imatges, a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. La historiadora Isabel Segura ha contextualitzat les fotos que apareixen en el llibre component un relat, com ella mateixa diu, «una espècie de making off de la reconstrucció de Barcelona després dels bombardejos de la guerra».

ALTRES CIUTATS / «La ciutat tenia urgència per refer els carrers destrossats i les vies de comunicació interrompudes. Plasencia va captar el procés de la reconstrucció física quan treballava de freelance per a les empreses que guanyaven els concursos públics per emprendre les obres. I que només podien guanyar les que van demostrar fidelitat al règim franquista durant la guerra», assegura l’autora dels textos que enriqueixen l’àlbum fotogràfic.

Els reportatges de Plasencia traspassen la capital i radiografien municipis com Sant Joan Despí i Vi-ladecans (Baix Llobregat), Montgat (Maresme), Mollet del Vallès (Vallès Oriental) i Terrassa (Vallès Occidental), urbs que, com Barcelona, van detectar un augment demogràfic important per l’emigració, sobretot del sud, des dels anys 50.

A Segura, l’atrau l’interès que mostra el fotògraf per l’entorn on s’inscriurà una acció que canviarà la fesomia del lloc. «No és només un abans i un després. És, sobretot, seguir el procés de transformació el que li importa, i aquí entren les persones que fan aquest canvi, paletes, peons, picapedrers, fusters i maquinistes. Fa visibles els seus cossos, activitats, esforços, en una coreografia en moviment, com si fos una performance. I això, en la seva època, és inaudit ja que en la narrativa fotogràfica no solien aparèixer», descriu.

El llibre destaca l’aposta de l’artista pels territoris perifèrics a partir dels 50 i 60, allunyant-se de l’arxifotografiat centre de Barcelona. «Busca paisatges poc explotats, com el Morrot, a Montjuïc», assenyala Segura. Aquest territori tan pròxim al port va quedar devastat el 1938 pels bombardejos de l’aviació feixista. «Cubiertas y Tejados es va encarregar de reparar els desperfectes. I Plasencia va aconseguir una foto excepcional del forat de la pedrera, el far, el castell, la gran fàbrica Rivière, el tramvia, les vies del tren i la caseta del guardabarreres i, al fons, la torre de l’aeri de Miramar», detalla.

Can Clos, a la falda oest de Montjuïc, va ser un altre barri a què va prestar atenció. Era un abocador on van anar a parar els habitants de les barraques que hi havia a la Diagonal, quan a principis dels 50 van ser desallotjades arran del Congrés Eucarístic. I també a la Via Trajana, barri fronterer amb Sant Adrià, on, així mateix en els 50, l’ajuntament va impulsar la construcció del polígon de la Verneda.

Segura escriu al llibre que Plasencia va fer el seguiment d’aquesta obra des d’abans de començar l’edificació. «Va retratar els camps pròxims a una instal·lació fabril. A la llunyania, les xemeneies d’altres fàbriques, i al fons Collserola, i també els monticles de roques i de terra que anuncien el començament de les obres».

LES VIES D’ARAGÓ / Una de les seves fotos més impressionants mostra el 1955 la cobertura de les vies de tren pel carrer d’Aragó davant del mercat de la Concepció. «A mesura que les màquines acaparen l’activitat industrial, la mirada de Plasencia es desplaça de les persones als ginys mecànics».

Notícies relacionades

Al voltant dels anys 60, el creixement dels sectors químic i automobilístic va ser el nou punt d’interès del fotògraf, que va ser contractat, entre altres empreses, per Seat. De la fàbrica de la Zona Franca va sortir, el 1957, el prototip del famós Sis-cents. «Va rebre l’encàrrec quan els edificis ja s’havien construït, de manera que capta les superfícies, les formes i els volums de les instal·lacions per mostrar l’immoble amb tota la seva esplendor», detalla Segura. L’autora precisa que la circulació de la seva obra fotogràfica, que ara edita Viena Edicions amb el suport de l’ajuntament, va ser restringida a publicacions especialitzades en jardins (una altra de les seves passions), en arquitectura i construcció i també en empreses. Encara que les de més difusió van ser les publicades a la revista Gaceta Municipal.

«Les seves fotos tenien una modernitat poc habitual», afirma Laia Foix, coordinadora del departament de Documentació i Investigació de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Encara la conserven.