Barracons amb parquet

L’escola pública s’està posant de moda i això ha obligat les administracions a arremangar-se en la construcció de noves instal·lacions. «Ha sigut un estiu de molta feina i, en particular, aquestes dues últimes setmanes, que seran d’activitat molt intensa», comenta Toni Garcia Salanova, responsable de l’àrea d’Equipaments al Consorci d’Educació, l’organisme participat per l’ajuntament i la Generalitat que gestiona i planifica els serveis educatius a Barcelona.

Al solar del carrer de Consell de Cent que fins fa dos cursos va ocupar el col·legi Els Encants (actualment ja es troba en un edifici definitiu) s’hi han tornat a col·locar aquest agost mòduls prefabricats. Allà hi haurà, almenys durant uns anys, la nova escola Cartagena. La solució dels barracons, insisteix Garcia, és provisional, mentre s’aconsegueix pressupost i es busca un espai dins la densa trama urbana de l’Eixample per construir l’equipament escolar definitiu, d’obra nova.

Pocs solars

Aquest curs 2017-2018 hi haurà a les escoles catalanes un total de 1.017 barracons, set més que l’any passat, «però dels 15 centres que s’estrenen nous a Catalunya, únicament 11 estaran íntegrament conformats per mòduls», detalla el secretari general d’Ensenyament, Lluís Baulenas. No és casualitat que sis d’ells se situïn a Barcelona, on resulta més complicat trobar solars que reuneixin les condicions necessàries. «I cal ajustar-se també a les disponibilitats econòmiques –puntualitza Garcia–, perquè les obres de cada escola costen entre 4,5 i 5 milions d’euros».

Tret del col·legi Anglesola, que s’ubicarà a l’antiga biblioteca de Can Rosés –a les Corts, rehabilitada també aquest estiu–, les escoles Eixample 1, Eixample 2, Gràcia, La Flor de Maig i la ja esmentada Cartagena s’ubicaran en aularis prefabricats. També l’institut Martí Pous. «Però és que els actuals mòduls no tenen res a veure amb els vells barracons de xapa, aquelles casetes de posar i treure que alguns recorden de temps passats», diu Baulenas.

Les que seran aquest any les noves instal·lacions del col·legi Cartagena disposen de terra de fusta, aire condicionat, grans finestrals oberts a la zona del pati i aules espaioses, dissenyades a mida de les peticions i els desitjos de l’equip de mestres que hi treballaran al llarg d’aquest curs. «Es tracta d’uns mòduls d’alta qualitat, amb uns acabats que ja els voldrien tenir algunes escoles d’obra», defensa Óscar Ponseti, delegat a Catalunya de l’empresa Algeco, que és l’empresa que importa els mòduls de França.

Si l’any que ve s’han d’afegir tres aules més al col·legi, «els pavellons s’instal·laran a sobre dels actuals, com un segon pis, units amb una escala», explica. El problema és quan aquesta situació de provisionalitat s’eternitza i se les han d’enginyar per col·locar-los sense restar superfície de la zona del pati.

Notícies relacionades

Barcelona estrena un rècord de set col·legis públics

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

Amb tot, torna a insistir Garcia, «hi ha alguna escola de recent creació on les famílies estan tan satisfetes amb les condicions dels mòduls que l’associació de pares ja ens ha fet arribar que no els importa si els seus fills segueixen com fins ara».

Dels 13 centres educatius públics inaugurats del 2007 al 2016 a Barcelona, cinc seguiran ocupant aquest curs barracons. En quatre casos (els instituts Viladomat i Maria Espinalt, i les escoles Entença i La Sagrera), són equipaments educatius amb un o dos anys d’existència. El cinquè és el col·legi de La Maquinista, obert el 2008 i on hi ha 19 classes d’educació infantil i primària en mòduls. L’ajuntament va anunciar, el març passat, que el tema ja està en vies de solució.