Preparats per a la fi del món

Arriba la fi del món d’aquí  pocs dies. Com cada setembre. Aquest any toca el 23, que almenys cau en dissabte. La culpa de l’apocalipsi aquesta vegada la té un tal planeta Nibiru. És l’última amenaça profètica que se suposa que farà miques el món tal com el coneixem, si no comptem el retorn al teatre d’Ana Obregón.

    

L’Andrea riu, s’arronsa d’espatlles. A ella, les apocalipsi li fan perdre la son menys que a Bruce Willis. Té a casa una motxilla de supervivència a punt. «Motxilla 72 hores», en diuen. L’Andrea l’obre i desplega un kit amb el qual es pot sobreviure tres dies a la intempèrie amb la parsimònia de Rambo: pastilles per purificar l’aigua, mistos antitempesta, menjar en barretes, sac de dormir, farmaciola, xiulet amb brúixola i mirall de senyals, una ràdio. «Just per a tres dies, per desplaçar-te i demanar ajuda», explica amb naturalitat. L’Andrea té fins i tot ruta de fugida de Barcelona. ¿Per què? Perquè és prepper. «Consisteix a estar preparat per al que pugui passar –defineix–. Per si un dia la teva vida està en risc i has de fugir».

    

«Preppers», «preparacionistes» –així es fan dir–. «La comunitat silenciosa que es prepara per a la tercera guerra mundial», titula algun reportatge. «No ha de ser tan extrem –replica l’Andrea–, però també ho podria ser». Ella no sap fer foc amb dos pals, ni tan sols ha vist The walking dead. «Hi ha qui pensa que tothom qui es prepara per a alguna cosa és per a un atac zombi, que també hi ha gent –apunta ella–. Cadascú es prepara per al que tem. Per a mi són coses que sí que estan passant en altres països». ¿Per exemple? «Hi ha guerres, catàstrofes, algun dia hi pot haver una tempesta solar i que deixi de funcionar tot el que és elèctric. I, si no hi ha electricitat, tampoc hi ha subministrament d’aigua. Això és probable». Així que ja té fins i tot una ruta d’escapament. «El que hauria de fer és anar a casa dels meus pares», diu. Els seus pares viuen al Vallès i són més preppers que ella: tenen menjar a casa per a un any. «Aniria pel Besòs –detalla–, seguint el riu». El seu pare ja va revisar la ruta una nit: vuit hores caminant. 

    

L’Andrea té 25 anys. És l’únic detall personal que dona. ¿Que per què vol mantenir-se en l’anonimat? «No és una cosa que vagis explicant a la gent –es justifica–. És com si ets d’una religió o una altra, tampoc ho vas dient».

    

L’únic prepper a la rodona que dona nom i cognoms és Ricardo Rubio. Fa vuit anys que ofereix, on line des de Granollers, subministraments per a emergències. Ja ha venut més de 9.000 motxilles i 5.500 equips de protecció NBQ (Nuclear, Biològic i Químic), calcula a la web. El seu catàleg inclou dutxes solars, galetes de llarga durada, polseres que destrenades es converteixen en cordes. Els clients van en augment, diu. «N’hi ha més dels que et penses». Trump i Pyongyang hi ajuden. «La gent es preocupa quan veu que la cosa es complica. Quan va passar la catàstrofe de Fukushima, es van vendre a Barcelona un munt de màscares, filtres i granotes antiradioactives». El zenit el va marcar el 2012. «Amb el rotllo maia, quan s’havia d’acabar el món, es va notar molt. Hi havia gent que estava convençuda que en passaria una de  grossa. Un home va comprar un palet sencer de menjar».

    

Aquests compradors compulsius no són Rambos. «Tinc clients que són professors d’universitat –afirma el Ricardo–. Hi ha un grup de catedràtics que tenen una parcel·la al Pirineu amb subministraments per si la cosa es posa lletja a Barcelona».

Contacte extraterrestre

Hi ha «diferents intensitats» de clients, distingeix el Ricardo. Hi ha els preparacionistes, com ell, que es preparen per a una catàstrofe. També hi ha «survivalistes». Més tirant a MacGyver. «Són d’anar-se’n a la muntanya –explica–, més per esport que per preparar-se». (Supervivència esportiva i bushcraft, en diuen). I després hi ha els «il·luminats», que diu el Ricardo. «Estan com una cabra», esbufega. Una vegada va anar a una reunió a Barcelona. «Per vendre», es justifica. «Un va dir que havia contactat amb el capità d’una nau extraterrestre aparcada darrere de Mercuri».

Notícies relacionades

La bretxa al Més Enllà del Poblenou

Fer bíceps sense gimnàs

    

El Ricardo, 54 anys, ja tenia als 12 una motxilla de supervivència a casa. ¿Pessimista? «No, realista –respon–. El que no s’ha de ser és fantasiós: ‘Si em passa res, ja m’ajudaran’. Si passa alguna cosa, almenys saber què fer i tenir quatre cosetes». ¿Què els diria als que pensen que estan bojos? «Que els ho preguntin als de Llorca –respon–, que van passar una setmana en un pavelló».